Programa 75: “Le Jeu de Robin et Marion”

img004m

Dissabte es va emetre un programa que ben bé hauríem pogut situar dalt d’un escenari. El teatre medieval en va ser el protagonista, gràcies a Le Jeu de Robin et Marion, d’Adam de la Halle, la primera peça teatral francesa profana que conservem. Com sempre, el podeu trobar al web de la CCMA, a ivoox i també aquí sota.

 

I ja que parlàvem de teatre medieval, vam tenir ocasió de parlar amb el catedràtic Francesc Massip, co-autor d’un volum acabat d’editar per l’Institut del Teatre i la Universitat de Barcelona: “La teatralitat medieval i la seva pervivència”. És el primer d’una col·lecció dedicada a la història de les arts escèniques catalanes i així ens el presentava.

També vam sentir un nou capítol de La crònica i una nova recepta, gràcies a Martí Sans i el Llibre del Sent Soví. A més, vam descobrir la inspiració medieval d’un altre autor que dominava l’escenari: el francès Jules Massenet.

Dissabte vinent ens retrobem, si voleu, a Catalunya Música. En qualsevol cas, també som aquí sempre que vulgueu. Bona setmana!

 

 

 

Anuncis

Una petita selecció de “Le jeu de Robin et Marion”

Ho admetem: acostar-se directament a una obra dramàtica completa, sense cap suport visual, pot ser complicat. I més si es tracta d’un llenguatge al que potser no estem tan acostumats, com és el de la música medieval del segle XIII. Tot i això, l’obra que protagonitzava el capítol d’aquesta setmana, “Le jeu de Robin et Marion“, escrita per Adam de la Halle, bé val una escolta atenta. Així doncs, us hem preparat una petita selecció d’alguns fragments procedents d’una versió discogràfica que, si us ve de gust, podeu escoltar de forma íntegra.

Es tracta de la interpretació que en feia el grup Tonus Peregrinus, dirigit per Antony Pitts i editada per Naxos l’any 2006. Aquest grup, que curiosament s’especialitza en música vocal medieval i contemporània, ofereix una versió teatralitzada, on els diàlegs en francès antic es juxtaposen amb traduccions en anglès que permeten seguir els esdeveniments de la història. Al llarg de l’obra, són diverses les textures que el grup aplica, segons el tipus de fragment a què s’enfrontin: parts a veu sola, amb efectes de so, amb acompanyament instrumental… D’aquesta manera, aquest “joc” de Tonus Peregrinus podria fins i tot considerar-se, amb totes les reserves que vulgueu, una sort de ràdioteatre!

Les parts que van acompanyar-nos durant el microtò van ser:

  • Mout me fu grief li departir/Robin m’aime, Robin m’a/Portare (motet)
  • Bergeronette sui
  • Trairi deluriau
  • Rondeau: Li dous regars
  • Rondeaux XV: Tant con je vivrai
  • Robin rounds up guests for the party (fragment instrumental)

Així doncs, us deixem l’enllaç a Spotify de l’àlbum complet. Esperem que, per una estona, us sentiu transportats a aquest altre món en el temps que als “Sons” ens agrada tant visitar.

spotify:album:7dmIdo5biRHkicdEusfaTW

I si voleu seguir l’obra amb una font original, no us perdeu el manuscrit digitalitzat de la Biblioteca Méjanes. A un sol clic, disponible!

Adam de la Halle i “Le jeu de Robin et Marion”

Al sud de França, els trobadors occitans feien les seves cançons, sirventesos i albades. Però una mica més al nord i en una llengua diferent, la llengua d’oïl, també es conreava la lírica, en aquest cas en mans dels anomenats trouvères. Entre ells, a finals del segle XIII, n’hi va haver un al qual anomenaven “el geperut” i que va signar la primera obra teatral amb música escrita en francès. Era Adam de la Halle; i l’obra es titulava El joc de Robin i Marion.

Estrenat a Nàpols entre el 1282 i el 1283, a la cort angevina de Carles I, aquest “Joc” explica la història d’una pastora, Marion, a qui un dia un cavaller anomenat Aubert tracta de seduir. Ella, però, està molt enamorada del seu Robin, i es desfà del cavaller com bonament pot. Amb aquest aire de pastorel·la comença aquesta obra teatral, que inclou parts musicals tant monòdiques com polifòniques i que se centra en els esdeveniments protagonitzats per Robin, els seus cosins, Marion i una amiga seva, un cop superada la insinuació del cavaller.

Miniatura procedent del Ms. 166 (Rés Ms 14) de la Biblioteca Méjanes d'Aix-en-Provence.
Miniatura procedent del Ms. 166 (Rés Ms 14) de la Biblioteca Méjanes d’Aix-en-Provence.

És una obra plena de contrastos, simplicitat i el·laboració, melodies populars i motets polifònics. Sembla que moltes d’aquestes melodies a una sola veu són préstecs de tonades existents, com “Robin m’aime, Robin m’a”. L’enginy del compositor es mostra, doncs, en les peces polifòniques, que apareixen intercalades al llarg de la representació.

Dins aquest Joc de Robin i Marion, com passa a l’òpera còmica, les parts cantades s’alternen amb les parts parlades. Podríem pensar que es tracta d’un precedent  d’aquest tipus d’òpera. Però, tot i compartir arrels, el Joc de Robin i Marion no en va ser un precedent directe: aquest experiment dramàtic no va tenir continuïtat en el seu temps, i va quedar com una obra aïllada, única, però sense connexions immediates.

Adam de la Halle va tractar molts altres gèneres, més enllà del dramàtic, molts dels quals apuntaven a un passat que s’extingia, com les cançons dels trouvères. Tanmateix, el futur també es va deixar veure dins la seva producció, amb obres tan originals com aquest “Joc de Robin i Marion”.

I si el voleu descarregar, feu clic aquí!

Músiques per dansar caroles

Aquesta setmana, el moviment ens ha acompanyat a través d’una de les formes de dansa més comunes a l’Edat Mitjana: la carola, el ball rodó. Repassem a continuació les músiques que ens han donat la pauta!

Es tendeix a pensar que la música adient per les caroles era la de compàs binari compost. És a dir, dos temps per compàs, subdividits en tres pulsacions cadascun. Per dir-ho en altres paraules, un 6/8: una mena d’antecedent d’un vals i el seu pum-xim-xim, si em permeteu posar-ho entre moltes cometes. Així, aquest rondeau d’Adam de la Halle (1237-1288), Je muir, podria adir-se amb aquest tipus de mètrica. La interpreten Marotte et les Musards, dins l’àlbum Chanteries Dous, editat l’any 2010.

spotify:track:2Vv4JoKigrKFdC2cS2YbYT

Seguim amb Adam de la Halle i un extracte de la seva obra “Le jeu de Robin et Marion“, una peça escrita i pensada per a ser interpretada en tot el seu sentit teatral. Així, trobem petits fragments com aquest Je me reparoie, una tonada simple, de caràcter popular, que ens fa pensar que potser serien aquests tipus de línies melòdiques les que cantessin els dansaires mentre feien avançar la carola. Interpreten Tonus Peregrinus, dins l’àlbum que dediquen a íntegrament aquesta obra i que està editat per Naxos, l’any 2006.

spotify:track:5jHrIDu47GbxfMQdb7INdA

Les caroles es relacionen directament amb les carols angleses, que van acabar centrant-se en el període nadalenc i que encara avui designen les habituals nadales. Tot i això, no sempre havien tractat temes relacionats amb el Nadal, i així ho demostra la següent peça, Agincourt Carol, interpretada per Sara Stowe i Ian Giles dins del seu àlbum Making Merrye, editat per Gift of Music, l’any 2003. Tal i com el seu nom indica, el text d’aquesta peça commemora la victòria d’Anglaterra, sota les ordres d’Enric V, a la batalla d’Agincourt, contra els francesos de Carles VI.

spotify:track:2dSgP7q9JdMZ5R1q0zCaxi

Per ser Anglaterra un dels llocs on la carola va arrelar amb més força, ens vam fer acompanyar també per una dansa anglesa, interpretada per una arpa, amb un ritme adient al del ball rodó. Aquestes melodies populars, realment tenen quelcom que les fa hipnòtiques, i confessem: no ens vam poder estar d’incloure aquesta peça tan bonica al microtò! L’interpreta el grup Millenarium, dins el seu àlbum Danza. Danses médiévales, editat per Outhere l’any 2008.

spotify:track:5w2bsPswYfWU8oGJLPn0ZZ

I per acabar, vam deixar anar un fil de Renaixement, amb una de les noves danses que havien de fer furor quan la carola va començar a caure en l’oblit. Es tracta d’una branla, o millor dit, de quatre: quatre branles les Fagots de Pierre Phalèse, interpretades per La Compagnie Maitre Guillaume, un grup molt vinculat i ben informat respecte a la música feta per dansar. S’inclou dins l’àlbum Si pour t’aymer: Danseries, editat per Arion l’any 1997. Per un cop, ens permetem ser moderns i acostar-nos al segle XVI, per veure els nous rumbs que la dansa havia de prendre, i per què no? Per gaudir-ne una mica!

spotify:track:2wuF4dUBNk0ovFiWNXX6sB