Etiquetes

, , , , , , , , ,

En tal dia com avui, a l’època de la meva infantesa, les criatures del poble acudíem a l’església havent dinat, a matar els jueus. Hi acudíem amb tota mena d’estris per fer fressa. Hom podia comprar  una joguina feta amb un engranatge de fusta, que es feia rodar i produïa un soroll desagradable, absolutament molest. A l’església, es produïa un xivarri enorme, immens. Aquell desori representava una matança hipotètica de jueus.

Aquestes eren paraules de Josep Pla, que l’any 1919 descrivia un costum molt estès durant la Setmana Santa: matar jueus. Pla mencionava concretament que, entre els estris sorollosos que els nens feien servir hi havia una joguina, un instrument fet de fusta amb una llengüeta que, en fer-lo giravoltar, feia batre les dents d’una roda dentada, que crepitava amb un soroll ben molest. Pla es referia al carrau.

El carrau també s’anomena xerric-xerrac, matraca, carranc, batzoles i tenebrer, entre molts altres noms. Tot i que els seus orígens són anteriors a l’edat mitjana, va ser en aquella època quan l’església catòlica va lligar el seu so a la Setmana Santa. Hereu del sentit màgic que tenia el seu so ja en època dels romans, fer-lo sonar durant la Setmana Santa espantava els mals esperits, i a banda, reemplaçava el so de les campanes durant els dies de tenebres, els tres dies que Jesús va passar dins el sepulcre. És precisament per això que es van crear carraus de grans dimensions, que  s’ubicaven als campanars de les esglésies o es transportaven en carros pels carrers.

Durant l’edat mitjana, el so del carrau també tenia un sentit infamant: era l’instrument amb què leprosos i vagabunds sortien a demanar almoina, com es pot veure en algunes miniatures del segle XIV. Tot i això, també tenia aplicacions ben pràctiques, com marcar el ritme a l’hora de trepitjar el raïm, o espantar ocells no desitjats.

Dos leprosos demanen almoina fent sonar un carrau (Le Miroir Historial, Vincent de Bauvais, segle XIV. Ms 5080 fol.373r. Bibliotheque de L’Arsenal, París).

Així doncs, som davant un instrument atípic, antic, màgic, simbòlic i funcional alhora, que fins i tot compositors com Ludwig van Beethoven o Maurice Ravel van fer servir.

I vosaltres, heu fet sonar el carrau?

Anuncis