Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

L’estudiós de l’edat mitjana Georges Duby establia que el que nosaltres anomenem art, durant l’edat mitjana, tot i la seva diversitat, tenia un objectiu únic i comú: oferir a Déu les riqueses del món visible, per així, calmar la seva còlera. Així doncs, no és estrany que gran part d’aquest art es trobi dins els murs de les esglésies, inclosa, com no, la música.

Una de les grans celebracions de la cristiandat sempre ha estat la missa i de bon principi el cant va ser encarregat d’embellir-la i ornamentar-la, per a fer-la més agradable a Déu. Tot i això, no ha tingut sempre la mateixa estructura ni s’ha musicat de la mateixa manera.

Va ser a partir del segle XIV que van començar a aparèixer els primers cicles complets que musicaven de forma polifònica cadascuna de les parts de la missa. Així, trobem exemples com la missa de Notre-Dame de Guillaume de Machaut, la missa de Tolosa, la missa de Tournai i la missa de la Sorbona. Però encara en coneixem una més, i aquesta ens toca de ben a prop: la missa de Barcelona. Va ser descoberta pel musicòleg Higini Anglès l’any 1925, en un petit manuscrit de la Biblioteca de Catalunya. Va ser escrita entorn de l’any 1360 i és probable que procedís de la capella del rei Martí l’Humà, el darrer rei del casal de Barcelona.

Fragment de l’Agnus Dei de la missa de Barcelona.

La missa de Barcelona té 5 fragments, una per cada part de l’ordinari: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei. Tot i que apareguin com un tot, una sola obra, aquestes parts van sorgir de forma completament independent i així ho demostren els diversos estils de composició que presenten cadascuna d’elles. D’aquesta manera, podem deduir que van ser diverses les mans responsables de la composició d’aquesta missa. Totes elles anònimes, excepte una petita anotació a la part que correspon al Credo: Sortes. Aquest nom podria fer referència a un organista, Esteve de Sort, que hauria treballat pel rei Joan I el caçador i pel ja mencionat Martí l’Humà.

D’aquesta manera, la missa de Barcelona es presenta als nostres ulls com una petita mostra de l’Ars Nova dins la producció artística de la Corona d’Aragó.

Anuncis