Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , ,

Aquesta setmana, l’antífona “Regina Caeli” ha estat la protagonista dels “Sons de l’edat mitjana”. Amb ella us proposàvem un recorregut al llarg del temps, a través de les versions que compartim avui amb vosaltres.

Primerament, sentíem el cant pla original, l’origen del qual es troba probablement al segle X, en aquest cas interpretat per la Schola Gregoriana Mediolanensis, que dirigeix Giovanni Vianini. L’essència!

La barrera entre l’Edat mitjana i el Renaixement la creuàvem amb Josquin Desprez i un dels seus motets. Interpretava la versió que sentíem el grup A sei voci, dirigit per Bernard Fabre-Garrus, dins un enregistrament que inclou, a més de motets, la “Missa Gaudeamus” del compositor francès d’origen flamenc. Està editat pel segell Auvidis-Astrée, l’any 1997.

Seguíem avançant amb Joan Pau Pujol, un compositor més proper -nascut a Mataró- que va viure a finals del segle XVI i principis del XVII. Sentíem el seu “Regina Caeli”, que havíem extret d’un àlbum titulat “In festo Beati Georgii”, Sant Jordi a la Generalitat, 1614. Lamentablement, no hem trobat aquesta versió en línia, i us proposem sentir-ne una altra versió: la del cor Exaudi Nos, editada per Columna Música l’any 2009.

Mèxic va aparèixer també al microtò de la setmana, amb música del compositor Hernando Franco, que va desenvolupar la seva carrera musical justament allà. L’enregistrament provenia d’un àlbum titulat “Música barroca mexicana”, que el segell Quindecim Records publicava l’any 1997, interpretat pel grup Capella Cervantina.

I de Mèxic a França. Ja en ple segle XVII, Jean-Baptiste Lully escrivia una versió ben diferent de les que hem sentit fins ara del “Regina Caeli”. La sentíem a càrrec de Les Arts Florissants que dirigeix William Christie, dins l’àlbum “Louis XIV: Music for the Sun King at Versailles”, editat per Harmonia Mundi l’any 2004. Sabem que aquest vídeo no té cap referència, però us garantim que és aquesta versió!

Sentíem barroc francès i passem al barroc italià. Una peça deliciosa de Giovanni Antonio Rigatti, interpretada pel contratenor Philippe Jaroussky i l’ensemble Artaserse dins el disc “Beata Vergine: motets italians per a la Verge de Roma i Venècia”, que editava Virgin Classics l’any 2006. Aquí podeu sentir-lo a Spotify!

La curiosa història de Leopold I (1640-1705), emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, gran aficionat a la música, era la següent en la nostra línia temporal. També va escriure un “Regina Caeli”, que sentíem interpretat per Carlos Mena, contratenor, i el Ricercar Consort. Es troba al disc “Stabat Mater”, del segell Mirare, editat l’any 2007. El sentim aquí en versió de concert.

I era inevitable citar Wolfgang Amadeus Mozart. Concretament sentíem el seu K108, de gran energia, interpretat per Robert King i el seu King’s Consort, en un enregistrament titulat “Exsultate Jubilate!“, de l’any 2006 i publicat pel segell Hyperion. De nou, no hem pogut trobar aquesta gravació a Internet, i per això us proposem la de The Academy of Ancient Music, dirigida per Christopher Hogwood.

Arribem al Romanticisme amb Johannes Brahms, de qui sentíem de nou “Regina Caeli”, interpretat pel Cor Arnold Schönberg que dirigeix Erwin Ortner, dins un àlbum dedicat a peces marianes, “Maria! 20 Geistliche Gesange”, editat l’any 2011 per ASC. Us proposem sentir-ne, però, una altra versió. La que interpretaven el cor d’estudiants de Kvindelige, editada per Lawo Classics l’any 2013.

Pietro Mascagni també va escriure un “Regina Caeli”. Amb la peculiaritat que va inserir-lo dins la seva òpera “Cavalleria Rusticana”, en un moment en que els personatges es troben a l’interior d’una església i el cor entona aquesta antífona. Aquí podeu sentir-lo en versió concert.

Ens acostem al final amb una petita mostra de segle XX, extreta de l’obra del compositor Lennox Berkeley. L’interpreta el St. John’s College Choir, i s’inclou dins un àlbum dedicat a la música coral del compositor anglès, editat per Emi Classics l’any 2009.

Acabem com començàvem, amb el cant pla original. En aquest cas amb la veu de la cantant Sinead O’Connor. Al microtò sentíem la versió d’estudi que s’inclou al disc “She who dwells…”, editat per Hummingbird Record, l’any 2003, però aquí us en proposem una altra d’alternativa. Esperem que en gaudiu!

PD: És possible que si llegeixes aquest missatge a través del correu electrònic, no vegis els enllaços correctament: anima’t i fes un volt pel blog!

Anuncis