Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Sou més d’un i més de dos els que, en les darreres setmanes, heu trobat a faltar la secció de la discoteca medieval que solia acompanyar els posts setmanals de què es nodreix aquest blog. El temps és escàs, i tot i haver seguit actualitzant setmanalment el llistat de Spotify dels Sons, és ben veritat que no hem disposat de les hores necessàries per fer aquests reculls d’impressions musicals i referències discogràfiques a què estàvem acostumats.

Però és igualment cert que l’existència d’aquesta discoteca té tot el sentit del món i que el petit aparador que suposa per a la música medieval mereix ser rescatat de l’oblit virtual. Així doncs, treiem minuts de sota les pedres per recuperar aquest segon post setmanal, en què ens proposem detallar quines són les músiques que acompanyen els capítols d’aquest microtò, les veritables protagonistes.

Detall d’una de les il·lustracions de la reconstrucció de l’Hortus Deliciarum.

Herrad de Hohenburg ha estat la dona protagonista de l’entrega d’aquesta setmana. És molt probable que a l’hora de rastrejar-la a través d’internet, la cerca no hagi estat massa productiva. Una de les possibles raons d’aquesta dispersió d’informació la trobem als diversos noms amb què és coneguda. La trobarem com a Herrad, però també com a Herrada; de Hohenburg, sí, però també de Landsberg. La qüestió dels “cognoms” respon a adjudicar-li un nom familiar, que encara desperta dubtes, -en el cas de Landsberg- o bé a adjudicar-li una procedència, o més aviat, el lloc on va desenvolupar la seva vida, l’abadia de Hohenburg. Per la seguretat que comporta, ens hem estimat més aquesta darrera opció.

Quatre són les peces de l’ Hortus Deliciarum, la seva particular enciclopèdia avant la lettre, clarament atribuïdes a Herrad: Leto leta cantio, Veri floris sub figura, Sol oritur i Frigiscente Caritas. Lamentablement, no existeixen gaires versions enregistrades d’aquestes obres. En qualsevol cas, farem menció de dos àlbums que incorporen, si més no, alguna mostra de la música d’Herrad.

D’una banda, La Cité des Dames, de Capella de Ministrers. Un enregistrament dedicat a les dones compositores que presentava l’ensemble valencià fa uns mesos i que aporta una versió ben guarnida i instrumentada de Sol oritur. Concretament, és la que podíem sentir de fons al capítol d’aquesta setmana. Una interpretació que es desenvolupa -incorpora interludis instrumentals, percussions- i creix fins a tancar-se com qui ha obert un petit cofre per veure què hi ha dins. Edita el segell Licanus.

I d’altra banda, val la pena citar, com a contrast, la versió que ofereix Brigitte Lesne -un nom ben habitual al món de la música medieval, lligat a grups com Discantus i Alla Francesca- al seu àlbum Hortus Deliciarum, on combina música d’Herrad de Hohenburg i Hildegarda de Bingen. Editat l’any 2003 pel segell naïve, ofereix una interpretació detallada, exclusivament vocal i de timbre captivador, que, si hi posem una mica d’imaginació, ens trasllada directament a l’àmbit de l’abadia alemanya.

Coneixeu més versions d’aquestes peces pertanyents a l’Hortus Deliciarum? Esperem els vostres suggeriments!

PD: Pels més curiosos i les més curioses, no podem deixar de recomanar-vos aquest article de Georgina Rabassó, publicat a Sonograma. No deixeu de llegir-lo!

Anuncis