Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , ,

Un cop més, obrim la discoteca medieval per afegir nous enregistraments de la música d’aquest període. Concretament, aquesta setmana ens traslladàvem a al-Àndalus, acompanyats per la figura del misteriós músic Zyryab. A continuació us detallem quines són les músiques que van formar la nostra banda sonora.

Els dos primers talls d’aquest microtò provenien de l’àlbum Al-Hadiqat Al-Adai’a (El jardí perdut), que el grup Capella de Ministrers dedicava al poeta Ibn Khafaja, també anomenat al-Jazirí, natural del nucli d’Alzira. Posterior a Zyryab, va viure a cavall entre els segles XI i XII i la seva poesia barreja l’amor amb un fort sentiment de nostàlgia. És el cas de la primera peça que sentíem, Ai del meu al-Àndalus: una veu sola, a la qual respon un oud, es lamenta amb filigranes vocals que corprenen.

La segona peça d’aquest àlbum que sentíem portava per títol Oh, València, tu no ets tu, també escrita per Ibn Khafaya. En aquest cas, el grup que dirigeix Carles Magraner opta per una versió instrumentalment rica i ornamentada. Val a dir que per aquesta reconstrucció, Capella de Ministrers va comptar amb la col·laboració de l’ensemble Akrami, que dirigeix Mohamed Amin El Akrami, director també de l’Orquestra Andalusina de Tetuàn, als què també podem sentir dins aquestes peces. L’àlbum l’editava el segell Licanus l’any 2008.

Contemporani d’Ibn Khafaja va ser el poeta Ibn Bajjah (Saragossa, c. 1070 – Fes, 1138). Conegut a Europa amb el nom llatinitzat d’Avempace, va ser filòsof, a més de poeta, i posseïa grans coneixements als àmbits de l’astronomia, la medicina i la física. D’ell sentíem un fragment de la Nuba Al-Màya. La nuba és un gènere musical que segueix conreant-se encara avui al nord d’Àfrica i que es mostra hereu de la música d’al-Àndalus. Té diverses parts, que Eduardo Paniagua i Omar Metioui van recrear dins aquest àlbum editat pel segell Pneuma l’any 2004.

I la darrera peça que ens acompanya ens arribava des de la ploma d’una dona: Wallada bint al-Mustkafi, la poeta més propera a Zyryab dels qui aquí hem citat. Va néixer a Còrdova, l’any 994 i el seu llinatge era noble. No entrarem en detalls sobre la seva vida, donat que podria ser el centre d’algun capítol en si mateixa, però mencionarem que aquesta peça, traduïda com a Au veloç, és una sàtira dirigida a un amant, Ibn Zaydun, també poeta. El seu text deixa anar, entre d’altres perles, que Ibn Zaydun seria l’au més veloç si davant seu aparegués, sobre una palmera, un penis. Tot un atac a la masculinitat d’Ibn Zaydun. Els intèrprets d’aquesta versió són Eduardo Paniagua i El-Arabí Ensemble, dins el disc Wallada & Ibn Zaydun: Una història d’amor i poesia, editat pel segell Pneuma, l’any 2003.

Anuncis