Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , ,

El 21 de juny de 1868, s’estrenava a Munic “Els mestres cantaires de Núremberg”, una òpera escrita per Richard Wagner, on l’acció, situada a l’Alemanya del segle XVI, ens traslladava a les anades i vingudes a l’entorn d’un concurs musical organitzat per una confraria de poetes lírics. Concretament, un concurs entre meistersinger, músics i poetes aficionats que s’organitzaven en gremis, que establien les normes de composició i interpretació de les seves obres. En molts casos, tal com reflecteix Wagner en la seva obra, els meistersinger tenien altres ocupacions, com és el cas d’un dels personatges principals de l’òpera, Hans Sachs, poeta i sabater, inspirat en un personatge real.

El dibuix de Núremberg més antic, dins la “Crònica de Núremberg”, any 1493.

En qualsevol cas, aquesta confraria alemanya, vista des de l’òptica romàntica en aquesta òpera de Wagner, no va ser ni molt menys la primera. Sabem que, a París, durant el segle XIII, just al costat de l’església de Saint Josse, als carrers anomenats “del joglars” i “dels ministrers”, s’hi reunien músics, també dones, que participaven a les representacions musicals, entre d’altres, d’aquella església. Tant va créixer aquella comunitat que va establir-se com a associació, convertint-se en la primera agrupació de músics de caire professional i l’any 1341 va registrar els seus estatuts. Així, per exemple, sabem que, si un ministrer era contractat per tocar a una cerimònia, havia de romandre-hi fins que aquesta acabés; que estava prohibit enviar-hi un substitut, excepte en cas de malaltia, presó o altres tipus d’urgència, i fins i tot que, a les tavernes, estava prohibit recomanar cap joglar o ministrer concret: a tot client potencial se l’hauria d’enviar al carrer dels joglars, on podria decidir a qui contractar sense cap pressió. L’any 1407 aquests estatus van ser revisats, ampliats i aprovats pel rei Carles VI.

Tot i això, encara podem trobar una pista anterior, situada a la ciutat d’Arràs. Ja des del segle XII, la ciutat s’havia convertit en un nucli important de comerç. I en aquest context va sorgir la “Confraria de joglars i burgesos d’Arràs”, no estrictament professional, sinó lligada al culte religiós de la Mare de Déu dels Ardents, que s’havia aparegut a dos joglars en aquell indret. Ja dins aquesta confraria es feien competicions entre cançons i les guanyadores es consideraven “coronades”. Una inspiració real pels Mestres Cantaires de Núremberg.

Anuncis