Programa 102: “Se’n parlave i n’hi havie”, cacera de bruixes amb Pau Castell

Dissabte vam celebrar la revetlla de Sant Joan, i vam voler acompanyar-la d’un programa especialment realitzat per a l’ocasió. I és que l’edició 102 dels “Sons de l’edat mitjana” va estar dedicada a la cacera de bruixes, un tema sobre el què encara queden moltes qüestions a aclarir. És per això que vam comptar amb tot un especialista, el doctor en història Pau Castell, que al llarg d’una bona estona va contribuir a il·luminar el nostre camí. Un programa que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i aquí sota.

IMG_5362
Somriures després d’una bona estona de xerrera…!

Tot i que les bruixes van ocupar la major part del programa de dissabte, també va haver-hi un moment per a dues seccions imprescindibles: La crònica i La recepta, que també podeu recuperar al web.

I sembla mentida, però dissabte dia 30 de juny, arribarem al final de la nostra tercera temporada! Ho celebrarem com cal, amb molta música! I també podem dir-vos que no ens trobareu a faltar durant l’estiu: si esteu atents al blog, aviat podrem compartir amb vosaltres el llistat de programes que tornaran a sonar a Catalunya Música durant aquests mesos de calor!

Us esperem dissabte 30, a les 17 h a Catalunya Música, amb una bona cita internacional, i com sempre, gràcies per ser-hi!

 

Anuncis

Programa 74: “Yonec”, un lai de Maria de França

Aquesta setmana vam voler experimentar amb el format del programa. Volíem presentar-vos a una dona autora d’un bon grapat d’històries meravelloses, Maria de França. I se’ns va ocórrer que la millor manera de fer-ho seria a través d’un dels seus textos. És per això que el programa de dissabte passat va ser diferent i protagonitzat per les paraules d’aquesta escriptora, a qui vam acompanyar amb diverses peces musicals medievals. Un capítol que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i també aquí mateix.

marie-800x0-c-default.jpg
La nostra estimada Maria de França, en una miniatura

El lai triat va ser Yonec, una història plena de màgia, en una traducció de Joan Jubany, editada per Quaderns Crema. Raimon Colomer va donar-nos un cop de mà a les locucions i l’Oriol Pinart va encarregar-se del muntatge musical. Les oïdes les poseu vosaltres, i és per això que volem saber: què us va semblar aquesta aproximació als lais de Maria de França?

Música i llegendes artúriques

Ja som dijous i, de nou, us avancem els continguts del programa d’aquest dissabte. En aquesta ocasió ens acostem a una figura emblemàtica de la fantasia medieval, ja des del segle XII: el rei Artur i amb ell, el món que l’envolta.

El seu ha estat un dels noms més coneguts i inspiradors al llarg del temps, i és per això que provarem d’acostar-nos a l’origen del mite artúric i la producció medieval inspirada en la seva figura, com per exemple, les primeres mostres del gènere novel·lístic, escrites per Chrétien de Troyes. La secció “Inspirats per l’edat mitjana” ens durà una mica més enllà en el temps, però per no aixafar-vos la sorpresa, no us direm res més i us emplacem a escoltar-nos dissabte.

MAGIC

A més, comptarem amb una entrevista que hem gaudit moltíssim; una conversa amb els historiadors Delfi Nieto i Pau Castell, que ens faran aprofundir en la figura del rei Artur a través d’un aspecte molt concret: la màgia a l’edat mitjana. I és que, a més d’historiadors, són professors del curs “Magic in the middle ages”, un curs obert en línia que us convidem a descobrir.

No oblidarem “La crònica”, que ve mogudeta, ni tampoc “El prestatge”, una secció que dissabte arriba a mode de record i homenatge a la figura del tenor José Ferrero.

I ja callem. Gràcies per llegir aquest post un dia més i us esperem dissabte, de 9 a 10 h, a Catalunya Música!

Els lais, històries fantàstiques (i musicals)

Vaig pensar en els lais que havia sentit. No en tenia cap dubte, ho sabia prou bé, que els qui els van compondre i els qui més endavant els propagaren els feren en record d’unes aventures de les quals havien sentit parlar. N’he sentit contar moltes i no les vull deixar en l’oblit. N’he rimades i les he escrites. M’han costat, creieu-me, moltes nits de vetlla!

Són paraules de l’escriptora Maria de França, que d’aquesta manera presentava els seus lais, considerats els primers contes de la literatura europea, escrits en llengua romanç a finals del segle XII. Originalment, un lai designava un cant, una melodia. Amb aquest nom es coneixien les històries que circulaven de forma oral, acompanyades sovint per instruments de corda. Ens diu Maria de França que la seva voluntat va ser fixar aquestes històries per escrit, per tal que no es perdessin en el temps. Així doncs, són històries que vénen de lluny, però és ella qui els dóna forma. Composicions ens versos octosíl·labs que expliquen històries d’amor plenes de components màgics: homes que es transformen en llop, anells d’or que fan oblidar i habitacions amb canelobres que valen tot l’or d’una ciutat. Tot immers al context de la denominada matèria de Bretanya, on trobem personatges com el Rei Artur a llocs emblemàtics com Carduel o Logres.

Però el lai no va romandre sempre igual. Aquesta primera forma escrita es va denominar lai narratiu, i més tard va arribar el lai líric, especialment popular al segle XIV: havia passat a ser un tipus de cançó, interpretada de forma habitual pels trobadors. El compositor Guillaume de Machaut també va escriure lais, i de fet, va ser ell qui va donar-los la forma definitiva.

La història dels lais acaba al segle XV, quan la forma es dilueix i passa a confondre’s amb una altra de les grans formes medievals, el virelai, que caldrà tractar en una altra ocasió. Mentrestant, no deixarem d’insistir en la gran bellesa d’aquelles primeres històries recollides per Maria de França, plenes de dames i cavallers cortesans, que ens podem imaginar cantades sobre el so de les cordes d’una arpa.