Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Imaginem-nos que un ase es transforma en el senyor de la casa on viu, gràcies a un caprici del destí, o millor dit, de qui el controla, la Dama Fortuna.  Que la seva fama creix i es fa tan gran que fins i tot reis i papes pelegrinen per raspallar-lo i netejar-lo. Que aquest ase es converteix en el senyor més poderós del món. Aquest és el punt de partida del “Roman de Fauvel”, un poema satíric sobre la corrupció, escrit a París a principis del segle XIV.

El text s’atribueix a Gervais de Bus, precisament un empleat de la cancelleria reial. Segueix l’estil al·legòric d’altres textos com el “Roman de la Rose”, on virtuts i vicis es personifiquen i actuen com un personatge més. Va ser un text ben conegut a l’època i mostra d’això són els dotze manuscrits que encara en conservem. Justament en un que es conserva avui a la Biblioteca Nacional de París, hi trobem una aportació diferent: notació musical.

Miniatura, al manuscrit BN fr. 146 (Biblioteca Nacional, París).

Al llarg dels prop de 3.300 versos del poema, un intel·lectual anomenat Chaillou de Pestain va decidir afegir una banda sonora a tota la història de l’ase Fauvel. Així, trobem 169 peces molt diferents: fragments a una sola veu, com conductus, seqüències, lais… i també motets polifònics. Moltes d’aquestes peces ja existien en altres manuscrits i es van afegir i adaptar al text del “Roman”, mentre que d’altres sembla que van ser compostes expressament per a aquest acompanyament musical tan peculiar.

D’aquestes peces destaquen cinc motets, atribuïts a un compositor concret: Philippe de Vitry. El seu tractat teòric “Ars nova notandi” havia donat nom a una manera de fer diferent, i les innovacions que hi presentava es podien sentir a les seves obres, com aquests motets del “Roman de Fauvel”.

Avui encara no sabem quina va ser la intenció de l’autor d’aquesta versió musical del “Roman de Fauvel”. Potser volia recopilar una antologia de melodies que lliguessin amb el contingut del poema, potser havia anat més enllà i havia imaginat una representació teatral. En qualsevol cas, aquesta història de corrupció no deixa de resultar familiar, gairebé 700 anys més tard.

Anuncis