Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

“Deia Bernat de Chartres que som com nans asseguts a les espatlles d’uns gegants, de tal manera que podem veure més coses i podem veure-hi més lluny que ells, però no per l’agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura.”

Són paraules de Joan de Salisbury, que al segle XII sintetitzava una idea fonamental durant l’edat mitjana: la importància del saber de l’Antiguitat, imprescindible per desenvolupar nou coneixement. En l’àmbit musical, un d’aquests gegants, referència permanent per als intel·lectuals medievals, va ser el filòsof romà Boeci.

Nascut en una família de patricis romans durant el segle V, va rebre formació en arts liberals i filosofia grega i va estar lligat a la vida a la cort de l’emperador. Les intrigues cortesanes van dur-lo a ser condemnat per traïció i es va passar un any empresonat esperant l’execució. Durant aquells darrers mesos va escriure la seva gran obra, la “Consolació de la filosofia”.

Boeci i el seu monocordi en una representació de l’edat mitjana.

Al llarg de la seva vida, però, Boeci va escriure textos diversos: traduccions, obres didàctiques, tractats matemàtics… Justament en aquest darrer grup trobem un text que ha arribat fins a nosaltres gairebé íntegre, De institutione musica, on defineix la música, a més de proposar una teoria de la percepció del so i crear categories tècniques, basades en aspectes matemàtics.

Així doncs, Boeci dividia la música en tres grans dominis: d’una banda, la musica mundana, que no podem sentir, també coneguda com la “música de les esferes”; d’altra banda, la musica humana, generada per la interacció entre el cos i l’ànima i que es troba al nostre interior; i per últim, la musica instrumentalis, que consta dels sons que sentim, que emetem nosaltres mateixos o els nostres instruments. Un altre dels aspectes que va tractar va ser la consonància dels sons, les proporcions i relacions dels quals va desenvolupar a través d’un instrument anomenat monocordi.

D’aquesta manera, les idees de Boeci van superar la barrera del temps i van establir-se com a base per al desenvolupament de la teoria musical posterior. Els nans seien a les espatlles dels gegants.

Anuncis