Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Tornem a ampliar la nostra discoteca medieval compartint amb vosaltres les músiques que han acompanyat el capítol d’aquesta setmana, dedicat als lais. Com veureu, el repertori triat està pràcticament monopolitzat pel compositor Guillaume de Machaut, responsable de l’homogeneïtzació de l’estructura dels lais lírics.

Loyauté, que point ne delay, vuet sans delay, que face un lay… Aquests són els primers versos del primer lai d’aquesta petita selecció, escrit per Machaut i la lletra completa del qual podeu consultar a aquest enllaç. La versió triada es troba a l’àlbum L’amoureuse torment, editat l’any 2006 pel segell Eloquentia i interpretat per Marc Mauillon, Viva Biancaluna Biffi i Pierre Hamon. La lectura d’aquest lai és neta i és el text qui té prioritat davant de l’acompanyament musical, que es presenta amb funció de reforç: un efecte de bordó mantingut per la corda i alguns moments de melodia principal doblada, a més d’algun fragment ornamentat per la flauta, que dóna un respir a la història. Molt recomanable!

La segona aportació prové del disc Hameln Anno 1284: Medieval Flute Music on the trail of the Pied Piper, una curiosa recopilació de peces que segueixen el rastre del famós flautista d’Hamelin, immortalitzat pels Germans Grimm. La història real amagada darrere el conte encara és un misteri, tot i que hi ha teories que giren la mirada a finals dels segle XIII, època on un grup de nens de la població alemanya hauria desaparegut. En qualsevol cas, una de les peces d’aquesta reconstrucció paisatgística sonora és el Lai de la pastourelle, anònim i datat precisament de finals del segle XIII. L’interpreta Norbert Rodenkircher i està editat pel segell Christophorus, l’any 2012.

Tornem als lais de Guillaume de Machaut, amb Qui n’aroit autre deport, en una interpretació de l’Ensemble Ars Nova, que en aquest cas opta per interpretar-lo amb l’acompanyament d’un arpa, dins el seu àlbum Machaut: Remède de Fortune. Aquesta és una obra lírica d’uns 4.300 versos, composta per vuit poemes lírics, dels quals set estan musicats. Una interpretació ben delicada editada per New Albion Records l’any 1994.

I acabem amb Le lay de la fonteinne, també de Machaut, una obra de pregària i lloança a la Mare de Déu, que presenta la font com a símbol de l’origen del coneixement i sobretot, del misteri de la Trinitat: la font, l’aigua que en brolla i l’origen d’aquesta aigua són parts d’un tot únic; així com Pare, Fill i Esperit Sant són també un sol ens. L’originalitat de Machaut en aquesta obra és que, tot i fer servir el lai, una forma antiga pel seu temps, hi inclou fragments polifònics. La interpretació que us proposem és completament vocal i va a càrrec de Peter Davies i The medieval ensemble of London. Forma part de l’àlbum Machaut: Polyphonic Lais, editat per Decca l’any 1983.

 

I recordeu que també esperem les vostres descobertes musicals: no dubteu a deixar-les a la secció de comentaris!

Anuncis