Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Durant els segles XII i XIII, la lírica trobadoresca triomfava a les corts de l’Europa occidental. Paral·lelament, un moviment espiritual havia trobat el seu lloc a una gran quantitat de poblacions. Eren els anomenats “bons homes” i “bones dones”, que la jerarquia de l’Església catòlica va denominar “càtars”: una forma de vida que va ser perseguida i condemnada per heretgia durant el segle XIII.

Els càtars vivien en comunitats i s’inspiraven en els primers cristians. Buscaven la puresa i eren molt crítics amb l’església romana, que consideraven corrupta. Menyspreaven el món terrenal i el cos físic, responsabilitat directa del Diable. Després d’un període de pau, en què les comunitats convivien sense problemes amb la resta del poble, va arribar la persecució. A causa de múltiples factors, i no només religiosos, aquesta persecució va culminar el 1321, amb la crema de l’últim “bon home” de qui tenim constància, Guilhem Bélibaste.

La croada contra els albigesos. Crònica de Saint-Denis, segle XIV. Londres, British Library.

Quina va ser la relació dels trobadors amb el catarisme? Existeixen teories diverses, com la que presenta tota la poesia d’amor cortès com una representació críptica de les idees càtares. No va ser així: tot i que alguns trobadors, com Raimon Jordan, s’hi van adherir, no hi ha proves que el codi cortès, en global, sigui una visió simbòlica del catarisme. Tot i això, convivien, però les pistes de la connexió entre trobadors i càtars no les hem de buscar al gènere de la cançó, sinó al del “sirventès”.

Els sirventesos eren poesia activa, d’atac i rebel·lió, i autors com Peire Cardenal i Guilhem Figueira van fer-la servir per criticar els vicis del clergat i la immoralitat de la croada contra els càtars. Aquests últims, doncs, van trobar en aquestes poesies una expressió de les seves idees i esperances i fins i tot sabem que algunes d’aquestes cobles van recitar-se davant dels tribunals inquisitorials.

Així doncs, la relació entre els càtars i els trobadors va existir, però va anar més enllà d’una connexió simbòlica o secreta: els trobadors van col·locar el clergat i els seus vicis en el punt de mira de les seves creacions més crítiques, mentre que els “bons homes” i dones, van considerar-los portaveus de les seves idees.

Anuncis