Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Al capítol d’aquesta setmana ens hem endinsat en un tema complex com és el dels moviments espirituals medievals, acostant-nos a la seva relació amb la música. Concretament, al catarisme i la lírica trobadoresca, dos fenòmens que van coincidir en el temps i l’espai i que, com era d’esperar, estaven connectats. Per acompanyar aquesta brevíssima introducció a la relació entre càtars i trobadors, vam fer servir una sèrie de músiques que avui compartim amb vosaltres.

La primera peça que ens acompanyava era “En amor trob alques en que’m refraing”, del trobador Aimeric de Peguilhan, de qui sabem que va adherir-se al catarisme. La sentíem en la versió que feia el grup Sequentia, al seu àlbum Dante und die troubadourseditat per BMG l’any 1995. L’atmosfera creada pels instruments de corda fregada i l’arpa, juntament amb la veu de soprano que interpreta la canso, fan d’aquesta versió una interpretació gairebé màgica!

El trobador Raimon Jordan també va acceptar la doctrina càtara, i d’ell sentíem “Lo clar temps”, una canso que s’inclou al disc Manuscrit du Roi: a l’entrada del Tans florit. L’interpreta l’Ensemble Perceval i va ser editat l’any 1993 pel segell Aion. Aquí el llaüt acompanya la veu entre melòdica i recitativa de Gérard Zuccheto, que evoca la situació dels trobadors, a cavall entre la música i la poesia.

Fem un salt i ens acostem a un altre gènere, el sirventès. El més compromès dels gèneres lírics trobadorescos té un bon representant en la figura de Peire Cardenal, conegut pel seu anticlericalisme. Segons explica la seva vida, ell mateix havia estat educat com a clergue, però va abandonar la carrera eclesiàstica per la “vanitat d’aquest món”. Sentíem “Un sirventesc novel”, interpretat pel grup Capella de Ministrers dins el seu disc Cançons de trobadors, editat per Auvidis-Licanus l’any 2000.

Encara sentíem un altre sirventès de Peire Cardenal, es tracta de “Tartarassa ni voutor”, interpretat per l’Ensemble Dialogus al disc A Terra Sancta ad Finis Terrae, editat per Saga l’any 1997. No hem pogut trobar aquesta versió a la xarxa, i és per això que us proposem la que inclou un enregistrament que ha estat referència per l’el·laboració d’aquest microtò: El regne oblidat: la tragèdia càtara, de Jordi Savall, Hesperion XXI i La Capella Reial de Catalunya. L’editava Alia Vox, l’any 2009. La lletra no té desperdici: Tartarassa ni voutor no plus leu carn puden com clerc e prezicador… (Trad: “Ni el milà ni el voltor, no senten la seva carn tan pudent com el clergue i el predicador…”) I això és tan sols el principi!

I acabàvem amb Guilhem Figueira, un trobador que també va conrear el gènere del sirventès, com demostra aquest “D’un sirventes far”. El sentíem precisament provinent d’aquest disc de Jordi Savall, El regne oblidat, i podeu sentir-lo a Spotify fent clic aquí. De tota manera, volem acabar aquest post amb una versió alternativa d’aquesta peça. És la que interpretava el cantautor Claude Martí, nascut a Carcassone i que des dels anys 70 ha tractat a les seves cançons la història del poble occità, fent servir la seva llengua i participant activament dels moviments socials. Martí oferia la seva versió d’aquest sirventès al seu àlbum L’agonie du Lengadoc, editat per EMI l’any 1976.

Així, no se’ns acut millor manera per tancar aquest post dedicat a la relació de càtars i trobadors, de sirventesos i denúncies, que amb el caràcter reivindicatiu de Martí, que s’adapta a la perfecció al missatge de Gilhem Figueira, escrit tan sols set segles abans.

Anuncis