Etiquetes

, , , , , , , , ,

Durant el segle IX, una melodia s’escampava per Constantinoble, l’actual Istanbul. Es tractava de la melodia d’un himne titulat “Quan August regnava”, destinat originàriament a les vespres del dia de Nadal, i l’havia escrit una dona: Kassia, compositora a qui s’atribueixen uns 50 himnes religiosos, inclòs l’únic himne de l’època que conservem dedicat a Maria Magdalena, i també composicions profanes, com epigrames i versos gnòmics.

Els seus pares eren gent benestant, i van proporcionar-li una educació sofisticada. Així Kassia, nascuda l’any 810, va poder estudiar la poesia grega clàssica, i aquesta va influir en gran mesura dins les seves composicions. Escrivia versos i també música, ja fos per a lletres pròpies o alienes. Sembla que, donada la seva posició social, va ser fins i tot candidata a desposar l’emperador Teòfil quan tenia setze anys. Però el seu destí no va ser el d’emperadriu.

Kassia representada com a santa, dins la iconografia de l’església ortodoxa.

Kassia no era un personatge còmode per al poder. A l’època en què Kassia s’acostava a la vintena, Bizanci es trobava immers en un debat religiós, motivat pel culte a les imatges. Mentre que alguns el condemnaven, adduint que es tractava d’idolatria, d’altres l’aprovaven com una forma més d’expressió de la fe. Dins aquest grup es trobava Kassia, però no l’emperador: aquesta dissidència va acabar per dur-la a l’exili. Més tard, l’any 843, va fundar finalment el seu propi monestir a Xerolophos, un turó als afores de la capital i per al servei de la seva comunitat, va escriure himnes i trops. I són aquestes creacions les que la situen als nostres ulls com la primera compositora coneguda, amb nom propi.

La vida de Kassia va ser una vida amb ressò. Les seves obres van ser interpretades mentre ella vivia, però també un cop va morir, entorn de l’any 867. Tant és així que encara avui s’interpreten dins la litúrgia de l’església ortodoxa grega, església que, a més, la venera com a santa.

Anuncis