Etiquetes

, , , , , , , ,

Al segle XII, una història d’amor i mort recorria el continent europeu. El protagonista masculí era un bon cavaller, nebot del rei, destre amb les armes i alhora amant de les lletres i la música; tocava l’arpa i la viola i en cantar imitava els ocells. A l’altra banda la trobàvem a ella, una dona noble, rossa i bella, que havia heretat de la seva mare l’habilitat de guarir amb herbes i que se’ns presenta com a prudent però també temerària, enamorada i espantadissa. Aquests dos personatges i el seu trist destí van ser el centre de molts textos literaris a la seva època i també posteriorment, a més d’haver inspirat artistes als camps de la pintura, la música i el cinema. Parlem de Tristany i Iseu.

No sabem realment quin va ser l’origen d’aquesta història. Els estudiosos suposen que el seu origen es trobaria a Escòcia, des d’on hauria emigrat cap al sud a través de les interpretacions dels joglars, i hauria acabat fent el salt a Europa. A cadascun d’aquests llocs, s’hi haurien afegit elements nous. Això, combinat amb l’eclosió de l’escriptura en llengües romàniques del segle XII, va fer que d’una història ben coneguda, n’apareguessin diverses versions escrites, cadascuna amb els seus propis trets originals.

En qualsevol cas, Tristany i Iseu és una obra literària francesa que coincideix en el temps amb l’auge dels trobadors. Ens parla del seu temps, però alhora els personatges traspuen humanitat, expressen els seus sentiments i l’obra segueix atrapant-nos a nosaltres, lectors contemporanis, per l’equilibri entre narració i diàleg i la seva expressivitat. I precisament per aquesta raó, també va atrapar als lectors del romanticisme, i el segle XIX va veure florir diverses adaptacions. Una de les més destacades va ser la de Richard Wagner, que va prendre com a referència una versió alemanya del text escrita al segle XIII i amb ella va crear una de les seves òperes més completes: “Tristany i Isolda”.

D’aquesta manera, ens trobem davant d’una història més enllà del temps, una història d’amor i mort, amor humà i profà combinat amb aventures, alegries, penes, realisme violent, misteris, disfresses, erotisme i tendresa.

Anuncis