Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

“Cantar lletres profanes contamina l’ànima”. Aquesta era una opinió estesa entre part dels membres de l’Església durant l’edat mitjana, i és per això que van sorgir els anomenats “contrafacta”, peces de lletres pietoses, escrites en llatí, però la melodia de les quals era d’origen popular, sovint de cançons profanes ben conegudes. D’aquesta manera, la música popular entrava dins l’espai sagrat.

Fragment de contrafactum, on s’aprecien la lletra profana, en anglès, i la religiosa, en llatí.

 A la localitat d’Ossory, al sud de l’illa d’Irlanda, va haver-hi un bisbe anomenat Ledrede, molt conscient d’aquesta peculiar necessitat. És per això que va recopilar en un manuscrit diverses lletres de cançons populars, modificades, perquè fossin més adequades per a l’entreteniment dels homes de fe. Així ho va fer constar al pròleg:

Sapigueu, lector, que el bisbe de Kilkenny ha fet aquestes cançons pels sacerdots, preveres i clergues de la catedral, per cantar els dies de festa i celebració, per tal que les seves goles i les boques, consagrades a Déu, no siguin contaminades per cançons frívoles, obscenes i mundanes; així, com són cantaires, es proveiran de melodies apropiades segons la necessitat dels textos.

Aquest és el pròleg de l’anomenat “Llibre vermell d’Ossory”, que recopila una seixantena d’aquests “contrafacta”, creats a partir de cançons populars angleses i franceses. Fins i tot, dins el manuscrit es poden trobar paraules afegides al costat de les estrofes en llatí: es tracta dels títols de les cançons originals. D’aquesta manera, podem saber els noms d’algunes d’aquestes cançons profanes, ben esteses i populars a finals del segle XIV. És el cas de “Maiden in the mor lay”, una peça que ha arribat fins a nosaltres escrita en un tros de pergamí que es va trobar dins un altre manuscrit, juntament amb 12 peces populars més. Això ens permet descobrir la melodia i la lletra completa d’aquesta carola, d’aire misteriós, on una donzella jeu en un prat durant set nits i un dia, alimentant-se de flors i aigua fresca. Alguns la veuen com un ésser màgic, un esperit de la natura. Sigui com sigui, aquesta donzella va ser prou popular perquè el bisbe Ledrede decidís amagar la seva història sota paraules llatines pietoses, tot conservant-ne la melodia en un “contrafactum” més devot.

Anuncis