Etiquetes

, , , , , , ,

En què s’assemblen una acústica i una Fender Stratocaster? Sí, totes dues són guitarres, i com a tals tenen molts punts en comú, però també moltes diferències. I és que de vegades la nomenclatura és capriciosa i pot portar a confusió. I encara més si parlem d’instruments que van viure el seu gran moment fa 600 anys.

Sense abandonar la corda polsada, parlem de l’anomenada guiterra o guiterna, un instrument que el teòric i compositor Johannes Tinctoris descrivia al 1487 amb les següents paraules: “És un instrument inventat pels catalans i és descendent del llaüt: la seva caixa de ressonància té la mateixa forma de closca de tortuga i es toca de la mateixa manera, tot i que és més petit. Es toca rarament, a causa del seu so feble, però vaig sentir-lo tocar a dones catalanes, més que a homes, i amb ell acompanyaven cançons d’amor.” Així doncs, parlem d’un instrument que va ser popular sobretot al segle XIV i principis del XV, moment en què va ser molt representat en manuscrits i pintures.

Guiterres al Manuscrit de les Cantigues de Santa Maria d’Alfons X el Savi.

Molts anys més tard, ja al segle XIX, historiadors i musicòlegs van estudiar aquests manuscrits i van etiquetar els diversos instruments que hi trobaven. Així doncs, van classificar la guiterra com un instrument de quatre cordes que es pinçaven, de tapa plana, caixa en forma de fulla de grèvol i un gran mànec, tan gruixut que fins i tot tenia un forat per poder-hi passar el dit polze. Es deia que l’únic exemplar que se’n conservava era la guiterra del castell de Warwick, al Museu Britànic, amb peces originals del segle XIV i que havia estat retocada durant el segle XVI per convertir-la en un violí. Aquesta consideració va ser donada per correcta durant anys, fins que el 1977 un estudiós anomenat Lawrence Wright va publicar un article que va trencar la teoria: la suposada guiterra del Museu Britànic no era una guiterra, sinó una cítola, un instrument que va ser popular anys abans. Els noms s’havien creuat.

La suposada guiterra de Warwick, en realitat, una cítola. (Museu Britànic)

En la història, sembla que la guiterra, la descrita per Tinctoris, amb les formes rodones i el mànec estret, va ser més exitosa que la cítola, prou més incòmoda. Aquesta es va extingir, i amb ella el seu nom, mentre que de guiterres (i guitarres) en vam seguir trobant al llarg dels segles, i han evolucionat fins al dia d’avui.

Anuncis