Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , ,

Aquesta setmana, el capítol dels “Sons de l’edat mitjana” ha estat protagonitzat per un nom propi: el de Francesco Landini, un dels compositors l’obra dels quals va servir d’unió entre dues èpoques, l’edat mitjana i el Renaixement. A continuació, compartim amb vosaltres quines van ser les obres que van acompanyar aquesta ressenya sonora.

“Non ara may pietà questa mia dona”. Inclosa al Codex Faenza, un manuscrit de música per a teclat escrit durant el segle XV, la primera peça que sentíem és una interpretació instrumental d’una ballata a tres veus. S’inclou a l’àlbum Codex Faenza: instrumental music of the early XVth centurypublicat pel segell Naxos l’any 1998. La interpretació anava a càrrec de l’Ensemble Unicorn, dirigit per Michael Posch. Un llaüt és l’encarregat de donar vida a la composició completa.

La segona peça que sentíem porta per títol “Ecco la primavera”, una ballata en aquest cas a dues veus. Concretament, us proposàvem una versió deliciosa com la pràctica totalitat de les produccions del grup vocal Anonymous IV. Així, us recomanem àmpliament el disc al qual pertany, The second circle: cançons d’amor de Francesco Landinieditat per Harmonia Mundi l’any 2001.

“Giunta vaga biltà” era la tercera de les nostres propostes, una ballata a tres veus que interpretava el grup Gothic Voices, amb Imogen Barford a l’arpa i Margaret Philpot, contralt, a un disc titulat The garden of Zephyrus: courtly songs of the Early fifteenth music, publicat l’any 2007 pel segell Hyperion. No hem pogut trobar aquest enregistrament en streaming a Internet, i és per això que us en proposem un d’alternatiu. Es tracta del que feia l’ensemble Chominciamento di Gioia, semblant a l’anterior en què la veu principal és cantada, mentre que la resta són interpretades per instruments. Aquest àlbum, titulat Francesco Landini: Ballate, l’editava Tactus l’any 2012.

I amb una altra ballata, en aquest cas, “Vaga fanciulla”, arribàvem al final del nostre petit recorregut sonor per l’obra de Landini. L’ensemble Micrologus la interpretava al seu disc Flor di dolcecaperò de nou l’streaming a Internet es resisteix! Així doncs, i paradòxicament, us podem proposar la versió que feia el grup Gothic Voices (sí, aquells que s’acabaven d’escapolir al tema anterior), al seu àlbum A Laurel for Landini: 14th century Italy’s greatest composer, publicat per AVIE Records l’any 2008.

I recordeu que us podeu subscriure al nostre llistat a Spotify per tenir totes les músiques del “Sons” ben recollides i empaquetades!

Anuncis