Etiquetes

, , , , ,

En aquesta ocasió, era una sola obra la que centrava el capítol del Sons aquesta setmana. Es tractava d’un organum descobert recentment i la història del qual podeu rescatar fent clic a l’enllaç. Les primeres paraules d’aquesta petita antífona eren Sancte Bonifati martyr, i segons Giovanni Varelli, l’estudiós que ha publicat la troballa, seria la primera peça polifònica de la història de la música occidental que ha arribat fins a nosaltres.

Aprofitem aquest post per fer un aclariment, d’alguns dubtes que ens heu fet arribar (gràcies per fer-ho!): Aquesta peça és realment la primera peça polifònica? Com es relaciona amb el Musica Enchiriadis, un tractat també del segle X, dedicat a la polifonia? Per tal d’aclarir-ho, recorrem al raonament de Varelli.

Fragment polifònic al tractat “Musica enchiriadis”.

Tot i que el tractat Musica Enchiriadis, contemporani a aquest organum, inclou alguns exemples musicals, segons el musicòleg es tractaria de música especulativa, és a dir, no destinada a ser interpretada. El punt central d’aquest tractat teòric és, a més, l’establiment de normes (prou estrictes i basades principalment en el moviment paral·lel) per a la interpretació a diverses veus. En canvi, l’organum dedicat a Sant Bonifaci s’escapa d’aquestes normes, i la datació i localització del manuscrit situen aquesta obra en un context totalment pràctic: la celebració d’una festivitat religiosa el dia 1 de desembre al nord-oest d’Alemanya. Aquestes característiques no apareixerien en un manuscrit musical fins al denominat Tropari de Winchesterque data del segle XI. Un fet que convertiria a aquest Sancte Bonifati en la primera obra polifònica coneguda.

En qualsevol cas, per aquells que tingueu més inquietud sobre el tema, aprofitem per compartir amb vosaltres l’article que feia pública la troballa:

Varelli, G.: “Two Newly Discovered Tenth-Century Organa”, a Early Music History, 32, pp 277-315.

I tanquem aquest petit post amb el so d’aquest organum. Una finestra oberta al passat!

Anuncis