Programa 97: Terra

“In omnem terram”. Aquest és el verset que designa el cant pla que ens va guiar durant el darrer “Sons de l’edat mitjana”. Un programa que, després dels que dedicats a l’aigua i la llum, ens va acostar de nou a la natura a través de la terra, el seu simbolisme i la seva presència a la música. Ja podeu recuperar-lo al web de la CCMA, a ivoox i aquí mateix.

12283486oc

I la terra amagava un petit tresor a la ciutat de València. Dins el recinte del centre d’art Bombas Gens -impulsat per la fundació Per Amor a l’Art i d’inauguració ben recent- va descobrir-se un celler d’època medieval en el transcurs de les excavacions per a la seva rehabilitació. Vam tenir l’ocasió de visitar l’espai de la mà de l’arqueòloga responsable del projecte, Paloma Berrocal. Una visita que podeu reviure aquí.

El cant pla “In omnem terram” també arriba a la secció Inspirats per l’edat mitjana, on us vam proposar la versió polifònica del compositor barroc Benedetto Marcello (1686-1739). També vam poder sentir un nou episodi de La crònica i una nova recepta, gràcies a en Martí Sans, de sentsovi.cat: formatjades.

Esperem que aquesta aproximació a la terra hagi estat del vostre gust. Us esperem dissabte que ve, amb un programa dedicat a un nom propi: Oswald von Wolkenstein. Us esperem per a descobrir-lo plegats!

 

Anuncis

Programa 88: La llum

Una setmana més, tornem amb un nou programa, que en aquest cas va estar dedicat a la llum. Llum que marca el pas del temps, llum com a esperit palpable i també, llum present a la música medieval. Ja podeu recuperar-lo al web de la CCMA, a ivoox i també aquí sota.

dsc_1846santamarta
La màgia de la llum durant l’edat mitjana. Una imatge de l’església de Santa Marta de Mera, provinent d’un blog amb un article molt interessant!

Ja sabeu que ens agrada comptar amb un punt de vista expert, i en aquest cas, vam rebre -tot i que per telèfon, coses de la distància- el doctor en arquitectura Juan Manuel Medina del Río. Ens va atendre des de la Universitat de Los Andes, a Colòmbia, i amb ell vam parlar sobre la llum al període gòtic i sobre les possibilitats d’analitzar-la i mesurar-la. Possibilitats que va explorar a la seva tesi doctoral, amb resultats d’allò més interessants. Recupereu l’entrevista aquí.

I ja que parlàvem de llum, vam sentir una adaptació contemporània del “Lux Aeterna”, de la Missa de Rèquiem, composta per Harvey Brough, a la secció “Inspirats per l’edat mitjana”. També, un nou capítol de “La crònica” i una nova recepta de sentsovi.cat, el pastanagat.

A més, ens fa il·lusió comentar que el dia 13 vam poder participar a les 23es Jornades Occitanes de la UAB, en què vam parlar de música i cultura medievals a la ràdio pública. “Lo nostre”, vaja. Si és del vostre interès, aviat podreu veure i sentir aquesta conferència en vídeo a través d’internet. Us n’informarem! De moment, us diem fins dissabte que ve i molt bona setmana!

Programa 70: El gòtic

Torna una setmana més el #podcastmonday amb el programa que vau poder sentir a Catalunya Música dissabte passat, i que vam dedicar al gòtic. Un programa agermanat amb el nostre episodi número 44 -que vam dedicar al romànic i que podeu recuperar aquí– i que ja està disponible al portal de la CCMA, a ivoox i també aquí sota.

Seu de Manresa
Un dels grans edificis gòtics catalans: la Seu de Manresa.

I si us interessa el gòtic, i sou vora El Pla de l’Estany, us interessarà l’entrevista d’aquesta setmana, on us presentàvem el col·loqui de tardor del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, que l’organitza en col·laboració amb la Universitat de Girona, i es farà entre els dies 24 i 26 de novembre. Estarà dedicat al gòtic en terres gironines, i en parlàvem amb el president del centre d’estudis, Joan Anton Abellan -recupereu aquí la conversa-. Aquí en trobareu més informació.

A més, en Martí Sans ens va oferir una nova recepta del llibre del Sent Soví, albergínies! La podeu tornar a sentir a l’enllaç, i també consultar-ne tots els detalls al portal sentsovi.cat

No oblidem tampoc els Inspirats per l’edat mitjana, que van tornar amb una cançó d’inspiració artúrica de Crosby, Stills & Nash. Descobriu-la aquí!

Acabem aquest post de dilluns i us avisem que el programa que ens espera dissabte valdrà molt la pena! A les 17 h, us esperem a Catalunya Música per parlar d’astronomia medieval. Apunteu-vos-hi i no us en penedireu!

Programa 44: El romànic

Ja som aquí amb un nou post, per compartir el nostre darrer programa. El número 44, que hem dedicat al considerat el primer estil arquitectònic internacional: el romànic. Un estil ben present als territoris de parla catalana i molt més enllà, que us convidem a trepitjar i descobrir. De moment, ja podeu tornar a escoltar el programa, al web de la CCMA, a ivoox i també aquí sota.

SONY DSC
Sant Pere del Burgal (Escaló)

En aquesta entrega dels Sons, no hi han faltat les seccions Inspirats per l’edat mitjana, El prestatge i La crònica. Però a més, volem destacar la conversa que hem mantingut amb María Elena Díez Jorge -que podeu recuperar aquí-, professora d’Història de l’Art a la Universitat de Granada i autora de Mujeres y arquitectura: mudéjares y cristianas en la construcción; una monografia que teniu disponible en línia i de forma gratuïta a aquest enllaç. Una entrevista clau per no oblidar les que sempre van ser presents, però no sempre visibles; les dones.

Què us ha semblat el programa? Ja sabeu que esperem delerosos els vostres comentaris. I mentrestant, seguim treballant en el nostre proper capítol. (I no oblideu sortir d’excursió!)

 

Galdric Santana: “Actualment la cornamusa a Europa és completament viva.”

Galdric Santana és arquitecte, músic i constructor d’instruments musicals, a més de professor de cornamusa al departament de Música Tradicional de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Aquesta setmana hem conversat amb ell per descobrir més de prop aquest instrument, que ell coneix de primera mà. No en va, un dels seus darrers projectes és la construcció d’una cornamusa del primer Renaixement. Sobre aquesta iniciativa, instruments, fonts i també sobre arquitectura parlem amb Galdric Santana.

Arquitecte, músic i constructor d’instruments musicals. S’entenen bé la música i l’arquitectura?

A la perfecció. D’entrada, música i arquitectura tenen tota la base compositiva de les proporcions, de manera comuna des de l’antiguitat de les dues arts. En el període clàssic ja està documentat que un arquitecte havia de dominar les tècniques de la construcció, però també astronomia i música (i l’harmonia comuna). Acadèmicament, actualment la música i l’arquitectura han quedat separades, i l’astronomia s’ha reduït considerablement. En el present, però, sí que hi ha certa dedicació al que avui s’anomena acústica arquitectònica (o de sales), i en certa manera l’arquitecte és com un lutier, i el seu instrument és l’espai. També vull posar un exemple singular d’arquitecte-orguener en la modernitat (poc conegut des d’aquest punt de vista), que és Antoni Gaudí.

Galdric Santana

La presència de la cornamusa ha estat constant en el temps? Ha viscut èpoques d’oblit i de recuperació posterior?

La cornamusa, en la cultura occidental, ha estat sempre present en les cultures de l’àmbit del mediterrani. Si no tenim en compte el segle XX –part insignificant des del punt de vista quantitatiu cronològic–, en què la cornamusa perd presència clarament, en part com a conseqüència de les revolucions industrials i les guerres mundials, podem dir que durant els darrers 3.000 anys de cultura mediterrània l’ús d’aquest instrument ha estat prou constant. En el cas de la cultura catalana, trobem música escrita estrictament per a cornamusa en ús fins al segle XIX. La cornamusa sempre ha estat present com a instrument pràctic en l’àmbit cerimonial, litúrgic i festiu, dins la història occidental moderna, en moltes cultures europees.

Vist, però, des del punt de vista local i del present, en molts indrets de la cultura europea podem dir que durant el segle XX la cornamusa va quedar en desús, i per tant la recuperació de l’instrument és molt recent. Actualment la cornamusa a Europa és completament viva.

Un dels teus darrers projectes és la construcció d’una cornamusa basada en models de principis del segle XV. Quines són les fonts d’informació principals d’aquesta reconstrucció?

Per desgràcia, tot i que és una dificultat atractiva, només disposem de material escrit. Hi ha documentació sobre l’instrument, també escrits de contingut descriptiu organològic (proporcions dels forats, etc.), i altres sobre pràctica musical (registres i tons de l’instrument). També hi ha molta iconografia (dibuix, pintura i escultura de valor descriptiu i geomètric divers). Però pràcticament no hi ha cap resta arqueològica d’aquesta època, i això representa una dificultat afegida.

Dins d’aquest procés, hi cap la creativitat i la imaginació del constructor?

En els processos actuals, el problema és que potser hi ha excés de creativitat i imaginació del constructor (també passa en l’àmbit de la restauració arquitectònica de monuments), perquè és més còmode i temptador, però això va en detriment de l’objectivitat del resultat.

En el meu cas intento posar-hi el mínim de subjectivitat possible (i espero que així sigui), i aplicar el procés generatiu en l’àmbit científic (en aquest context, però, sí que són útils la creativitat i la imaginació).

Cal dir que aquesta premissa d’objectivitat és el que m’atrau realment per dedicar temps a aquesta mena de projectes. En aquest sentit, abans d’abordar la construcció d’aquest instrument, primer vaig treballar en sentit cronològic invers, construint una cornamusa del segle XIX, i després una del segle XVIII, amb prou material arqueològic dels dos moments; i fins i tot vaig estudiar el perfil de coneixements dels constructors del segle XVIII, el funcionament i la precisió de les eines que empraven, quins altres instruments de vent construïen, etc.

Llegeix l’entrevista completa