L’estiu ha arribat. O dit d’una altra manera, “Sumer is icumen in”. Aquest és és el primer verset de la composició protagonista, d’autor anònim i originada, segons els especialistes, a l’Anglaterra del segle XIII, probablement a l’abadia de Reading, a Berkshire.

Aquesta cançó té dues lletres perfectament adaptades a la melodia, en anglès i en llatí, i totes dues estan escrites al manuscrit on es conserva la peça. A nivell formal, és una rota, una forma polifònica en què les diverses veus es van sumant progressivament a la interpretació; el que nosaltres podríem dir-ne, amb matisos, un cànon.

Pàgina del manuscrit que recull aquesta rota. S’aprecien les dues lletres, en diferents colors, a més de les indicacions per la interpretació, escrites dins un requadre.

Un concepte important és el concepte de pes, o peu: és una línia melòdica sense text, que es va repetint i que funciona com a base de l’obra. Per tal d’aclarir la interpretació, al mateix manuscrit hi ha un paràgraf que descriu perfectament com s’hauria d’interpretar:

Aquesta rota pot ser cantada per quatre companys, però ha de ser interpretada per un mínim de tres, o almenys dos, a banda dels que realitzen els pes. Es canta la següent manera: mentre els altres romanen en silenci, un comença juntament amb els que tenen el “pes”, i quan s’hagi arribat a la primera nota després de la creu, en comença un altre, i així successivament amb la resta.

Aquesta estructura podria semblar monòtona, però realment ofereix una molt bona base pels ritmes vius i les combinacions de la melodia. A nivell sonor, tot i estar pensada per sis veus, mai no hi ha sis notes diferents, i en moltes ocasions, es produeixen tríades majors, una combinació harmònica que ens resulta familiar, com si sentíssim una melodia en tonalitat major abans, és clar, de la invenció del concepte de tonalitat.

Probablement sigui un dels factors que doni a “Sumer is icumen in” un to tan popular. Tant, que n’existeixen nombrosos enregistraments, des dels més canònics, com el del Hilliard Ensemble, fins als més lliures, com els del grup de new-wave The Futureheads, o el de l’intèrpret de jazz Nat King Cole. Tota una celebració de l’estiu que ja és aquí.

Bon estiu a tots i totes!

Anuncis