Programa 78: “Lo somni”

Estrenem el 2018 amb un podcast, el del programa que es va emetre dissabte a Catalunya Música.  Un programa que vam dedicar a una gran obra literària: Lo somni, de Bernat Metge, i que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i aquí sota.

Fragment manuscrit de “Lo somni”, de Bernat Metge

Sobre aquesta obra vam parlar amb l’escriptora i traductora Alba Dedeu, la responsable de la seva adaptació al català modern a l’editorial Barcino. Una entrevista que podeu recuperar aquí.

També vam descobrir una nova obra inspirada per l’edat mitjana, Rainbow Body (2000), del compositor nord-americà Christopher Teofanidis i un nou capítol de La crònica, a més d’una recepta ben adient per a les vostres barbacoes: allos quesos, amb en Martí Sans.

I acabem aquest post amb un desig: que gaudiu d’un magnífic 2018!

PD: Aquesta setmana, els Sons descansen. A l’antena de Catalunya Música, al seu horari habitual, dissabte 6 a les 17 h, es recuperarà el programa que vam dedicar als viatges de Marco Polo. Així doncs, tornarem amb programa nou el dissabte següent, 13 de gener. Us hi esperem!

 

Anuncis

Joan I, rei caçador i melòman

L’any 1398, l’escriptor Bernat Metge imaginava una conversa més enllà de les fronteres del temps. En la seva obra “Lo somni”, l’autor parlava amb el difunt rei Joan I, dit “el Caçador”, que havia mort dos anys abans. Metge l’havia conegut de prop, i posava en boca del monarca les paraules següents:

Jo m’adelitava molt més que no devia en caçar, e escoltar ab gran plaer xantres e ministrers… Totes aquestes coses eren mal fetes mas jo em confessava e combregava sovent e penedia me’n però no tant que no m’hi tornas algunes vegades.

Les dues grans passions de Joan I van ser, doncs, la caça i la música. El seu pare, Pere “el Cerimoniós”, havia estat amant del luxe i els grans fastos a l’estil francès, i durant el seu regnat l’activitat musical de la cort havia crescut fins a nivells mai superats fins aleshores.

El retrat més famós de Joan I, pintat per Manuel Aguirre l’any 1885, gairebé 500 anys després de la mort del monarca.

Però, tot i així, el rei Joan encara va anar més lluny. Hereu del gust francès del seu pare, el seu perfil no era tan polític o guerrer com el d’un home culte interessat per la lectura, les arts i els petits plaers. Sembla que va escriure poesia i va posar música a un rondeau, però cap d’aquestes contribucions ha sobreviscut al pas del temps.

La maiorancia que ell era, era en fer cercar per lo món los pus abtes ministrers que trobar se poguessin axi d’esturments de corda com de boca, e xantres, perquè li sonessin e cantassen devant tres vegades al dia. Ço és: una dematí, e altra migdia, e altra vespres. E aquesta regla volia que fos servada cada dia de la setmana: e ans que’s gitàs en lo lit volí e faea los donzells e donzelles devant si dançar e solaçar, exceptats los divendres.

Pere Miquel Carbonell és l’autor d’aquest fragment de crònica, on se’ns presenta Joan I com a gran mecenes musical a qui agradava sentir música tres cops al dia i veure dansar els joves abans d’anar a dormir. La seva història vital va acabar l’any 1396, enmig d’una cacera on va morir en circumstàncies que mai no van aclarir-se. Acabava així un període únic d’intensitat musical a la corona catalano-aragonesa.