Etiquetes

, , , , , , ,

En parlar de música medieval, com és el cas de tot àmbit que impliqui traslladar-nos al passat, és habitual que la gran majoria de personatges siguin anònims, homes i dones que van contribuir al desenvolupament de la seva societat però el nom dels quals no ha arribat fins a nosaltres. En ocasions, però, alguns d’aquests noms sí que han transcendit, gràcies sobretot a les fonts escrites, i és per això que podem parlar, per exemple, del primer compositor conegut al gènere de l’organum polifònic: el francès Léonin.

Tot i conèixer el seu nom, de la vida de Léonin -o Magister Leoninus com apareix citat a alguns documents- en sabem molt poc. Sabem que va viure a París durant el segle XII i que va treballar com a administrador a la catedral de la ciutat entre els anys 1150 i 1160, encara que no seria fins passats 30 anys que seria ordenat sacerdot.

El París actual a vista de gàrgola, des de la catedral de Notre Dame.

A Léonin se li ha atribuït l’autoria del Magnus Liber Organi, el gran llibre d’”organa”, línies de cant pla que s’acompanyaven amb una segona veu. Va ser concretament Anònim IV, autor d’un tractat musical, qui va mencionar-lo com a responsable d’aquest gran llibre. A l’obra, revisada pel seu successor, Perótin, els mestres de la catedral van refinar l’art de compondre per a més d’una veu i a més, van ser capaços d’anotar a les pàgines del manuscrit les alçades del so que requerien les obres. Lamentablement, l’original d’aquest Magnus Liber Organi es va perdre, però sí que en tenim còpies a ciutats com Florència, Wolfenbüttel i Madrid.

A nivell musical, les composicions de Léonin es caracteritzen per l’ús freqüent d’un recurs ben curiós: fer que una de les veus entoni un cant pla però amb notes de valors molt llargs, mentre que la veu superior va elaborant melodies més ràpides i ornamentades sobre la primera. Així doncs, l’ús del ritme era ja molt important en l’escriptura i la interpretació.

De la vida de Léonin, doncs, no en sabem gaire. Ni tampoc de molts altres de qui no coneixem ni tan sols el nom. Però és de justícia reconèixer la seva tasca anònima, que persisteix a través del temps.

Anuncis