Programa 68: El comtat d’Empúries

Bon dilluns! Tornem a ser amb vosaltres per compartir el darrer programa emès, el que fa 68. En ell, hi trobareu música i també història, com és habitual; una història que avui ens porta a l’Empordà per descobrir el comtat d’Empúries. Ja teniu el programa disponible als canals habituals, el web de la CCMA, ivoox i també aquí sota.

sinagoga.jpg
Sinagoga del Puig del Mercadal, una descoberta recent a Castelló d’Empúries (Foto: Manel Puig)

Les portes de la fotografia tenen història. Són a Castelló d’Empúries, i a través d’una d’elles s’accedeix a un espai històric acabat de descobrir: una sinagoga del segle XIII. Un antic lloc de culte que s’amagava darrere un garatge, dins la casa d’en Vicenç Comas i la seva família. Vam voler saber més sobre aquesta descoberta que havíem trobat a través d’aquest reportatge, i vam poder conversar amb el propietari de la casa. L’entrevista la trobareu aquí.

A més, vam poder sentir una banda sonora inspirada per l’edat mitjana, la de la pel·lícula “Ironclad”, composta per Lorne Balfe, i també una nova recepta del Llibre del Sent Soví, l’ametllat -que no té res a veure amb gelats!- gràcies a Martí Sans.

I ja estem enllestint la dosi d’edat mitjana que ens espera dissabte. Ja ho sabeu, busquem música sota les pedres!

Anuncis

Aquesta nit… Víkings!

És dijous i això vol dir que arriba un nou programa dels “Sons de l’edat mitjana”. Un programa que hem dedicat als homes i dones que venien del gel: els víkings.

viking-dragon-ship-source-manuscript-northumbia-england-900s-ce

Descobrirem els seus orígens, desfarem alguns tòpics i sentirem interpretacions que reconstrueixen la seva lírica i recreacions ben contemporànies. A més, comptarem amb el punt de vista d’Ángel Gil Cheza, escriptor i autor de “La lluvia es una canción sin letra”, una novel·la a mig camí entre la Irlanda vikinga i el Castelló del segle XXI.

La cita serà a les 23 h, a Catalunya Música. I com sempre, esperem que us agradi. I és clar! Recordeu que si no podeu sentir-lo en directe, a partir de demà el tindreu disponible al web de la CCMA. Pugeu al drakkar amb nosaltres?

Agafeu-vos de les mans…

… i no us deixeu anar, que aquest dissabte els “Sons de l’edat mitjana” es mouen a ritme de dansa! En aquesta ocasió, us proposem un programa que -esperem- no us deixarà parar quiets. Ens hem endinsat dins un dels grans passatemps de l’edat mitjana, el ball, i per això us proposem un petit recorregut a través de les músiques que sabem que les havien acompanyat.

Sentirem música de trobadors i trouvères, també danses instrumentals i treurem el nas al Chansonnier du Roi. Descobrirem la inspiració medieval de Claude Debussy a través de les seves “Cançons de França” i us proposarem un pla cultural per la setmana: visitar l’exposició “El teatre del cos: Dansa i representació a la corona d’Aragó. Traces medievals i pervivències”, que trobareu al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona fins al dia 8 d’abril. Nosaltres ja l’hem visitada, acompanyats del seu comissari Raül Sanchis: no us perdeu el petit reportatge que us hem preparat!

lorenzetti_good_govt_detail
Fragment de l’Al·legoria del Bon Govern, d’Ambrogio Lorenzetti (Palazzo Pubblico de Siena, 1338-40)

Us esperem, doncs, aquest dissabte 2 d’abril, de 9 a 10 h, a Catalunya Música.

Per cert, avui és 31 de març i des de 2011, també és “el dia d’abraçar un/a medievalista”. Així que ja sabeu: s’accepten mostres d’estima reals i virtuals!

Sumer is icumen in!

L’estiu ha arribat. O dit d’una altra manera, “Sumer is icumen in”. Aquest és és el primer verset de la composició protagonista, d’autor anònim i originada, segons els especialistes, a l’Anglaterra del segle XIII, probablement a l’abadia de Reading, a Berkshire.

Aquesta cançó té dues lletres perfectament adaptades a la melodia, en anglès i en llatí, i totes dues estan escrites al manuscrit on es conserva la peça. A nivell formal, és una rota, una forma polifònica en què les diverses veus es van sumant progressivament a la interpretació; el que nosaltres podríem dir-ne, amb matisos, un cànon.

Pàgina del manuscrit que recull aquesta rota. S’aprecien les dues lletres, en diferents colors, a més de les indicacions per la interpretació, escrites dins un requadre.

Un concepte important és el concepte de pes, o peu: és una línia melòdica sense text, que es va repetint i que funciona com a base de l’obra. Per tal d’aclarir la interpretació, al mateix manuscrit hi ha un paràgraf que descriu perfectament com s’hauria d’interpretar:

Aquesta rota pot ser cantada per quatre companys, però ha de ser interpretada per un mínim de tres, o almenys dos, a banda dels que realitzen els pes. Es canta la següent manera: mentre els altres romanen en silenci, un comença juntament amb els que tenen el “pes”, i quan s’hagi arribat a la primera nota després de la creu, en comença un altre, i així successivament amb la resta.

Aquesta estructura podria semblar monòtona, però realment ofereix una molt bona base pels ritmes vius i les combinacions de la melodia. A nivell sonor, tot i estar pensada per sis veus, mai no hi ha sis notes diferents, i en moltes ocasions, es produeixen tríades majors, una combinació harmònica que ens resulta familiar, com si sentíssim una melodia en tonalitat major abans, és clar, de la invenció del concepte de tonalitat.

Probablement sigui un dels factors que doni a “Sumer is icumen in” un to tan popular. Tant, que n’existeixen nombrosos enregistraments, des dels més canònics, com el del Hilliard Ensemble, fins als més lliures, com els del grup de new-wave The Futureheads, o el de l’intèrpret de jazz Nat King Cole. Tota una celebració de l’estiu que ja és aquí.

Bon estiu a tots i totes!

De mestres i confraries

El 21 de juny de 1868, s’estrenava a Munic “Els mestres cantaires de Núremberg”, una òpera escrita per Richard Wagner, on l’acció, situada a l’Alemanya del segle XVI, ens traslladava a les anades i vingudes a l’entorn d’un concurs musical organitzat per una confraria de poetes lírics. Concretament, un concurs entre meistersinger, músics i poetes aficionats que s’organitzaven en gremis, que establien les normes de composició i interpretació de les seves obres. En molts casos, tal com reflecteix Wagner en la seva obra, els meistersinger tenien altres ocupacions, com és el cas d’un dels personatges principals de l’òpera, Hans Sachs, poeta i sabater, inspirat en un personatge real.

El dibuix de Núremberg més antic, dins la “Crònica de Núremberg”, any 1493.

En qualsevol cas, aquesta confraria alemanya, vista des de l’òptica romàntica en aquesta òpera de Wagner, no va ser ni molt menys la primera. Sabem que, a París, durant el segle XIII, just al costat de l’església de Saint Josse, als carrers anomenats “del joglars” i “dels ministrers”, s’hi reunien músics, també dones, que participaven a les representacions musicals, entre d’altres, d’aquella església. Tant va créixer aquella comunitat que va establir-se com a associació, convertint-se en la primera agrupació de músics de caire professional i l’any 1341 va registrar els seus estatuts. Així, per exemple, sabem que, si un ministrer era contractat per tocar a una cerimònia, havia de romandre-hi fins que aquesta acabés; que estava prohibit enviar-hi un substitut, excepte en cas de malaltia, presó o altres tipus d’urgència, i fins i tot que, a les tavernes, estava prohibit recomanar cap joglar o ministrer concret: a tot client potencial se l’hauria d’enviar al carrer dels joglars, on podria decidir a qui contractar sense cap pressió. L’any 1407 aquests estatus van ser revisats, ampliats i aprovats pel rei Carles VI.

Tot i això, encara podem trobar una pista anterior, situada a la ciutat d’Arràs. Ja des del segle XII, la ciutat s’havia convertit en un nucli important de comerç. I en aquest context va sorgir la “Confraria de joglars i burgesos d’Arràs”, no estrictament professional, sinó lligada al culte religiós de la Mare de Déu dels Ardents, que s’havia aparegut a dos joglars en aquell indret. Ja dins aquesta confraria es feien competicions entre cançons i les guanyadores es consideraven “coronades”. Una inspiració real pels Mestres Cantaires de Núremberg.