Etiquetes

, , , , , , , , ,

La catedral havia quedat destrossada. L’incendi només havia deixat ruïnes on abans s’alçava una estructura sòlida i ferma. No era la primera vegada que el foc havia agredit aquelles parets, però aquest cop als clergues els va semblar que no hi havia solució possible. A més, hi havia l’urna. Una urna feta de fusta de cedre, decorada amb pedres precioses i perles, el contingut de la qual valia molt més que tots els ornaments del món: l’urna contenia la túnica de la Mare de Déu. Ben segur, pensaven els clergues, que l’incendi hauria destruït la relíquia més estimada de Chartres.

Ja havien passat tres dies. Era el 1194 i un cardenal, delegat del Papa, es trobava a la ciutat. Tot just acabava de convèncer els clergues de reconstruir el temple, quan es va produir el miracle: entre les ruïnes sorgien tres homes, amb els vestits plens de pols i cendra. Entre les mans, una urna amb la relíquia, la Sancta Camisia, que s’havia salvat de les flames. El foc miraculosament no havia arribat a destruir la cripta de la catedral. L’alegria va arribar al poble i la fama de la relíquia va estendre’s encara més lluny: reis, reines i nobles arribaven a Chartres per postrar-se davant d’aquella peça de roba, i amb ells, arribaven també les donacions que van fer possible la construcció d’una catedral encara més brillant. Una catedral gòtica, amb les torres més altes construïdes fins aleshores que seria consagrada l’any 1260 per un rei sant, Lluís IX de França.

El relicari on avui es mostra la Sancta Camisia no és d’època medieval. L’urna que la contenia va ser destruïda l’any 1793 i de tota la túnica només se’n conserven un parell de metres de roba.

No sabem si el miracle de la Sancta Camisia va ser-ho realment. Però sí que sabem que va convertir Chartres en un centre de pelegrinatge d’importància semblant a Santiago de Compostel·la i que la fama de la relíquia va viatjar arreu, amb les històries d’aquells pelegrins. Una d’aquestes històries la va recollir el rei Alfons X el Savi en una de les seves cantigues de Santa Maria, la 148: Como un cavaleiro guareceu de mãos de séus ẽemigos por ũa camisa que chaman de Santa María, que tragía vestida. En aquest cas, el cavaller protagonista va salvar-se de la mort perquè sota l’armadura hi duia una camisa feta amb roba que havia tocat la túnica de Chartres, una peça de roba les restes de la qual encara podem veure avui.

Una història de devoció, tradició, fe i fins i tot superstició, que va donar lloc a un dels espais arquitectònics més brillants de tota l’edat mitjana.

Anuncis