Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

El 22 de març passat tenia lloc a Leicester, Anglaterra, una curiosa processó: era un seguici fúnebre, auster, i va ser seguit per milers de persones. La causa de tanta expectació es trobava dins el fèretre: les restes del rei Ricard III d’Anglaterra, mort l’any 1485 i les restes del qual van aparèixer ara fa dos anys durant les obres de construcció d’un aparcament. Cinc segles després, han rebut sepultura.

Un rètol avisa de possibles retencions en la circulació amb motiu de la processó fúnebre de Ricard III.

Ricard III és considerat l’últim rei medieval anglès, l’últim que va morir en batalla i l’últim de la seva dinastia, la dels Plantagenet. Un llinatge que havia donat noms com el d’Elionor d’Aquitània, sempre lligats a la cultura i que durant els 200 anys que va controlar territori anglès, va transformar-lo en un dels regnes més madurs d’Occident. I és que Anglaterra, a finals del segle XV, va esdevenir origen dels músics que marcarien el desenvolupament de la música europea del primer Renaixement amb personatges com John Dunstable, Leonel Power i Walter Frye.

El regnat de Ricard va ser molt curt, de només dos anys, i va començar amb sospites d’assassinat: el monarca prenia el tron després de la desaparició de dos nens. Eren els que avui coneixem com els “prínceps de la torre”, nebots del mateix Ricard, anteriors a ell en la línia successòria i que ell era l’encarregat de protegir. Després que entressin a la Torre de Londres, amb l’excusa de ser protegits, no se’ls va veure mai més. Ricard, així, es convertia en rei. El final del seu regnat va arribar amb l’anomenada Batalla de les Roses, concretament a la batalla de Bosworth Field, on, havent caigut del cavall enmig de la lluita, va perdre el casc i va ser mort a cops. Shakespeare va ser el responsable de la cèlebre frase imaginada que Ricard hauria pronunciat abans de morir: “Un cavall! El meu regne per un cavall!”. Els Tudor obtenien el poder i l’edat mitjana es donava per acabada en territori anglès.

La tragèdia de Shakespeare va ressaltar la immoralitat i deformitat del personatge, i la història oficial ha prorrogat aquesta visió fosca del monarca, sobre la qual sembla que queden encara molts fets per demostrar. En qualsevol cas, Ricard III continua sent una figura que no deixa indiferent.

Anuncis