Programa 98: Oswald von Wolkenstein

Un nom propi centra el nostre programa número 98: Oswald von Wolkenstein. Diplomàtic, poeta i músic alemany, que va viure entre finals del segle XIV i principis del XV i que va deixar escrites i glossades moltes de les històries de la seva mateixa vida. Un programa que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i aquí sota.

5deb46ba64d9251e1eb8d6a50d414ab6
Retrat d’Oswald von Wolkenstein, extret del manuscrit d’Insbruck, 1432.

En aquest programa, a banda de comptar amb la veu de Carles Lobo, que ha encarnat aquest personatge tan peculiar, també hem pogut descobrir més música inspirada per l’edat mitjana sense moure’ns d’Alemanya: l’òpera “Emma i Eginard”, de Georg Philipp Telemann. Escolteu-ne un fragment aquí!

També hi ha hagut temps per a la secció “La crònica” i per a “La recepta”, en què en Martí Sans ens ha presentat una recepta del Llibre del Sent Soví: els cigrons tendres.

El programa 100 s’acosta perillosament, però nosaltres seguim endavant. I no us perdeu l’edició 99, serà tot un homenatge a un dels pioners en la recuperació del repertori medieval: David Munrow. Ens hi acompanyareu?

Anuncis

Programa 75: “Le Jeu de Robin et Marion”

img004m

Dissabte es va emetre un programa que ben bé hauríem pogut situar dalt d’un escenari. El teatre medieval en va ser el protagonista, gràcies a Le Jeu de Robin et Marion, d’Adam de la Halle, la primera peça teatral francesa profana que conservem. Com sempre, el podeu trobar al web de la CCMA, a ivoox i també aquí sota.

 

I ja que parlàvem de teatre medieval, vam tenir ocasió de parlar amb el catedràtic Francesc Massip, co-autor d’un volum acabat d’editar per l’Institut del Teatre i la Universitat de Barcelona: “La teatralitat medieval i la seva pervivència”. És el primer d’una col·lecció dedicada a la història de les arts escèniques catalanes i així ens el presentava.

També vam sentir un nou capítol de La crònica i una nova recepta, gràcies a Martí Sans i el Llibre del Sent Soví. A més, vam descobrir la inspiració medieval d’un altre autor que dominava l’escenari: el francès Jules Massenet.

Dissabte vinent ens retrobem, si voleu, a Catalunya Música. En qualsevol cas, també som aquí sempre que vulgueu. Bona setmana!

 

 

 

El camí de Sant Jaume, nou programa disponible

Bon dilluns!

Comencem la setmana amb un nou post al blog, on compartim amb tots vosaltres el nostre darrer programa, emès dissabte 28 de maig a les 9 del matí. En aquest cas, vam viatjar en el temps, però també en l’espai i vam descobrir una ruta que encara avui és ben activa: el camí de Sant Jaume. Certament, en un sol programa és impossible incloure totes les històries que l’envolten, però igualment cert és que en vam incloure un bon grapat. Aquí us deixem l’enllaç al programa al web de Catalunya Ràdio -recordeu que l’adreça de podcast és aquesta!-. I per si no us voleu moure del blog, aquí us deixem l’àudio sencer.

se25c325b1al2bcamino

Les seccions habituals també van ser presents aquest dissabte. Vam gaudir especialment de l’entrevista, en què vam poder acostar-nos a la iconografia musical del camí, imatges de músics i situacions ben curioses que criden poderosament l’atenció a l’observador i que ens permeten veure el món medieval des d’una altra perspectiva. El nostre guia va ser el musicòleg mallorquí Francesc Vicens. Una entrevista per no deixar passar!

El Prestatge segueix creixent i en aquesta ocasió hi vam afegir un àlbum dedicat, com no, a la ruta jacobea: “Auf Jacobs Wegen: a medieval pilgrimage to Santiago”. L’interpretava el grup de música antiga d’Augsburg i, més enllà de la música inclosa al Còdex Calixtí, proposava una ruta amb origen a Alemanya fins arribar al final del viatge a la Basílica de l’Apòstol. Un recorregut molt interessant per les músiques dels diversos territoris, del qual vam oferir-vos una selecció que podeu escoltar aquí.

I parlant de rutes de pelegrinatge i, per tant, de pelegrins, a la secció Inspirats per l’edat mitjana vam decidir fer sonar el cor de pelegrins més famós de l’òpera: el de l’acte 3er de Tannhäuser, de Richard Wagner, una obra fortament inspirada per l’edat mitjana, començant pel seu personatge protagonista -ja vam avisar-vos: mereix un programa sencer!-. Sentiu aquest cèlebre fragment aquí.

Per acabar, a l’espai La crònica vam recuperar un fragment del noticiari de Joan Torralles, aquest escrivent de Vic que, a finals del segle XIV va dedicar-se a recollir els esdeveniments que més cridaven la seva atenció. En aquest cas, una celebració de Corpus a Pisa, on no sembla que quedés massa content. Aquí la teniu.

I fins aquí els continguts del darrer programa. Esperem, com sempre, que l’hagueu trobat interessant. Una abraçada i bon camí a tots!

Maria M.

La notació, preservar la memòria

És dilluns i tornem al blog per compartir amb vosaltres el nostre darrer programa! Un programa que, com sabeu i us vam explicar dimecres passat, ens feia especial il·lusió, donada la companyia. Vam comptar amb la veu i l’experiència de Juan Carlos Asensio, professor d’història medieval i notació a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Si no vau poder-nos sentir dissabte, podreu trobar el programa al web de Catalunya Ràdio, o, encara més fàcil: just aquí sota!

scriptorium

Com sempre, vam acostar-nos a una visió de l’edat mitjana fora de l’àmbit medieval dins la secció Inspirats per l’edat mitjana. Vam fer-ho a través d’un àlbum, “Officium”, un disc signat pel saxofonista Jan Garbarek i el grup vocal The Hilliard Ensemble, en què es produeix una combinació gairebé màgica entre el cant pla i el jazz instrumental. Sentiu la secció aquí.

La música de l’Ars Nova va fer-se present a la secció El prestatge, des d’on vam recomanar-vos una recopilació editada per Harmonia Mundi dedicada a la música d’aquest corrent estilístic: “Le siècle de l’Ars Nova”. Aquí la teniu!

I vam tancar el programa, com ja és costum, amb un nou capítol de La crònica. Portava per títol “Contra los jueus”, i en ell es narrava el pogrom de Barcelona de 1391, un atac contra la comunitat jueva de la ciutat que va destruir el call. Ho fèiem des del punt de vista d’un contemporani, el ciutadà de Vic Joan Torralles -a qui dóna veu Raimon Colomer-. La música la posava l’ensemble Speculum. El capítol, a un sol clic.

Aquest ha estat ja el programa núm. 12 d’aquesta nova etapa dels “Sons”. Com sempre, sabeu que la nostra bústia és oberta a suggeriments, i també aquest fil de comentaris. Mentrestant, esperem que hagueu gaudit d’aquest recorregut per la història de la notació.

 

Drames litúrgics, la Pasqua a escena

Avui és un d’aquells dimarts que arriba amb regust de dilluns. Molts de vosaltres haureu gaudit d’uns dies de descans, i alguns fins i tot haureu pogut tastar una bona mona de Pasqua. Sigui com sigui, avui ja podem compartir al blog el programa que es va emetre el 26 de març passat i que, tal com us comentàvem al darrer post, vam dedicar als drames litúrgics, i pel qual vam comptar amb la presència de la catedràtica en musicologia Maricarmen Gómez Muntané.

the_three_marys_at_the_tomb_1396_monaco_lorenzo
Les tres Maries al sepulcre, en una il·luminació de Lorenzo Monaco (1396).

Com ja sabeu, podeu tornar a sentir aquest programa de diverses maneres: ja sigui fent clic al reproductor que veieu sobre la imatge, des del web de Catalunya Ràdio, o bé des del nostre perfil a ivoox, on també hi trobareu els àudios de les seccions del programa per separat.

En qualsevol cas, esperem que aquesta aproximació a un gènere tan propi de la Pasqua com és el drama litúrgic, fos del vostre gust. De moment, seguim treballant en el proper programa, que arribarà dissabte com sempre, a les 9 h del matí.

I gràcies per ser a l’altra banda!

Música instrumental, música amagada

Comença la setmana i ja podem compartir amb vosaltres el programa que es va emetre aquest dissabte a Catalunya Música. Si el primer el vam dedicar a una dona, Hildegarda de Bingen, avui hem volgut descobrir un gènere amagat, donada la seva poca presència a les fonts: la música instrumental.

grotesques_playing_musical_instruments-jpg
Està clar que els instruments formaven part del paisatge habitual: als manuscrits apareixen als llocs i de les formes més insospitades!

Per tal d’entendre millor com els músics d’avui encaren la interpretació de la música instrumental medieval vam convidar a l’estudi en Mauricio Molina i la Cristina Alís, intèrprets i responsables del Curs Internacional de Música Medieval de Besalú -una entrevista que podeu escoltar aquí-.

Un grup d’intèrprets que va captar la nostra atenció va ser Sinfonye, el grup que signava l’àlbum que aquesta setmana vam col·locar al prestatge, el disc Red Iris: música instrumental italiana del segle XIV. L’editava el segell Glossa l’any 1997. Sabem que és difícil trobar-lo, per això vam voler oferir-vos-en tres peces íntegres, sentiu-les aquí.

De la música instrumental vam fer un salt a la música vocal, i del segle XIV, al segle XX. Vam fer-ho a través de la secció Inspirats per l’edat mitjana, on vam descobrir Sacred and Profane, una obra coral que Benjamin Britten va escriure en anglès medieval. Sonava aíxi.

Finalment, vam posar punt i final al programa amb un nou episodi de La Crònica. En aquest cas, Joan Torralles, autor del noticiari que estem recreant aquestes setmanes, s’acostava a la història de Bernat de Cabrera, almirall de l’Armada Reial d’Aragó, que no va tenir un final, diguem-ne, massa agradable. Podeu sentir el capítol aquí,  però si voleu conèixer una mica més a fons qui va ser Bernat de Cabrera, aquí us deixem un enllaç ben interessant. Es tracta d’un article d’Alex Martínez GiraltL’agitat retir monàstic del vescomte Bernat II de Cabrera.

Acabem aquí aquest resum en forma de post, no sense abans recordar-vos que esperem els vostres comentaris i suggerències! Podeu fer-nos-els arribar a través de la secció de comentaris d’aquest blog, a través de Twitter i també a través del correu electrònic: sonsedatmitjana (a) catmusica.cat

Fins ben aviat!

El Llibre Vermell de Montserrat

Arriba el dilluns i compartim de nou amb vosaltres (ja en sou uns quants!) un nou capítol d’aquest microtò de Catalunya Música. Aprofito de nou, com a autora, per donar-vos les gràcies per les vostres visites, lectures, audicions, comentaris… És un plaer saber que el que es treballa us arriba d’una manera o altra. De veritat!

Dit això, dono pas al tema de la setmana. En aquest cas, un document amb una història fascinant i que es localitza a un d’aquells llocs on alguns hi han volgut veure energies concentrades, d’altres l’han anomenat “lloc de poder”, i fins i tot alguns han volgut buscar-hi el Sant Greal. En qualsevol cas, un espai geològicament imponent i carregat d’espiritualitat: la muntanya de Montserrat. Espero que gaudiu de la història del seu manuscrit medieval per excel·lència: el Llibre Vermell.

El mes de juliol de l’any 1811, el monestir de Montserrat cremava. L’exèrcit napoleònic incendiava un espai ple d’història i de documents que n’eren testimoni. Però un volum va escapar de les flames gràcies a l’atzar: un estudiós l’acabava de treure de la biblioteca del monestir, diuen que tan sols unes hores abans que comencés el foc. Aquest volum era el Llibre Vermell de Montserrat.

Es tracta d’un còdex que es va copiar a l’scriptorium del monestir, entorn de l’any 1399. Aquest volum, enquadernat al segle XIX amb el vellut vermell que li va donar el nom, conté molts tipus d’escrits: miracles, privilegis, indulgències, petits tractats teològics…, però també música, l’anomenat Cançoner Montserratí.

De la mateixa manera que Santiago de Compostel·la era un dels grans centres de pelegrinatge d’Europa, Montserrat i el seu monestir també eren destí de pelegrins provinents d’arreu. Els monjos havien d’acollir un gran nombre de fidels en un espai realment limitat: com que els edificis del monestir estaven reservats únicament als membres de la comunitat i als homes nobles, la resta de pelegrins s’havien d’allotjar a la mateixa església i al cementiri. Allà menjaven, bevien, dormien, xerraven i també cantaven i ballaven. La convivència, de vegades, podia ser difícil a l’abadia: és per això que els monjos van decidir regular els cants i les danses i fer-los servir com a lloances a la Mare de Déu.

Si voleu conèixer la resta de la història, escolteu l’àudio!

(També podeu descarregar-lo si feu un clic aquí!)