Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Crear sonoritats musicals a través de l’experimentació tècnica. Ampliar les fronteres de l’univers sonor conegut. Amb aquestes expressions podríem referir-nos a alguns moviments creatius actuals o d’altres que van poblar, per exemple, el segle XX. Però aquestes idees de recerca experimental i musical també ens serveixen per descriure un corrent creatiu molt anterior. Concretament, situat a finals del segle XIV. Es tracta de l’ars subtilior.

L’ars nova havia sorgit en les primeres dècades del 1300, i havia aportat, entre altres coses, una manera d’escriure el ritme molt més acurada, unes formes musicals definides i la reafirmació de l’escriptura per a tres i quatre veus. Va ser dins d’aquest estil que compositors com Philippus de Caserta, Baude Cordier i Johannes Ciconia van voler estirar els límits de la seva música per comprovar fins on podien arribar. D’aquesta manera, van recórrer a les formes existents: balades, rondós, virolais, motets i madrigals, però també van jugar amb intervals, ritmes, combinacions experimentals i van crear peces complexes i ben difícils d’interpretar!

Les obres escrites en aquest estil manierista, l’ars subtilior, eren principalment cançons profanes. Les seves lletres giraven entorn de temes habituals, com l’amor, la guerra, la cavalleria i les històries de l’antiguitat clàssica. La seva complexitat ens fa pensar que el públic d’aquestes obres era reduït i especialitzat. En trobem exemples sobretot a l’entorn de ciutats com París i Avinyó, a la Corona d’Aragó i fins i tot a Xipre.

Fragment de “Tout par Compas”, de Baude Cordier (Codex Chantilly, MS 564 de la Biblioteca de Condé)

L’experimentació també va arribar als manuscrits. Així doncs, no és estrany trobar obres que ens remeten a la música visual: cànons escrits en pentagrames circulars, obres en forma de cor, o en forma d’arpa; i també algunes notes escrites en color, per marcar canvis rítmics. Un dels manuscrits principals on es conserven obres de l’ars subtilior és l’anomenat Codex Chantilly, que inclou 112 peces i es conserva al museu Condé de Chantilly, a França.

Així doncs, la música torna a demostrar-nos que l’edat mitjana va ser una etapa de construcció, col·lectiva i individual; que va buscar, com els compositors de l’ars subtilior, eixamplar els límits del món conegut i fer possible l’impossible.

Anuncis