Etiquetes

, , , , , , , ,

Aquesta setmana, el trobador Jaufré Rudel ha estat el protagonista dels Sons, en un capítol on vam conèixer la seva “vida” literària, a mig camí entre la llegenda i la realitat. Com cada dijous, compartim amb vosaltres les músiques que van servir de banda sonora a aquesta modalitat de fin’amors tan particular.

Imatge del tràiler de l'òpera "L'amour de loin" de la compositora Kaija Saariaho.

Imatge del tràiler de l’òpera “L’amour de loin” de la compositora Kaija Saariaho.

Donat que Jaufré Rudel no va ser un trobador professional (entès com a poeta més o menys itinerant, que depengués del senyor d’una cort) sinó que ell mateix era senyor, la producció que en conservem és prou reduïda: set cansos de les quals en sentíem tres, en diverses versions.

Una d’elles és Lanquan li jorn, probablement una de les més conegudes de l’autor. D’aquesta en sentíem dues versions. La primera, a càrrec del grup Magister Petrus, en una interpretació en directe, extreta d’un concert enregistrat per Catalunya Música el mes de juliol de 2014. També vam fer servir una versió per a veu sense acompanyament, interpretada per Catherine Bott, amb gran nitidesa i un timbre que gairebé resulta hipnòtic. S’inclou dins el disc Sweet is the song: música de trobadors, i està editat pel segell L’Oiseau Lyre, l’any 1996.

Lamentablement, no podem oferir-vos cap d’aquests dos enregistraments, que no es troben a internet (o nosaltres no els hem sabut trobar!) però us en proposem un d’alternatiu. Es tracta de la versió que en feia el grup Theatre of Voices, dins l’àlbum Cantigas, editat per Harmonia Mundi, l’any 2006.

No sap chantar qui so non di. Precisament de l’àlbum que acabem de mencionar, Cantigas, extrèiem aquesta altra canso. Aquí, la interpretació va a càrrec d’una arpa i una veu masculina, neta i clara, que permet seguir la lletra sense problemes, una lletra, d’altra banda, ben interessant…

La darrera obra que sentíem era una obra inspirada per Jaufré Rudel i que també mencionàvem al capítol: l’òpera “L’amour de loin” , de la compositora finlandesa Kaija Saariaho. Concretament, sentíem un fragment del 5è acte, interpretat per l’Orquestra Simfònica de Berlín, sota la direcció de Kent Nagano. Certament, es tracta d’una visió ben diferent sobre un mateix tema, l’amor en la distància. Aquí teniu un tràiler animat que es va fer per l’estrena d’aquesta producció.

Acabem aquest petit post amb un enllaç ben curiós. Es tracta d’un article escrit per Pau Gerez Alum, consultor de Literatures romàniques medievals de la UOC, que porta per títol «L’amor de lluny», de Jaufré Rudel, i l’amor distant als xats; una aproximació metafòrica (feu clic aquí per accedir a l’article en PDF). Una premissa prometedora, que ens torna a mostrar que malgrat els segles, no som tan diferents.

Anuncis