Programa 95: Neomedievalisme

El passat ens inspira i cadascú, a través dels seus codis i recursos, ho reflecteix a la seva manera. Al nostre darrer programa vam deixar el protagonisme al neomedievalisme musical; creacions artístiques sorgides de l’interès pel passat medieval, a mig camí entre l’estudi i la fantasia. I com que l’àmbit és prou ampli, vam decidir posar el focus a un gènere ben contemporani: el pagan-folk. Recupereu el programa al web de la CCMA, a ivoox i aquí sota!

maxresdefault

Després de tractar la presència i les lectures de l’edat mitjana a camps com el dels videojocs, aquest cop és la música el centre de la nostra atenció. Tot seguit, compartim el llistat de temes que vam poder sentir al llarg del programa i un llistat a Spotify, també amb les músiques de fons, per si us de ve de gust seguir remenant.

  • Faun: Da que Deus (Renaissance Pagan Medieval Folk, 2005).
  • Loreena McKennit: Skellig (Book of Secrets, 1997)
  • Omnia: Free Ra Huri (Musick and Poëtree, 2011)
  • Wardruna: Helvegen (Runaljod – Yggdrasil, 2013)
  • Corvus Corax: Is Nomine Vacans (Ars Mystica, 2016)
  • Trobar de Morte: Iddun (Ouroboros, 2016)
  • Garmarna: O frondens virga (Hildegard von Bingen, 2001)

Què us ha semblat l’experiment? Quina diríeu que ha estat la vostra relació amb aquest gènere? Sigui com sigui, dissabte tornem a Catalunya Música a partir de les 17 h, amb un programa que dedicarem als ministrers i on recuperem les nostres seccions habituals. Fins llavors!

Anuncis

Programa 94: Coreomania, quan el ball es va fer plaga

Un nou podcast us espera i amb un tema ben curiós -i que per cert, va ser una petició de dos dels oients del programa!-: les anomenades epidèmies de ball, o coreomania. Una sèrie de trastorns col·lectius documentats principalment entre els segles XIV i XVII dels quals us en vam parlar dissabte passat, al programa que ja podeu trobar al web de la CCMA, a ivoox i aquí sota.

dance_at_molenbeek
Coreomania a una pintura de Peter Brueghel, el jove, sobre un gravat del seu pare

La dansa va ser també la protagonista de la conversa que vam mantenir amb Anna Romaní i Carles Mas, de la companyia Xuriach, que ens van ajudar a comprendre les eines que tenim a l’abast per imaginar la dansa medieval. Podeu recuperar la conversa aquí.

Més ball als Inspirats per l’edat mitjana, gràcies a Johann Strauss II i el seu vals “Vi, dones i cançons”. Tot un clàssic del Concert d’Any Nou que recull una tradició curiosa: que l’autor d’aquesta dita va ser el teòleg Martí Luter (1483-1546).

No podia faltar tampoc un nou capítol del “Llibre dels Fets”, a la secció La crònica, ni la nova recepta d’en Martí Sans, o millor dit, del “Llibre del Sent Soví”: llet d’ametlles.

Això va ser tot! Esperem que hagueu passat una bona estona en la nostra companyia i també esperem trobar-vos de nou dissabte que ve, 5 de maig. Com sempre, a les 17 h, a Catalunya Música i ja us avancem que les músiques seran… una mica diferents. Us convidem a descobrir amb nosaltres el neomedievalisme. Fins llavors!

 

Programa 93: Viatge al Japó

El programa de dissabte va ser molt especial, per diversos motius. Perquè ens va dur més lluny que mai, perquè ens va proporcionar una experiència sonora molt diferent a les acostumades i sobretot, perquè va ser una gran ocasió per aprendre sobre una cultura apassionant. Un viatge al Japó que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i també, aquí sota.

a0966e5f
Murasaki Shikibu, l’autora del “Relat de Genji” (s. XI), va ser el nostre punt de partida

Per començar, i abans d’emprendre el viatge per les sonoritats més antigues del Japó, vam introduir-nos en la matèria gràcies a Jonathan López-Vera, professor a la Universitat Pompeu Fabra i també a la Universitat de Barcelona, que va ajudar-nos a desfer idees preconcebudes en aquesta conversa.

Els Inspirats per l’edat mitjana van posar el focus en una obra creada al Japó, i inspirada per la seva cultura. “The Tale of Genji”, una fantasia simfònica d‘Isao Tomita de la qual us en vam oferir un fragment. I un dia més, també hi va haver un moment per a Jaume I i el seu “Llibre dels fets” a la secció La crònica i per les receptes del “Llibre del Sent Soví”, amb en Martí Sans.

Us havíeu acostat mai als sons del Japó? Quines sensacions desperten en vosaltres? Si voleu compartir-les en aquest racó de la xarxa, som tot orelles -i ulls!-. I dissabte vinent, programa nou, a les 17 h a Catalunya Música!

Programa 92: Kàssia i Duoda

Dos noms femenins van guiar el programa que dissabte passat va sonar a Catalunya Música: el de la compositora Kàssia i el de l’escriptora Duoda. Dues dones que van compartir un moment històric, a llocs molt distants i amb vides ben diferents. Un programa que parla, sobretot, de llibertat femenina, i que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i aquí sota.

depositphotos_134230582-stock-video-close-up-man-and-woman

A més, va ser tot un plaer comptar en aquest programa, amb la veu convidada de María-Milagros Rivera Garretas, com ella es defineix, “mare, àvia, mestressa de casa, catedràtica en història medieval i investigadora del centre de recerca Duoda”. Una veu més que autoritzada per parlar de feminisme i història de les dones, de les que obre el pensament. Una entrevista que podeu recuperar aquí.

A més, les seccions habituals també van tenir espai, gràcies a Sofia Gubaidulina i el seu “Canticle of the sun”, als Inspirats per l’edat mitjana; un nou episodi del “Llibre dels fets” i una nova recepta del “Llibre del Sent Soví”, el lletugat.

Aquesta va ser la proposta número 92 dels “Sons de l’edat mitjana”. Dissabte vinent, dia 21, a les 17 h us esperem a Catalunya Música amb una de nova, que ens durà fins al Japó. Preparats per fer la maleta?

Programa 91: Sirventesos

Dissabte passat vam compartir amb vosaltres un d’aquells programes que de tant en tant ens agrada fer, i que focalitzen al repertori i les gravacions. De mica en mica, aprofundim en les creacions de l’època medieval i en aquest cas, va ser el torn de la lírica trobadoresca i els seus sirventesos. Un programa que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i aquí sota!

vielles_and_citole2c_manuscript_t_28el_escorial2c_biblioteca_del_real_monasterio2c_ms-_t-_i-_1292c_fol-_5r2c_detail

El sirventès és precisament un dels gèneres lírics que també apareixen a un disc que s’ha editat tot just aquest any, “Tempus Viellatorum”, dedicat a la viola medieval. En vam parlar amb el seu protagonista, Alejandro Tonatiuh Hernández, que ens va venir a veure a l’estudi. Una entrevista que podeu recuperar aquí.

Com sempre, també podeu sentir la resta de seccions per separat. Ja siguin els Inspirats per l’edat mitjana, amb Salvador Brotons i la seva “Cantata de Randa”; La Crònica, amb un nou capítol del “Llibre dels fets” i també La Recepta, amb una nova mostra del Llibre del Sent Soví, gràcies a en Martí Sans: les resoles.

Dissabte 14 d’abril us esperem de nou a Catalunya Música, a partir de les 17 h, amb un programa on ens guiaran dues dones, coetànies i amb vides ben diferents: la compositora Kàssia, i l’escriptora Duoda. No hi falteu!

Programa 90: “Tinctoris, la carta perduda”

Hola a tots aquells ulls que llegiu aquests posts del blog del programa. Us escriu, com sempre, la Maria Montes, la que us enreda cada setmana amb músiques i històries. Avui em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres el darrer programa del “Sons”, ja que és un episodi on hi he abocat molta estima i esforç. Es tracta del que teniu ja disponible al web de la CCMA, a ivoox i aquí sota.

Em costa parar quieta i, tot i que sempre busco camins per no avorrir-vos, tenia ganes de plantejar-me un repte. Volia escriure un programa diferent, que em fes sortir de mi mateixa i de la meva forma habitual d’explicar-vos les coses. D’aquesta idea va sorgir “Tinctoris, la carta perduda”, un episodi que beu de la realitat i la imaginació i que cedeix la veu a Johannes Tinctoris (c. 1435 – 1511), compositor i teòric de finals de l’edat mitjana i principis del Renaixement. Així, sou davant d’una radio-ficció. Un escrit al què ha donat veu el nostre company Carles Lobo, en el rol de Tinctoris,  i que ha muntat Oriol Pinart, amb música del grup Le Miroir de Musique. Gràcies a ells per la feina feta, i gràcies a vosaltres per deixar-vos portar una setmana més.

Espero que us agradi el resultat.

Maria

Programa 89: El regne de Granada

Amb l’objectiu de reflectir altres realitats medievals, més enllà de la de l’Europa occidental i cristiana, dissabte ens vam acostar a un període de vegades confús, però que paga la pena revisitar. Ens dirigim a Al-Àndalus, i més concretament, al seu darrer focus resistència: el regne de Granada. Un programa que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i aquí mateix.

Preparar aquest programa no va ser tasca fàcil. Va implicar molta lectura, moltes notes, i l’esforç de triar i sintetitzar totes aquelles històries que vam trobar rellevants. Per la qüestió musical, que no volem oblidar, vam comptar amb l’ajut de Reynaldo Fernández, musicòleg i president del patronat de l’Alhambra i del Generalife, que ens va atendre en aquesta entrevista.

Precisament aquest conjunt monumental també va ser present als Inspirats per l’edat mitjana, on vam acostar-nos als “Records de viatge” d‘Isaac Albéniz. Una obra plenament romàntica escrita per a piano i que inclou el fragment “En la Alhambra”. Sentiu-lo aquí.

També va haver-hi espai per La crònica, amb un nou episodi del “Llibre dels fets”; i per La recepta, en què en Martí Sans ens va ensenyar a cuinar “panades d’aucells” a l’estil del llibre del Sent Soví.

Moltes gràcies per seguir a l’altra banda i us esperem dissabte que ve, a les 17 h, a Catalunya Música; i sempre que vulgueu, en aquest racó de la xarxa.

Programa 88: La llum

Una setmana més, tornem amb un nou programa, que en aquest cas va estar dedicat a la llum. Llum que marca el pas del temps, llum com a esperit palpable i també, llum present a la música medieval. Ja podeu recuperar-lo al web de la CCMA, a ivoox i també aquí sota.

dsc_1846santamarta
La màgia de la llum durant l’edat mitjana. Una imatge de l’església de Santa Marta de Mera, provinent d’un blog amb un article molt interessant!

Ja sabeu que ens agrada comptar amb un punt de vista expert, i en aquest cas, vam rebre -tot i que per telèfon, coses de la distància- el doctor en arquitectura Juan Manuel Medina del Río. Ens va atendre des de la Universitat de Los Andes, a Colòmbia, i amb ell vam parlar sobre la llum al període gòtic i sobre les possibilitats d’analitzar-la i mesurar-la. Possibilitats que va explorar a la seva tesi doctoral, amb resultats d’allò més interessants. Recupereu l’entrevista aquí.

I ja que parlàvem de llum, vam sentir una adaptació contemporània del “Lux Aeterna”, de la Missa de Rèquiem, composta per Harvey Brough, a la secció “Inspirats per l’edat mitjana”. També, un nou capítol de “La crònica” i una nova recepta de sentsovi.cat, el pastanagat.

A més, ens fa il·lusió comentar que el dia 13 vam poder participar a les 23es Jornades Occitanes de la UAB, en què vam parlar de música i cultura medievals a la ràdio pública. “Lo nostre”, vaja. Si és del vostre interès, aviat podreu veure i sentir aquesta conferència en vídeo a través d’internet. Us n’informarem! De moment, us diem fins dissabte que ve i molt bona setmana!

Programa 87: Percussió, amb Pedro Estevan

Feia moltes setmanes que planejàvem aquest programa i finalment, les agendes i les alineacions dels planetes han fet possible la trobada amb el percussionista Pedro Estevan, intèrpret associat indefectiblement a la música antiga gràcies a la seva tasca a grups com Hespèrion XXI. Amb ell hem conversat durant una bona estona sobre instruments i música medieval, i també sobre la seva trajectòria professional, que abasta molt més que la música antiga. Però sobretot, hem passat una bona estona que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i aquí mateix.

Pedro1

I dissabte, tornarem amb el nostre format habitual, amb un programa que dedicarem a la llum. Serà dissabte 17, a les 17 h a Catalunya Música, i després de la seva emissió, a les plataformes habituals!

Programa 86: Violant d’Aragó

Dissabte passat vam voler posar el focus sobre una figura femenina de poder: la reina Violant d’Aragó. Tradicionalment descrita com filla de rei, esposa de rei i mare de rei, mereix ser considerada com a reina, per si mateixa, i com a figura clau per entendre els regnes de Castella i Aragó al segle XIII. I per a descobrir-la, hem comptat amb l’autora de la primera biografia publicada sobre Violant: la doctora María Jesús Fuente. Un programa que ja podeu recuperar al web de la CCMA, a ivoox i aquí mateix!

31929_cub_violantedearagonreinadecastilla
Aquesta és la portada del llibre que ha motivat aquest programa, publicat per l’editorial Dykinson

 

Esperem que, si no coneixíeu el personatge, us hagi resultat tan interessant com a nosaltres! I si us ve de gust deixar-nos algun comentari, el blog és tot vostre.

Fins dissabte!