Programa 70: El gòtic

Torna una setmana més el #podcastmonday amb el programa que vau poder sentir a Catalunya Música dissabte passat, i que vam dedicar al gòtic. Un programa agermanat amb el nostre episodi número 44 -que vam dedicar al romànic i que podeu recuperar aquí– i que ja està disponible al portal de la CCMA, a ivoox i també aquí sota.

Seu de Manresa
Un dels grans edificis gòtics catalans: la Seu de Manresa.

I si us interessa el gòtic, i sou vora El Pla de l’Estany, us interessarà l’entrevista d’aquesta setmana, on us presentàvem el col·loqui de tardor del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, que l’organitza en col·laboració amb la Universitat de Girona, i es farà entre els dies 24 i 26 de novembre. Estarà dedicat al gòtic en terres gironines, i en parlàvem amb el president del centre d’estudis, Joan Anton Abellan -recupereu aquí la conversa-. Aquí en trobareu més informació.

A més, en Martí Sans ens va oferir una nova recepta del llibre del Sent Soví, albergínies! La podeu tornar a sentir a l’enllaç, i també consultar-ne tots els detalls al portal sentsovi.cat

No oblidem tampoc els Inspirats per l’edat mitjana, que van tornar amb una cançó d’inspiració artúrica de Crosby, Stills & Nash. Descobriu-la aquí!

Acabem aquest post de dilluns i us avisem que el programa que ens espera dissabte valdrà molt la pena! A les 17 h, us esperem a Catalunya Música per parlar d’astronomia medieval. Apunteu-vos-hi i no us en penedireu!

Anuncis

Els nous “Sons” ja són a punt!

Tenim bones notícies. Després d’uns mesos de pausa reflexiva, de revisió, de formulacions i reformulacions, ja podem anunciar que els “Sons de l’edat mitjana” tornen a l’antena de Catalunya Música. Serà a partir del mes de març, en horari setmanal: cada dissabte, de 9 a 10 h.

Els notareu canviats -passa el temps i ells també creixen!- però amb la mateixa essència i voluntat: compartir amb tots vosaltres els aspectes més diversos d’una època apassionant, connectar amb sonoritats recreades que ens permetin, per un moment, imaginar un tros de vida.

I ara passo, per acabar aquestes línies, a escriure en primera persona. Gràcies a tots i totes les que en algun moment heu obert aquest blog, heu sentit un podcast o us heu deixat sorprendre per una història que heu sentit per antena. És per aquests petits gestos que l’emissora ha donat via lliure a un espai renovat, amb entitat, dedicat a la música i les sonoritats de l’edat mitjana: una època que mai fins ara havia tingut un espai propi, de concepció oberta i voluntat interdisciplinar.

dansa
Detall d’un dels frescos de la Capella dels Espanyols, a Santa Maria Novella de Florència (1366-67).

El repte és gran. Per part meva, hi posaré tot l’esforç i tota la il·lusió, la mateixa que duc a la motxilla des que vaig publicar la primera entrada al blog. Vaig titular-lo “Un nou camí” i el sento completament vigent. Així doncs, si decidiu acompanyar-me, intentaré fer-vos el trajecte una mica més amè.

Gràcies!

María Montes

Va de lires

Avui, a banda d’escoltar, us volem proposar mirar. Veure l’instrument protagonista del microtò d’aquesta setmana i acostar-se a les reconstruccions que se n’han fet. Esperem que gaudiu de l’experiment sonor.

Un dels usos de la lira era l’acompanyament de poesia èpica. I si hi ha algun especialista en aquest tipus d’interpretació, aquest és el polifacètic músic Benjamin Bagby. Cantant, arpista i compositor s’acosta a aquests repertoris amb una intensitat admirable i així, els fa reviure i brillar. I si no us ho creieu, aquí queda com a mostra, un fragment de la seva interpretació de Beowulf.

La música de les primeres civilitzacions també es va acostar al microtò per fer presents els orígens més antics de la lira. Un instrument és especialment cèlebre en aquest camp: la lira d’Ur. Considerat l’instrument de corda més antic que ha arribat fins a nosaltres, prové de Mesopotàmia, i té uns 4500 anys. La més cèlebre, la lira daurada d’Ur, lamentablement va ser destruïda durant la guerra de l’Irak. Tot i això, se’n va construïr una rèplica que pot sentir-se en concert. De ben segur, el so no us deixarà indiferents. I és que 4500 anys, són molts anys.

Una altra lira medieval. En aquesta ocasió, una còpia realitzada en base a una lira trobada a Alemanya, a la ciutat de Trossingen, a la tomba d’un guerrer. Datada al segle VI, ens sorprèn el seu timbre, la seva brillantor i el seu volum. El seu constructor, Corwen Broch, en parla i la fa sonar en aquest vídeo.

I potser la més cèlebre, la lira grega. En aquest cas, la tocava Michael Levy, que, (vestuari a part) s’acosta sense grans pretensions a la sonoritat de l’instrument clàssic.

Així doncs, la música de l’Antiguitat i l’Alta Edat Mitjana és esmunyedissa, però certament, aquests intents d’acostar-s’hi, la fan una mica més propera a les nostres oïdes. Acabem el post amb la cançó que tanca el microtò. La signa l’africà Ayub Ogada i es titula Kothbiro, intèrpret d’un dels tipus de lira encara actius. Hipnòtica.

Un nou camí

Amb aquesta entrada s’obre un blog dedicat a mil anys de la nostra història, i sobretot, als seus sons. Es tracta de la vessant web del microtò “Sons de l’Edat Mitjana”, un microtò que setmanalment aproparà aquesta època als oients de Catalunya Música. I és que, tot i que són molts els punts que ens connecten amb aquelles hores soterrades a la memòria, l’Edat Mitjana encara és una època perduda per a molts: deu segles de foscor, on la història es va aturar, després d’una Antiguitat resplendent, amb una llum que només tornaria un cop arribés el Renaixement.

Al llarg de les entregues successives d’aquest espai, que anirem recollint cada setmana al blog, intentarem demostrar que aquesta visió fosca queda ben lluny de la realitat. Que els segles que van del V al XV, tot i ser plens de moments de gran duresa, van ser testimoni d’un esperit de superació, d’innovació, del naixement d’Europa. D’una vida quotidiana i unes mentalitats més properes a les nostres del que mai podríem pensar.

jardi

La que escriu aquestes línies sóc jo mateixa, María Montes, responsable d’aquest petit projecte. Per mi, realment és un moment d’il·lusió: poder compartir músiques i històries d’un període que m’apassiona amb tots aquells i aquelles que us trobeu darrere les pantalles o els mil i un aparells a través dels quals sentim la ràdio. M’agrada i m’hi sento compromesa: perquè en parlar d’història parlem de persones i aquestes mereixen una visibilitat més justa, mereixen llum sobre la seva pròpia història.

Engeguem doncs, els motors, i comencem setembre amb aquella energia que desprenen les idees acabades d’estrenar. Posem música a les grans i petites històries d’una època inabastable, ben viva a l’imaginari col·lectiu. Obrim la porta als Sons de l’Edat Mitjana.