Etiquetes

, , , , , , , , ,

L’hivern de l’any 1463, un poeta anomenat Michel Beheim va situar-se davant l’emperador Frederic III i, acompanyant-se d’instruments, va cantar una de les seves obres líriques. Aquella obra, que va esgarrifar Frederic, portava per títol “Història d’un boig sanguinari anomenat Dràcula de Valàquia”. La presència literària de Vlad III, príncep de Valàquia, va escampar-se amb el poema de Beheim, l’autor més prolífic de l’Alemanya de finals de l’edat mitjana.

Considerat el precedent dels meistersinger, poetes que ja no provenien de la cort sinó dels burgs, Beheim va escriure aquest poema, de més de mil versos, en què va retratar la crueltat i la tirania de Vlad Tepes, l’empalador. Era fill de Vlad II, a qui anomenaven Dracul, perquè pertanyia a un orde de croats anomenat “L’orde del Drac”. Així doncs, Vlad III es va fer anomenar Dràcula, que vol dir “fill del drac”.

Era per a ell un plaer i li donava coratge
veure córrer la sang humana.
I era el seu costum
rentar-s’hi les mans
quan n’hi portaven a taula.

Passatges com aquest, on cal anar amb compte amb les més que possibles exageracions, es basaven en diverses fonts. D’una banda, el manuscrit de Sant Gal, un document que recull anècdotes sobre Vlad Tepes. D’altra banda, el coneixement directe dels fets, ja que, tot i que Beheim no va conèixer Dràcula personalment, Vlad encara era viu en el moment que escriu aquest poema, i les seves accions eren conegudes arreu. I a més, Beheim va disposar d’una font directa: un monjo a qui visitava a l’abadia de Melk, el germà Jacob, que havia fugit de Transsilvània i de les atrocitats de Dràcula.

Un dels àpats de Dràcula segons un pamflet alemany (1499)

Val a dir que, en aquella època, Dràcula no s’associava a la idea del “vampir”, entès com a monstre immortal bevedor de sang, ni es pensava, doncs, que Vlad Tepes ho fos. Aquestes atribucions van arribar anys després, amb textos com el cèlebre “Dràcula” de Bram Stoker, escrit més de quatre-cents anys més tard.

En qualsevol cas, Michel Beheim, en escriure i cantar aquesta obra, va plantar una llavor: la de la fascinació pel malvat, pel monstre que horroritza i que treu a la llum l’ombra que viu amagada dins el nostre inconscient.

Anuncis