Programa 72: Isorítmia!

Disculpeu el retard! Sabem que és dimecres i no dilluns, però tot i la demora, no volíem faltar a la nostra cita setmanal al blog. Ens marquem un #podcastwednesday i us deixem el darrer programa emès a Catalunya Música, que ja podeu escoltar al web de la CCMA, al portal ivoox i aquí sota mateix.

Petit fragment d’un motet isorítmic de Guillaume de Machaut.

No us espanteu pel títol del programa: tot i el tecnicisme, parlem de música medieval, i de les tècniques que els compositors feien servir per fer-la cada cop més complexa. Una manera de fer que, segles després, va enamorar als creadors del segle XX, que també la van incorporar a les seves obres. És el cas de l’anglès Harrison Birtwistle, a qui sentim a la secció Inspirats per l’edat mitjana.

L’actualitat també s’escola dins el nostre espai, gràcies a aquesta notícia: Descubren dos pergaminos y reliquias escondidas en la Cruz de Sant Joan de les Abadesses, publicada a La Vanguardia. Vam voler saber-ne tots els detalls i per això vam parlar amb Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic, un espai on també s’hi pot visitar una exposició dedicada a la Creu. Sentiu la conversa aquí.

I és clar, una nova recepta amb Martí Sans i un nou capítol de La crònica van ser la nostra cirereta del pastís.

Us esperem aquest dissabte amb una nova dosi de música i cultura medievals, i mentrestant, seguim buscant música sota les pedres!

 

 

Anuncis

Programa 55: Un recorregut pels orígens del motet

Un divendres més, venim amb un podcast sota el braç. I és que ja teniu disponible el programa emès ahir a Catalunya Música, en què vam fer un recorregut sonor pels orígens medievals del motet, i que podeu tornar a escoltar al portal de la CCMA, al portal ivoox, o bé -ho endevineu?- aquí sota.

monks-singing-570x348

A més, vam tenir un convidat singular: en Martí Sans,  fotògraf i responsable del web sentsovi.cat, un espai on el llibre del Sent Soví -receptari català medieval de què us vam parlar també aquí– pren vida gràcies a les fotografies, les receptes i les el·laboracions d’en Martí. Un web que hauríeu de seguir ben de prop; i qui s’animi a cuinar, que ens envii la recepta! Escolteu l’entrevista aquí.

Esperem que hagueu gaudit del programa! Nosaltres seguim treballant en la nostra propera edició. Bona setmana!

El “Roman de Fauvel”

Imaginem-nos que un ase es transforma en el senyor de la casa on viu, gràcies a un caprici del destí, o millor dit, de qui el controla, la Dama Fortuna.  Que la seva fama creix i es fa tan gran que fins i tot reis i papes pelegrinen per raspallar-lo i netejar-lo. Que aquest ase es converteix en el senyor més poderós del món. Aquest és el punt de partida del “Roman de Fauvel”, un poema satíric sobre la corrupció, escrit a París a principis del segle XIV.

El text s’atribueix a Gervais de Bus, precisament un empleat de la cancelleria reial. Segueix l’estil al·legòric d’altres textos com el “Roman de la Rose”, on virtuts i vicis es personifiquen i actuen com un personatge més. Va ser un text ben conegut a l’època i mostra d’això són els dotze manuscrits que encara en conservem. Justament en un que es conserva avui a la Biblioteca Nacional de París, hi trobem una aportació diferent: notació musical.

Miniatura, al manuscrit BN fr. 146 (Biblioteca Nacional, París).

Al llarg dels prop de 3.300 versos del poema, un intel·lectual anomenat Chaillou de Pestain va decidir afegir una banda sonora a tota la història de l’ase Fauvel. Així, trobem 169 peces molt diferents: fragments a una sola veu, com conductus, seqüències, lais… i també motets polifònics. Moltes d’aquestes peces ja existien en altres manuscrits i es van afegir i adaptar al text del “Roman”, mentre que d’altres sembla que van ser compostes expressament per a aquest acompanyament musical tan peculiar.

D’aquestes peces destaquen cinc motets, atribuïts a un compositor concret: Philippe de Vitry. El seu tractat teòric “Ars nova notandi” havia donat nom a una manera de fer diferent, i les innovacions que hi presentava es podien sentir a les seves obres, com aquests motets del “Roman de Fauvel”.

Avui encara no sabem quina va ser la intenció de l’autor d’aquesta versió musical del “Roman de Fauvel”. Potser volia recopilar una antologia de melodies que lliguessin amb el contingut del poema, potser havia anat més enllà i havia imaginat una representació teatral. En qualsevol cas, aquesta història de corrupció no deixa de resultar familiar, gairebé 700 anys més tard.