Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Als darrers anys dels segle XII, el trobador occità Raimbaut de Vaqueiras va anar a viure al marquesat de Montferrat, al nord-oest d’Itàlia. Allà, amenitzava les vides del marquès Bonifaci i de la seva germana Beatriu, a qui dirigia les seves composicions amoroses. Però la tristesa va envair-lo quan, per comentaris malintencionats a l’entorn de la cort, Beatriu va decidir no fer-li cas. Raimbaut va deixar de compondre i es mostrava apàtic. El marquès, però, trobava a faltar la seva música i les seves cançons i, en descobrir el motiu pel qual el trobador havia deixat de trobar, va convèncer la seva germana perquè tornés a atendre els precs d’en Raimbaut. Per celebrar-ho, Raimbaut de Vaqueiras va compondre aquesta cançó.

“Kalenda Maya” és el títol d’aquesta peça de reconciliació, la història de la qual ha quedat recollida en una razo, un text que explicava l’origen, fantasiós o no, de cançons que van arribar a ser ben conegudes a l’època. En aquest cas, sabem que “Kalenda Maya” va establir precedent, i és que es tracta d’una estampida, una dansa que es faria molt popular uns 100 anys més tard.

Raimbaut de Vaqueiras al BnF ms. 854 fol. 75v.

Les estampides són danses que es ballaven, suposem, fent puntades de peu rítmiques a terra. Algunes de les que s’han conservat són molt elaborades, per això es pensa que podrien haver estat fetes només per escoltar-se, mentre que les més simples s’haurien dansat, segurament en parelles. La seva estructura es basava en seccions diferents que es repetien dos cops cadascuna: el primer amb un final obert i el segon amb un final conclusiu, que tancava la secció amb un motiu que anava apareixent al llarg de tota la peça, un refranh. Aquesta idea de repetició era molt semblant al mecanisme que feien servir les antífones litúrgiques, una prova més que el món religiós i profà estaven ben connectats en aquell moment.

L’estampida francesa tenia parents directes, com la istampitta italiana, i es pensa que va anar evolucionant cap a altres danses, com la dansa baixa o basse danse, molt popular durant el Renaixement. I és que la dansa era i és un divertiment compartit, i si seguim la història de “Kalenda Maya”, la primera estampida coneguda, també una bona manera de reconciliar-se amb el món.

Anuncis