Programa 103: Hildegarda de Bingen, pel Tiburtina Ensemble

Una setmana rere un altre, us hem acompanyat a Catalunya Música. I dissabte passat, vam arribar al darrer “Sons” d’aquesta tercera temporada: una fita que vam voler celebrar amb un concert internacional: música d’Hildegarda de Bingen, a càrrec del Tiburtina Ensemble.

42709e-20170810-tiburtina-ensemble

Aquest concert el podeu recuperar al web de la CCMA durant 30 dies. I és que per qüestió de drets, no us el podem oferir durant més temps. Així doncs, no perdeu l’oportunitat!

I per cert! Els “Sons” no us abandonen durant l’estiu, tot i que com sempre, podeu accedir a tots els programes anteriors fent clic al nostre arxiu.

Moltes gràcies per tot!

Anuncis

Programa 71: Astronomia medieval

De vegades sembla que els planetes s’alineïn i una idea inicial es desenvolupi per acabar sent molt més del que es podria pensar. És el cas d’aquest programa. D’una premissa interessant, com va ser la d’acostar-nos a la visió del cel dels homes i dones medievals, vam acabar descobrint visions místiques de l’Univers, himnes marians inspirats en les estrelles i fins i tot vam fer sonar música de Monteverdi. Tot això, disponible per a vosaltres al web de la CCMA, a ivoox i també aquí sota.

stars.jpg

En aquest viatge va acompanyar-nos la doctora en filosofia i professora a la Universitat de Barcelona, Georgina Rabassó. Amb ella vam descobrir la visió de l’univers, i també del nostre lloc com a humans dins el Cosmos, d’una intel·lectual inacabable: Hildegarda de Bingen. Una convidada que ja ens va acompanyar al primer dels nostres Sons, i que ha tornat en aquesta edició núm. 71, en una conversa que podeu recuperar aquí.

El fil musical del programa ens va fer seguir el fil d’un himne dedicat a la Mare de Déu, “Ave Maris Stella, en què se la identificava amb l’estrella dels mars. Un himne de llarg recorregut dins la història de la música, i que també va reelaborar a principis del barroc el compositor italià Claudio Monteverdi. Una petita meravella -no tan petita, de fet- que recuperàvem als Inspirats per l’edat mitjana.

També vam sentir un nou capítol de La Crònica, i ens vam posar el davantal medieval per a cuinar amb Martí Sans a la secció La recepta, que ens va presentar una curiosa salsa de bolets -sentiu-lo aquí, i consulteu-ne els detalls a sentsovi.cat-.

En definitiva, un programa fet amb molta estima i que esperem que us hagi deparat algunes sorpreses. Ens retrobem dissabte vinent, amb una edició que dedicarem a la isorítmia! No us espanteu, que la música ens farà el viatge més plàcid. Fins aleshores!

 

Hildegarda, la veu visionària

Esperàvem el dia i el dia va arribar. Dissabte passat es va emetre el primer episodi d’una hora de durada dels Sons de l’edat mitjana, i que hem titulat Hildegarda, la veu visionària. D’entrada, donar-vos les gràcies a aquells que vau fer-nos arribar els vostres comentaris, ja fos a través de les xarxes com del correu electrònic. Estem ben contents!

hildegard

De la mateixa manera que darrere el tòpic de l’edat mitjana com una època fosca s’hi amaga la llum, vam posar el focus en la figura d’Hildegarda de Bingen -gairebé oblidada fins mitjans del segle XX-, religiosa, visionària, exorcista, escriptora, mística, iniciada al món de la natura, i també compositora.

Per aquest primer programa, vam comptar amb la presència de la doctora en filosofia Georgina Rabassó, que ens va ajudar a comprendre una mica més a fons la trascendència d’un personatge com aquest. I a més, dins aquest primer programa, també vam presentar les diverses seccions que el conformen. D’una banda, “El Prestatge”, un espai que aspira a recollir enregistraments discogràfics destacats dins l’àmbit medieval. En aquest cas, us vam proposar una versió de l’Ordo Virtutum, drama litúrgic escrit per Hildegarda de Bingen, que interpretava l’ensemble Sequentia i publicava el segell Deutsche Harmonia Mundi l’any 1997. Podeu sentir-lo a Spotify!

D’altra banda, vam obrir la secció “Inspirats per l’edat mitjana”, minuts dedicats a l’edat mitjana com a font d’inspiració més enllà de fronteres temporals, i ho vam fer amb la banda sonora de la pel·lícula “Visió” (Margarethe von Trotta, 2009): una versió cinematogràfica de la vida d’Hildegarda de Bingen.

Per últim, vam cedir l’espai a “La crònica”, una secció on Raimon Colomer dóna veu i vida a un peculiar noticiari. Escrit per Joan Torralles a finals del segle XIV, a Vic, aquest text a mode de dietari recull tot un seguit d’esdeveniments, el més destacat de l’actualitat del moment, en un llenguatge propi i proper que Josep Palau ha adaptat en aquesta versió radiofònica. No podíem deixar passar l’ocasió de fer-lo sonar! En aquest primer capítol, ens parlava de com grans freds van assolar la terra un llunyà mes de gener.

Esperem, doncs, que hagueu gaudit d’aquest primer programa que hem preparat amb tanta il·lusió. Us recordem que podeu afegir el programa al vostre gestor de podcasts amb aquesta URL i que ja podreu trobar noves músiques dins el nostre llistat a Spotify.

I, de nou, moltes gràcies per l’acollida!

Aquest dissabte, Hildegarda de Bingen

Iniciem aquesta nova etapa amb un programa dedicat a la Sibil·la del Rin, Hildegarda de Bingen. No és el primer cop que la mencionem i no és d’estranyar: religiosa, compositora, mística i intel·lectual -entre d’altres moltes etiquetes- és un dels noms claus per entendre la cultura medieval ubicada dins els murs dels monestirs, però alhora connectada amb el món exterior.

Miniatura extreta del “Liber Divinorum Operum”.

Així doncs, ens endinsarem dins la seva vida i obra, partint de la imatge que il·lustra aquest post, extreta del seu Llibre de les Obres Divines. Sentirem fragments musicals, de repertori litúrgic i també dramàtic, com el seu Ordo Virtutum, i ens endinsarem en la figura d’aquesta dona apassionant de la mà de la doctora en filosofia Georgina Rabassó. A més, inaugurarem les seccions El prestatge i Inspirats per l’edat mitjana, un cop d’ull al món discogràfic i a la influència medieval en altres èpoques. També sentirem el primer capítol de La crònica, un text molt especial que ens farà arribar la veu de Raimon Colomer.

En definitiva, un primer capítol ben farcit que esperem que sigui del vostre gust, i que ens permetrà descobrir la complexa i fascinant figura d’Hildegarda de Bingen.

Us esperem, doncs, dissabte 5 de març a les 9 del matí, a Catalunya Música. I sempre que vulgueu, al web del programa!

Herrad de Hohenburg i el seu jardí de les delícies

Hildegarda de Bingen, compositora, pensadora i visionària del segle XII, és una figura excepcional, per la quantitat, la qualitat i l’originalitat de les seves aportacions. Però tot i això, no va ser pas l‘única dona amb inquietuds espirituals i intel·lectuals. No gaire lluny de Bingen, prop d’Estrasburg, trobem un altre nom per recordar: Herrad de Hohenburg. Una dona, també abadessa i contemporània d’Hildegarda, que es va dedicar a recopilar els coneixements més rellevants del seu temps en un sol volum, destinat a educar les monges de la seva comunitat: l’Hortus deliciarum.

En paraules de la mateixa Herrad, els textos inclosos dins aquest Hortus deliciarum són com les flors d’un jardí, i ella és l’abella que les selecciona per extreure’n la mel, l’aliment espiritual i intel·lectual de les religioses al seu càrrec. Així, acompanyats d’una iconografia enlluernadora, els textos desenvolupen la història de la salvació i ofereixen eines per a la reflexió teològica i científica. Herrad no va tenir reserves a l’hora de citar quines eren les seves fonts i, d’aquesta manera, podem saber que va consultar des d’autors clàssics de l’Antiguitat a pensadors del seu temps.

Representació de les arts liberals a l'”Hortus Deliciarum”.

Lamentablement, el manuscrit original va desaparèixer durant la guerra franco-prussiana, a finals del segle XIX, i el que ha arribat fins a nosaltres són reproduccions: molta informació es va perdre pel camí. És el cas de la majoria de la música present dins aquest “jardí de les delícies”. Molts textos porten l’indicatiu de rhitmus, és a dir, textos que originalment haurien estat acompanyats de notació musical, però aquesta s’ha perdut. Tot i això, conservem la música d’algunes d’aquestes peces i hi ha fragments dedicats a la teoria musical, a més d’imatges on apareixen instruments com flautes, instruments de percussió i cítares. És fàcil imaginar, doncs, la importància i la presència de la música en una comunitat com aquesta.

Hildegarda escrivia per respondre a les seves visions. Herrad, per dotar les seves religioses d’eines per entendre el món. Dues figures femenines, dues abadesses i magistres que van transmetre i enriquir el coneixement de la seva època.

Hildegarda de Bingen

Pels volts de l’any 1098 naixia a Bermersheim, Alemanya, una dona d’aquelles que costa descriure en poques paraules. Filla d’un cavaller i comte, era la més petita dels germans i per aquest motiu va ser entregada a la vida religiosa quan era tan sols una nena. El seu nom era Hildegarda i acabaria convertint-se en una de les intel·lectuals més destacades del seu temps.

I és que la seva història era diferent, marcada per un fet singular: Hildegarda escrivia. No ho va fer des del principi, quan vivia sota la tutela d’una dona noble, tancades totes dues a una cel·la. Va fer-ho a partir dels 42 anys, moguda per l’impuls d’una visió divina. Una veu li va ordenar que escrivís, que reflectís sobre el pergamí les visions celestials que tenia des de ben petita i que sempre havia mantingut en secret. I així ho va fer.

Hildegarda rep el coneixement de Déu, simbolitzat en la imatge d’una flama i el trasllada a una tauleta de cera. El seu secretari Volmar ho presencia des de l’exterior de l’estança.

El resultat va ser un gruix d’obres ben diverses: des d’obres visionàries i teològiques, com Scivias i el Llibre de les Obres Divines; fins a obres de caire científic, com Física i Causes i Cures. L’atenció pel cos i l’ànima van ser pilars als seus escrits, i també a l’estil de vida que promulgava dins la seva comunitat de monges. No sense dificultats, va arribar a fundar dos monestirs propers a la localitat de Bingen, vora el Rin, i que donaria a Hildegarda el nom pel qual nosaltres la coneixem.

Així doncs, va ser una dona visionària, escriptora, mística, iniciada al món de la natura i el seu funcionament. Però també va ser compositora. És més, va ser una de les compositores més prolífiques de tota l’edat mitjana. Va escriure peces litúrgiques de molts gèneres diferents, que va agrupar sota el títol Simfonia de l’harmonia de les revelacions celestes, a més d’un drama litúrgic, l’Ordo Virtutum, una obra on les virtuts i el diable entaulen un combat per decidir el destí d’una ànima humana.

Exorcismes, viatges de predicació, comentaris bíblics… Sembla que tot i més hi cap, dins la vida d‘Hildegarda. Una dona que se’ns revela intel·ligent, creativa i desafiant.

“La ciutat de les dames” segons Carles Magraner

La cité des dames va ser una obra literària escrita pels volts de l’any 1405. En ella, Christine de Pizan, la seva autora, retrata en la seva llengua, un món al·legòric només habitat per dones, dones de totes les èpoques, com a resposta a les idees misògines d’altres autors del seu temps, com Jean de Meun, l’autor del famós Roman de la Rose.

Amb aquesta obra com a teló de fons, el grup Capella de Ministrers publicava un àlbum dedicat, precisament, a una ciutat alegòrica, femenina i sobretot, musical. Així, aquest treball discogràfic, publicat a les darreries de 2013, presentava un recorregut musical a través de les plomes musicals femenines de tota l’Edat Mitjana, acompanyat d’iconografia, lletres i textos de suport, a més d’algunes creacions literàries contemporànies.

És per això, per la singularitat i especificitat de la iniciativa, per la seva qualitat musical (i més enllà de la música), l’àlbum La ciutat de les dames és protagonista del microtò d’aquesta setmana, i d’aquest disc precisament vam parlar amb el director del grup i creador del projecte, Carles Magraner.

Escolteu el resum de l’entrevista fent clic a l’àudio!

[audio http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/7/2/1390570841527.mp3]

I si el voleu descarregar, feu clic aquí!

Músiques per a Abelard i Heloïsa

Aquesta setmana vam sentir encara més del que ja és habitual, la dificultat de sintetitzar en només tres minuts una història humana. Perquè com a humana, sempre és polièdrica, i les seves múltiples cares (i la nostra impossibilitat material de conèixer-les totes) sempre ens deixa un sentiment de buidor, de resultat incomplet.

En qualsevol cas, aquesta petita introducció que vam fer a la història d’Abelard i Heloïsa, va intentar recollir els punts clau d’aquestes dues vides, interrelacionades, i alhora inseparables també de la cultura del seu temps. I aquesta va ser la seva banda sonora.

  • Títol: O quanta qualia.
  • Autor: Pere Abelard.
  • Interpreta… Theatre of Voices. Dir.: Paul Hillier.
  • Àlbum: Monastic Song: 12th Century Monoponic Chant.
  • Edita… Harmonia Mundi, 1998.
  • Disponible a Spotify.

Un bordó vocal acompanya aquesta peça escrita per un dels protagonistes de l’entrega d’aquesta setmana. Una interpretació d’ambient extàtic i absorbent.

  • Títol: Sol oritur occasus.
  • Autor: Herrada de Landsberg.
  • Interpreta… Capella de Ministrers. Dir.: Carles Magraner.
  • Àlbum: La cité des dames: Dones i música en l’Edat Mitjana.
  • Edita…: Licanus, 2013.
  • Disponible a Spotify.

Una peça sorprenent on les polifonies en veu femenina i l’atmosfera creada per les campanes ens transporten totalment a l’ambient d’aquesta compositora del segle XII. No serà l’única mostra d’aquest enregistrament!

  • Títol: Da Mariae tympanum. 
  • Autor: Pere Abelard.
  • Interpreta… Ensemble Per Sonat.
  • Enregistrament en directe.

Aquesta peça de nou ens acosta al Pere Abelard compositor. Interpretada per Miriam Andersen i Sabine Lutzenberger, va formar part d’un concert titulat “Els debats religiosos de l’Edat Mitjana”.

  • Títol: Dolorum Solatium, “Planctus David”
  • Autor: Pere Abelard.
  • Interpreta… Augsburg Early Music Ensemble.
  • Àlbum: Hildegard von Bingen und ihre Zeit.
  • Edita…: Christophorus, 1990
  • Disponible a Spotify.

Una altra obra, un planctus, o plany, signat pel co-protagonista d’aquesta història, dins un àlbum interessant que relaciona les creacions musicals del filòsof amb les de la seva contemporània Hildegarda de Bingen.

  • Títol: Rex in accubitum.
  • Autor: Heloïsa d’Argenteuil.
  • Interpreta… Capella de Ministrers. Dir.: Carles Magraner.
  • Àlbum: La cité des dames: Dones i música en l’Edat Mitjana.
  • Edita…: Licanus, 2013.
  • Disponible a Spotify.

I el capítol acabava, no podia ser d’altra manera, amb música de la pròpia Heloïsa. Ja abadessa, va escriure amb tota probabilitat aquest himne, per l’ús de la seva comunitat de monges. Un regal.

 

El so del Diable: un recorregut pel Diabolus in Musica

De nou, posar música al tema de la setmana va suposar tot un repte. En aquest cas, paraules majors: música per il·lustrar el Diabolus in Musica. Es plantejava la pregunta: com fas sonar quelcom tan poc usual? Com buscar sons que acompanyessin un interval prohibit? Aquesta va ser la nostra proposta.

La primera de les obres és una peça sorprenent, on no hi trobem el tríton, però on el Diable té una presència bàsica: és l’Ordo Virtutum, un drama litúrgic escrit per Hildegarda de Bingen. Es tracta d’una composició de principis del segle XII, que ens sobta pel seu caràcter viu i teatral: la protagonista és una ànima que vol ascendir allà on es troben les virtuts, personificades; però el Diable la tempta i la porta a descobrir amb ell el món. No desvetllarem res més sobre l’argument, però comentarem una de les seves característiques més peculiars: el Diable, no canta. Segons la compositora, no està capacitat per fer-ho, donada la seva qualitat diabòlica. Així, escoltem crits i esgarips, com els que ens acompanyen a la primera part del microtò. La versió utilitzada és la que va enregistrar el grup Sequentia, publicada a BMG l’any 1982 i reeditada per Harmonia Mundi l’any 1990, i el fragment en qüestió, Ego, Humilitas, Regina, Virtutum. Pot escoltar-se’n la darrera edició a Spotify.

El piano inquietant que ha il·lustrat més clarament què és el tríton o Diabolus in Musica pertany a l’obra Tritone Octave 4, del minimalista i performer Charlemagne Palestine. Aquest compositor, contemporani d’altres cèlebres minimalistes com Philip Glassés tot un personatge. Rodejat d’animals de peluix en les seves interpretacions en directe, va enregistrar l’any 2008 un àlbum titulat From Studies to Cataclysms. En ell, el tríton és protagonista absolut: en diverses alçades, en ritmes que s’alternen i donen la sensació sonora d’un trinat en descomposició. En qualsevol cas, si escolteu aquest àlbum (disponible a Spotify), podem garantir-vos que la sonoritat del tríton us quedarà ben clara!

El tríton no va ser totalment absent del gregorià, i tot no ser-ne una mostra directa, el següent fragment s’acostava perillosament a aquella sonoritat prohibida. Es tracta de Quod Eva Tristis, un fragment de l’àlbum La Ruta de l’Orient en el temps de Sant Francesc Xavier (1503-1556). Interpretava la Capella Reial de Catalunya sota la direcció de Jordi Savall i va sortir publicat sota el segell Alia Vox, l’any 2007. Us reptem a escoltar-lo aquí i descobrir aquesta nota sorprenent, més propera del que creuríem al famós Diabolus in Musica.

El tríton, però, apareix de manera encara més propera i directa als tres últims fragments del capítol. Són tres fragments més tardans. El primer d’ells, és el coral de Johann Sebastian Bach “Es ist genug”, de la cantata BWV60 O Eigkeit, du Donnerwort, en aquest cas en un enregistrament del segell Erato editat l’any 2009 i interpretat per Ton Koopman i l’Orquestra Barroca i Cor d’Amsterdam. L’àlbum pot escoltar-se a Spotify, certament, una bona versió per gaudir de bona música barroca!

Un nou exemple és el de Wolfgang Amadeus Mozart, que utilitza el tríton al primer moviment, Allegro non troppo, del seu Quartet de corda en Mi bemoll, K428. La versió que sentíem era del Hagen Quartett, dins un àlbum editat l’any 2006 per Deutsche Grammophon. A Spotify podeu trobar tant el moviment (on us reptem a trobar el tríton!) com l’àlbum sencer. Un d’aquells que en podríem dir sense por, un enregistrament de referència: la integral de quartets de corda del mestre de Salzburg, amb precisió, calidesa i musicalitat.

I el darrer és potser el Diabolus in Musica més cèlebre del Romanticisme: es tracta de la melodia de flauta que obre el Preludi a la migdiada d’un faune, de Claude Debussy. De nou, una versió impecable: la interpretada per Emmanuel Pahud i l’Orquestra Filharmònica de Berlín sota la direcció de Simon Rattle. L’editava EMI l’any 2005 dins un àlbum dedicat íntegrament al compositor francès. Us proposem l’escolta a Spotify, tant del fragment com de l’àlbum complet. Una delícia!

Aquí acaba el nostre post de músiques dedicades a aquest fenòmen intervàlic, batejat com a Diabolus in Musica i que ha passat de l’aversió a l’estimació al llarg dels anys. Un recorregut que partint d’un diable molt medieval com el d’Hildegarda, ens podria portar fins avui mateix. I és que ja ho diuen, que el Diable pot trobar-se darrere cada cantonada…

Cant pla per escoltar sense pressa

Aprofitem com ja és costum l’espai del nostre blog per presentar les músiques que acompanyaven el capítol d’aquesta setmana, que vam dedicar al cant pla, una de les tradicions musicals més estables de la història de la música occidental.

En parlar de cant pla, parlàvem d’espiritualitat, de trascendència, de la música més enllà dels sons, entesa com una via de comunicació amb la divinitat. Una via amb dos sentits, i a la qual podem acostar-nos a través d’enregistraments com els que us recomanem avui.

La primera peça que acompanyava la nostra darrera entrega era la seqüència O Euchari in Leta Via, escrit per una de les grans ments femenines del segle XII, la polifacètica abadessa Hildegarda de Bingen. Aquesta compositora, escriptora i visionària mereixerà un capítol a part dins els Sons de l’Edat Mitjana, però mentrestant, no podíem resistir-nos a triar la seva música. Cant pla devocional, escrit per una dona i amb unes sonoritats úniques, que l’Oxford Camerata interpreta amb gran pulcritud i contenció. Un enregistrament editat per Naxos sota la direcció de Jeremy Summerly, que podeu escoltar també a Spotify.

El següent àlbum porta el títol Filia Sion, i és un recull de diverses melodies de cant pla interpretades pel grup Vox Clamantis, que dirigeix Jaan-Eik Tuulve, també està disponible a Spotify. D’aquest enregistrament són dues peces les que extreiem per acompanyar el nostre microtò: l’ofertori gregorià Ave Maria i el Gloria. Aquest àlbum, amb una portada ja de per si evocadora i que convida a perdre’s en les subtileses de les branques dels arbres, ens trasllada, si s’escolta en el moment adequat, a un altre estat. El temps discorre diferent, gairebé es paral·litza, mentre sentim les veus masculines a l’uníson. Tota una experiència més que recomanable per acostar-se a l’essència del cant pla.

I acabem de nou amb veus femenines, les del grup Anonymous IV, el qual us presentàvem en un post anterior, dedicat a les músiques de l’Alta Edat Mitjana. Aquest quartet interpretava l’ofertori Ascendens Ihesus in Montem, que està inclòs al conegut Codex Calixtinus, el manuscrit més important lligat al pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Aquesta peça s’inclou a un enregistrament del grup originalment titulat Miracles of Sant’iago, i reeditat com a Miracles of Compostela per Harmonia Mundi, i també en un recopilatori molt interessant del mateix segell discogràfic: 1000 ans de chant gregórien, editat l’any 2009.

Només ens queda afegir que esperem que gaudiu d’aquesta petita introducció musical al cant pla, un gènere que té molt a oferir, sobretot, si l’escoltem sense pressa.