Etiquetes

, , , , , , , ,

Vistam belles robes, façam noves trobes, no faltin capons, gallines, torrons, e ab novells sons ballem tot lo dia.

Aquest era un fragment d’una nadala popularitzada durant el segle XV i que, amb una pinzellada, ens parla del Nadal medieval: una jornada festiva amb bon menjar i acompanyada, òbviament, de música.

Durant l’edat mitjana, es va cristianitzar el calendari ancestral, amb festes que es remuntaven a èpoques molt llunyanes en el temps, i a partir del segle XII, el cicle festiu es movia sobretot entorn del cicle litúrgic. Així doncs, entre els usos cristians i els costums ancestrals, el Nadal medieval presentava dues vessants: una vessant lligada a l’ofici religiós i una vessant més popular, que s’interconnectaven.

Un bon banquet, al MS Bodley 264, Bodleian Library.

D’aquesta manera, dins els murs de l’església era habitual la representació aquells dies d’un drama litúrgic. Per exemple, a la localitat francesa de Beauvais trobem l’anomenat Ludus Danielis, el Joc de Daniel, datat als primers anys del segle XIII i que s’hauria representat a la catedral. Es diu que els joves estudiants de l’escola catedralícia haurien donat forma a l’obra a partir de materials anteriors. Tot i això, l’obra té un estil unificat i complex. No es tractava d’una representació estàtica: a part de les més de 50 melodies que expliquen la història del profeta Daniel, que anunciava el naixement de Crist, al drama existeixen processons, que ens portarien a pensar en moviments dels intèrprets dins la catedral, cap a les capelles laterals o dins la cripta.

Fora els murs de l’església, la nit de Nadal durant l’edat mitjana era una nit màgica, com ben podien ser-ho la nit de Sant Joan o la nit de Tots Sants. Es deia que els esperits voltaven arreu i bones maneres de protegir-se’n eren cantar o filar una estona. Fins i tot els mariners havien d’anar amb cura, ja que que es deia que els morts al mar tornaven per celebrar les seves pròpies misses. En qualsevol cas, i encara que no ho sembli, ens trobem connectats amb els costums d’aquell moment: i és que, a qui no vénen de gust unes neules i torrons?

Anuncis