Etiquetes

, , , , , , , ,

Quan ens remuntem a èpoques passades, els documents són el nostre únic passaport. A través de fonts molt diverses, com textos literaris, administratius, musicals i també d’altres com les imatges a l’art, podem acostar-nos a realitats d’altres temps. I no és cap secret que com més enrere ens remuntem, més difícil resulta aquesta tasca, ja sigui per la quantitat de documents que es perden en el camí o per les condicions en què arriben fins a nosaltres.

En el cas de la música instrumental durant l’edat mitjana, existeix un buit documental molt curiós. Sabem que la pràctica instrumental era un fet quotidià: en llibres com “Consells per joglars”, del 1210, es recomanava que se sabessin tocar almenys deu instruments, i tenim testimonis iconogràfics que mostren personatges amb violes, orgues i arpes, per posar alguns exemples, gairebé per tot arreu. Se sap que els instruments acompanyaven les veus i que amb tota probabilitat les substituïen en algunes ocasions, però, existia música pensada i escrita exclusivament per a instruments?

Deixant de banda la pràctica diària, a la qual no tenim manera d’accedir, els primers documents que recullen peces clarament escrites per a instruments apareixen durant el segle XIV, amb exemples com el manuscrit Robertsbridge i el Codex Faenza. Però una de les grans fonts de música instrumental d’aquesta època va arribar més tard, a mitjans del segle XV i és el “Buxheimer Orgelbuch”, el llibre d’orgue de la cartoixa de Buxheim, a la regió alemanya de Suàbia.

Fragment d’una pàgina del Buxheimer Orgelbuch, ca. 1450-1470.

Es tracta d’una col·lecció de 256 peces molt diverses, que inclouen des de motets i psalms a preludis i cançons. La majoria d’aquestes peces són anònimes. Trobem obres alemanyes però també franceses i angleses, escrites per autors com Guillaume Dufay, Gilles Binchois, John Dunstable i Walter Frye. Són generalment a tres veus i estan escrites amb un sistema de tabulatura. Curioses són les peces denominades “Redeuntes”, composicions sobre una nota inspirades pel so de les campanes. A més, inclou un mètode per aprendre a improvisar a l’orgue.

El misteri de la música instrumental de l’edat mitjana continua sense revelar-se. Però petits tresors com el llibre d’orgue de Buxheim ens fan sentir una mica més a prop de la llum.

Anuncis