Programa 70: El gòtic

Torna una setmana més el #podcastmonday amb el programa que vau poder sentir a Catalunya Música dissabte passat, i que vam dedicar al gòtic. Un programa agermanat amb el nostre episodi número 44 -que vam dedicar al romànic i que podeu recuperar aquí– i que ja està disponible al portal de la CCMA, a ivoox i també aquí sota.

Seu de Manresa
Un dels grans edificis gòtics catalans: la Seu de Manresa.

I si us interessa el gòtic, i sou vora El Pla de l’Estany, us interessarà l’entrevista d’aquesta setmana, on us presentàvem el col·loqui de tardor del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, que l’organitza en col·laboració amb la Universitat de Girona, i es farà entre els dies 24 i 26 de novembre. Estarà dedicat al gòtic en terres gironines, i en parlàvem amb el president del centre d’estudis, Joan Anton Abellan -recupereu aquí la conversa-. Aquí en trobareu més informació.

A més, en Martí Sans ens va oferir una nova recepta del llibre del Sent Soví, albergínies! La podeu tornar a sentir a l’enllaç, i també consultar-ne tots els detalls al portal sentsovi.cat

No oblidem tampoc els Inspirats per l’edat mitjana, que van tornar amb una cançó d’inspiració artúrica de Crosby, Stills & Nash. Descobriu-la aquí!

Acabem aquest post de dilluns i us avisem que el programa que ens espera dissabte valdrà molt la pena! A les 17 h, us esperem a Catalunya Música per parlar d’astronomia medieval. Apunteu-vos-hi i no us en penedireu!

Anuncis

La Sancta Camisia de Chartres

La catedral havia quedat destrossada. L’incendi només havia deixat ruïnes on abans s’alçava una estructura sòlida i ferma. No era la primera vegada que el foc havia agredit aquelles parets, però aquest cop als clergues els va semblar que no hi havia solució possible. A més, hi havia l’urna. Una urna feta de fusta de cedre, decorada amb pedres precioses i perles, el contingut de la qual valia molt més que tots els ornaments del món: l’urna contenia la túnica de la Mare de Déu. Ben segur, pensaven els clergues, que l’incendi hauria destruït la relíquia més estimada de Chartres.

Ja havien passat tres dies. Era el 1194 i un cardenal, delegat del Papa, es trobava a la ciutat. Tot just acabava de convèncer els clergues de reconstruir el temple, quan es va produir el miracle: entre les ruïnes sorgien tres homes, amb els vestits plens de pols i cendra. Entre les mans, una urna amb la relíquia, la Sancta Camisia, que s’havia salvat de les flames. El foc miraculosament no havia arribat a destruir la cripta de la catedral. L’alegria va arribar al poble i la fama de la relíquia va estendre’s encara més lluny: reis, reines i nobles arribaven a Chartres per postrar-se davant d’aquella peça de roba, i amb ells, arribaven també les donacions que van fer possible la construcció d’una catedral encara més brillant. Una catedral gòtica, amb les torres més altes construïdes fins aleshores que seria consagrada l’any 1260 per un rei sant, Lluís IX de França.

El relicari on avui es mostra la Sancta Camisia no és d’època medieval. L’urna que la contenia va ser destruïda l’any 1793 i de tota la túnica només se’n conserven un parell de metres de roba.

No sabem si el miracle de la Sancta Camisia va ser-ho realment. Però sí que sabem que va convertir Chartres en un centre de pelegrinatge d’importància semblant a Santiago de Compostel·la i que la fama de la relíquia va viatjar arreu, amb les històries d’aquells pelegrins. Una d’aquestes històries la va recollir el rei Alfons X el Savi en una de les seves cantigues de Santa Maria, la 148: Como un cavaleiro guareceu de mãos de séus ẽemigos por ũa camisa que chaman de Santa María, que tragía vestida. En aquest cas, el cavaller protagonista va salvar-se de la mort perquè sota l’armadura hi duia una camisa feta amb roba que havia tocat la túnica de Chartres, una peça de roba les restes de la qual encara podem veure avui.

Una història de devoció, tradició, fe i fins i tot superstició, que va donar lloc a un dels espais arquitectònics més brillants de tota l’edat mitjana.