Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , ,

La harpe de melodie, virelai (Codex Chantilly, MS564)

Sol passar que, des del moment present, no som capaços, ni potser tampoc conscients, de quines tendències conformen o representen les nostres creacions. És el temps qui aporta la perspectiva necessària per catalogar-les, dins d’un grup o un altre, i donar nom als diversos corrents estètics.

Aquest va ser també el cas de l’Ars Subtilior. En el moment en què s’escrivien les peces que conformen aquest estil, a finals del segle XIV, els autors no es denominaven a si mateixos “manieristes”, ni tampoc es consideraven pertanyents a un moviment artístic conegut com a Ars Subtilior, “la més subtil de les arts”. Aquesta denominació va arribar en una data tan propera a nosaltres com el 1960 i va ser creada per la musicòloga Ursula Günther, basant-se en escrits teòrics de l’època.

Així doncs, i adoptant la denominació de Günther com a vàlida per la nostra petita recerca, compartim amb vosaltres les peces que han format la banda sonora del capítol d’aquesta setmana.

“Par maintes foys” de Jean Vaillant, s’inclou dins l’àlbum Ars Subtilior, editat pel segell Linn l’any 1998 i interpretat pel New London Consort. De nou, no hem pogut trobar aquesta versió a la xarxa, però us en recomanem una altra: la que feia l’ensemble Project Ars Nova, dins el seu disc dedicat a la música profana del Codex Chantilly Ars Magis Subtiliter. Sentiu els jocs rítmics, les onomatopeies i la imitació dels ocells?

Un dels autors més citats en l’àmbit de l’Ars Subtilior va ser Johannes Ciconia. D’ell sentíem “La flamma del to amor”, que interpretava el Ferrara Ensemble, sota la direcció de Crawford Young, dins un àlbum editat per Harmonia Mundi l’any 2005 i titulat precisament Ars Subtilior. Es tracta d’una interpretació instrumental que permet seguir de forma molt clara les línies melòdiques: brilla el contrast entre la corda fregada i la corda pinçada.

L’experimentació harmònica de les veus pren un paper protagonista dins aquest “Fumeux Fume par Fumée”, escrit per Solage. El sentíem a través de les veus de l’Ensemble Organum, dirigit per Marcel Pérès, que remarca i fa sonar clars a les nostres oïdes intervals tan poc habituals que encara avui ens sobten. Fumeux fume par fumée, Fumeuse speculation. Qu’entre fumet sa pensée, Fumeux fume par fumée. Una peça inclosa dins l’àlbum Codex Chantilly: Airs de Cour du XIV siècle, editat per Harmonia Mundi l’any 1987.

En la mateixa línia sonora trobem la següent peça, “Science N’a Nul Annemi”, escrita per Mattheus de Sacto Johanne. El grup Graindelavoix, dirigit per Bjorn Schmelzer, oferia una interpretació vocal plena de matisos i alhora tècnica, que s’inclou a un disc molt recomanable: Cesena: Songs for popes, princes and mercenaries (c. 1400). Està editat pel segell Glossa, l’any 2011.

També sentíem “Dame zentil”, una peça d’Antonello da Caserta que interpretava el grup Mala Punica, que apostava per la interpretació vocal de la melodia principal, doblada per una viola, i la resta de veus desenvolupades per instruments. S’inclou a l’àlbum Vertù contra furore: Musical Languages in Late Medieval Italy, 1380-1410. L’editava el segell Outhere, l’any 1996, i ha estat reeditat aquest 2014. De nou, la tècnica interpretativa s’imposa en una obra de gran complexitat.

I acabem aquest repàs sonor amb “La harpe de melodie”, un virelai de Jacob de Senleches i que és un bonic exemple de música visual, tal i com veieu a la imatge que obre el post. La interpretava la Capella de Ministrers, que dirigeix Carles Magraner, i està inclosa dins l’àlbum La Harpe de Melodie: Música en temps de Benedicte XIII, el Papa Luna. Amb el so de l’arpa ens acomiadem d’aquest post. Seguim sorprenent les nostres oïdes!

Anuncis