Programa 76: Els contes de Canterbury…

… i també el Tropari de Winchester. Dues fonts angleses han estat les protagonistes del darrer Sons de l’edat mitjana, que es va emetre dissabte passat, dia 16 de desembre. Un programa que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i també aquí sota.

304-base_image_4-1424268386

A més, a la secció Inspirats per l’edat mitjana hi hem volgut citar Els Amics de les Arts, amb un tema que ja té uns anys, però del què ens n’encanta el missatge: “Doctorat en Romànic Medieval”. Escolteu-lo aquí.

Igualment, vam guardar una estoneta per a sentir un nou capítol de La crònica, i per a La recepta, amb Martí Sans, una secció que no existiria sense el web sentsovi.cat, que us convidem a visitar.

I aquest dissabte, us esperem amb un nou programa a Catalunya Música. Fins llavors!

 

Anuncis

Programa 74: “Yonec”, un lai de Maria de França

Aquesta setmana vam voler experimentar amb el format del programa. Volíem presentar-vos a una dona autora d’un bon grapat d’històries meravelloses, Maria de França. I se’ns va ocórrer que la millor manera de fer-ho seria a través d’un dels seus textos. És per això que el programa de dissabte passat va ser diferent i protagonitzat per les paraules d’aquesta escriptora, a qui vam acompanyar amb diverses peces musicals medievals. Un capítol que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i també aquí mateix.

marie-800x0-c-default.jpg
La nostra estimada Maria de França, en una miniatura

El lai triat va ser Yonec, una història plena de màgia, en una traducció de Joan Jubany, editada per Quaderns Crema. Raimon Colomer va donar-nos un cop de mà a les locucions i l’Oriol Pinart va encarregar-se del muntatge musical. Les oïdes les poseu vosaltres, i és per això que volem saber: què us va semblar aquesta aproximació als lais de Maria de França?

Programa 51: La irreverència dels “fabliaux”

Un divendres més, tornem a actualitzar el nostre blog amb el darrer “Sons de l’edat mitjana”. Un programa que va navegar gustosament pels límits d’allò políticament correcte gràcies a la literatura satírica. Com sempre, ja el podeu recuperar al web de la CCMA, al portal ivoox i també -vés, quina cosa!- aquí sota.

ccb793498fc01dcdba82efe91c0fd87f

Dins la literatura catalana medieval, l’obra potser més destacada en aquesta tradició és el conegut com el “Llibre de fra Bernat”, escrita pel gironí Francesc de la Via, a principis del segle XV. Al programa hem parlat també d’aquest volum amb el filòleg Jeroni Méndez, en una entrevista on també hem reflexionat sobre els límits de l’humor. Aquí la teniu.

Ah! També va haver-hi lloc per les seccions Inspirats per l’edat mitjana i també El prestatge, i mentre seguim preparant el proper programa, us deixem un enllaç on podreu llegir la fantàstica “Balada de fra Rupert” de Josep Maria de Sagarra (1935), amb la qual obríem aquest programa. Recordeu, que no hi ha al món un tal encert, com els ous de fra Rupert. 

Bona setmana!

Programa 49: Enyego d’Àvalos, autor del Curial

Us ho vam prometre. Després de Setmana Santa -esperem, per cert, que hagi anat d’allò més bé- hem tornat amb un programa dedicat a una descoberta recent que ens ajuda a comprendre millor una de les novel·les cavalleresques més importants de la literatura europea, el Curial e Güelfa. L’historiador Abel Soler ha posat nom i cognom a l’autor -fins ara anònim- d’aquesta obra, gràcies a la recerca realitzada en la seva tesi doctoral.

És per això que, des del programa, hem cregut oportú dedicar l’espai que mereix a una tasca com aquesta i hem convidat a Abel Soler a una conversa en profunditat sobre la qüestió. A més, l’hem acompanyada de músiques que acompanyen en el temps i l’espai a aquesta novel·la, provinents del conegut com a Cançoner de Montecassino.

Així doncs, aquí us deixem el darrer programa, que protagonitza íntegrament aquesta qüestió. Enyego d’Àvalos, autor del Curial, amb Abel Soler. Ja disponible al web de la CCMA, a ivoox, i -visca la descoberta- aquí sota.

curial-1

Programa 48: El Roman de Fauvel

Aquesta setmana ens hem acostat a una obra literària peculiar: el “Roman de Fauvel”, una crítica a l’Església i l’estat, els dos grans poders que regien la vida parisenca al segle XIV, moment en què aquesta obra va veure la llum. El programa d’ahir, doncs, ja el teniu disponible al web de la CCMA, a ivoox i -maleït ase!- aquí sota.

image2014
Aquí tenim Fauvel en tota la seva majestat.

Un programa amb una bona dosi de música de l’Ars Nova -i un charivari prou sorollós!- que, a més, va comptar amb un nou episodi de La Crònica, l’espai Inspirats per l’edat mitjana, on descobrirem la inspiració medieval de Maurice Ravel, i El Prestatge, amb la qualitat indiscutible del grup Sequentia, que en aquesta ocasió ens acosten a la figura de Philippe le Chancelier.

Aprofitem l’avinentesa per comentar-vos que els Sons de l’edat mitjana descansen durant els propers dies. A l’antena de Catalunya Música, el proper dijous 13 es recuperarà el programa que vam dedicar al drama litúrgic i que podeu tornar a escoltar aquí. I ens tornarem a trobar amb novetats el proper dijous 20, on us oferirem un programa de plena actualitat -medieval, és clar-.

Fins aleshores, que tingueu una bona Setmana Santa!

 

Programa 39: Tirant lo Blanc

És divendres. Un dia d’allò més indicat per a sentir un nou podcast! I és que ja teniu disponible el programa d’ahir -el número 39 en la petita història dels “Sons de l’edat mitjana”- que vam dedicar a una gran novel·la, Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Ja podeu recuperar-lo al web de la CCMA, a ivoox, i aquí sota!

576_1398327494tirant-1

Com cada setmana, les seccions habituals van tenir el seu espai: Inspirats per l’edat mitjana, El prestatge i també, La crònica. A més, vam tenir el plaer de parlar amb el responsable del text d’un renovat Tirant, l’escriptor Josep Vicent Miralles. Un volum que edita Llibres de la Drassana, il·lustrat per Paula Bonet i que compta amb l’assessorament històric de Vicent Baydal. Tota una mostra de bon gust. Aquí teniu l’enllaç a la conversa!

Esperem que us agradi la nostra aproximació al Tirant, i si us ve de gust, que gaudiu també de la seva lectura!

Programa 21: Merlí, mag i profeta a la cort artúrica

Bona tarda, amics!

Encara estem acostumant-nos al ritme de la nova temporada i al nostre canvi d’horari (us hem dit ja que ara sonem els dijous a les 23 h? Unes quantes vegades, oi?). És per això que, tot i que no en el dia acostumat, tornem a tenir post al blog del Sons amb el podcast del nostre darrer programa, que vam dedicar al personatge de Merlí. Com és habitual, el podeu trobar al web de la CCMA, a ivoox i també, és clar, sota aquestes línies.

 

Va ser un programa en què vam descobrir més sobre l’origen d’aquest personatge, a mig camí entre la realitat i la ficció, i que, potser al contrari d’allò que podríem pensar, no havia estat sempre un mag, ni tampoc el tutor del rei Artur. Tot i que, com vam comentar, va tenir un paper prou més decisiu en la seva existència…

bnf-franc3a7ais-343-feast-queste-del-saint-graal
En aquesta imatge, Merlí presenta a Galahad al rei Artur i els seus cavallers de la Taula Rodona (BnF, Français 343, foli 3r).

A més, vam poder parlar amb l’Isaac Morera i l’Oriol Casadevall, del festival Terra de Trobadors, un esdeveniment que per vint-i-sisena vegada (que es diu ràpid) s’ha celebrat a Castelló d’Empúries; en aquesta ocasió,  amb una presència musical més destacada que mai. Aquí teniu l’entrevista!

No van faltar les seccions habituals, com El Prestatge, on us vam presentar l’àlbum Terra Adriatica (fabulós!) i Inspirats per l’edat mitjana, on vam sentir la influència medieval a l’obra d’Isaac Albéniz. També va ser-hi present La crònica, que en aquesta temporada ens porta a recórrer la biografia del rei Jaume I, a través del seu Llibre dels fets. Aquí us deixem el primer capítol.

Esperem, doncs, que aquest primer programa d’aquesta segona temporada hagi estat del vostre gust. El proper, gairebé a punt! No ens perdeu de vista aquí ni tampoc a Facebook!

Beowulf, l’heroi èpic del món anglosaxó

Dins el món de l’èpica, el primer gran gènere de la literatura medieval en llengua romànica, són diversos els noms que ens ressonen a l’oïda: Rotllà i la seva cançó al món francès i el Mío Cid al món hispànic són, entre molts d’altres, grans herois protagonistes d’aquestes històries llegendàries. El món saxó també va tenir el seu propi heroi, la història del qual se situava a Dinamarca. El seu nom era Beowulf.

La història de Beowulf arriba fins a nosaltres a través d’un manuscrit escrit a principis del segle XI i que avui es conserva a la Biblioteca Britànica. Aquest poema èpic està escrit en anglès antic i el seu origen està lligat a les pràctiques dels poetes itinerants anglesos, anomenats scops, que cantaven i explicaven històries a les corts, sovint acompanyats per instruments, com, per exemple, una arpa de sis cordes. Cap actuació era igual que l’anterior i podien arribar a durar entre cinc i sis hores. Un escrivent desconegut va decidir que aquesta història s’havia de conservar també per escrit.

El rei Hrothgar governa a Dinamarca. És una època de bonança i el rei es fa construir un gran saló de banquets, on cada nit comparteix àpat amb un gran nombre de guerrers; tiberis que són amenitzats per les cançons dels scops, que acaben sempre amb gran soroll i massa cervesa i hidromel. Tant és així, que el terrabastall i l’alegria desperten la ira d’un monstre solitari, descendent de Caïm, que viu a les aigües pantanoses: Grendel. Durant setmanes, cada nit Grendel entraria al saló i arrasaria aquells que trobés a la festa. Dotze anys va durar aquesta desgràcia al reialme de Hrothgar, fins que la història de la seva angoixa va arribar, transmesa pels poemes i cançons, a orelles de Beowulf, un guerrer de sang reial.

No us direm pas com acaba aquesta història, que ha donat lloc a moltíssimes adaptacions musicals i cinematogràfiques. Però el que queda clar és que els temes que s’hi tracten, com el llinatge i l’oposició entre el bé i el mal, tenen alguna cosa que ens atrapa a tots igual, sigui quin sigui el nostre segle.

La música a la cort del Rei Artur

Aquesta setmana, la nostra mirada es dirigeix cap a una de les corts reials llegendàries per excel·lència. La cort del Rei Artur de Bretanya. Tots hem sentit noms com Excalibur, Ginebra o Perceval. En aquesta entrega ens endinsarem als textos que ens expliquen aquestes històries i com descriuen la música d’aquest entorn, a mig camí entre la realitat i la ficció.

L’aparició misteriosa del Grial a una de les novel·les de Chrétien és la primera menció d’aquest objecte màgic en la literatura romànica

Si hi ha algun monarca de llegenda durant l’Edat Mitjana, aquest és el Rei Artur. Rei de Bretanya, va representar l’ideal de govern tant en temps de guerra com en temps de pau. Va fer-ho a través de la seva Taula Rodona, amb cavallers com Lancelot i Perceval, i la seva actitud exemplar també es mostrava en la relació amb la reina Ginebra, la seva dama. Però, va ser el rei Artur un personatge real? Què en sabem? I la seva cort… com sonava?

La primera menció a la història del Rei Artur de Bretanya la trobem en un text escrit al segle XII: la Història dels Reis de Bretanya, de Geoffrey de Monmouth. Aquest volum, escrit en llatí, situava el Rei Artur al segle VI, i l’èxit de la història va ser immediat. Per l’Europa del segle XII s’escampava la llegenda, uns sis-cents anys després de la seva suposada existència real.

Però, deixant de banda el relat de Monmouth, si hi ha algú que va explicar les aventures del Rei Artur, i sobretot, dels seus cavallers, aquest va ser Chrétien de Troyes. Nascut vora l’any 1135, aquest escriptor va recollir aquesta llegenda britànica i la va desenvolupar a través d’un gènere nou: la novel·la. Són seus títols com “Erec i Enide”, “El cavaller de la Carreta”, “El cavaller del Lleó” i també “El conte del Graal”, la primera menció a la literatura del famós objecte màgic.

D’aquesta manera, i tornant a si el personatge era real o no, els historiadors i filòlegs s’inclinen a pensar que les històries artúriques corresponen a la ficció: no retraten, doncs, una cort del segle VI, sinó els cavallers del segle XII. Els autors buscaven presentar al públic els ideals de la cavalleria, els quals ja es trobaven en decadència.

Però acostem-nos ara als sons. Les descripcions de la cort i els seus entreteniments en són ben plenes, de música: els personatges canten, ballen, toquen instruments com les violes, les flautes o la crota.

Si voleu saber-ne més, feu clic a l’àudio!

[audio http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/6/7/1373360122976.mp3]

(També podeu descarregar-lo si feu un clic aquí!)