Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Tot i que pot semblar estrany, va haver-hi un temps on el món cristià estava sota la tutela no d’un, sinó de dos papes. Es tracta dels anys de l’anomenat Cisma d’Occident, un període que va ser viscut amb intensitat especialment a dues ciutats: Roma i Avinyó.

La ciutat d’Avinyó ja havia estat residència pontifícia feia alguns anys, des que el papa Climent va haver de fugir de Roma per protegir-se davant la guerra civil de l’any 1309. Gairebé 70 anys després, Gregori IX va traslladar de nou la residència a la ciutat italiana, però va morir als pocs mesos. Els cardenals, la majoria francesos, van triar un italià com a successor, Urbà VI, pensant que seria una opció conciliadora, però se’n van penedir aviat: Urbà carregava contra els luxes i contra els seus costums. Així, els cardenals van decidir declarar nul el nomenament d’Urbà i van proclamar un nou papa francès, Climent VII. Climent va arribar a enfrontar-se a Urbà en terres romanes, amb un exèrcit de mercenaris. Derrotat per dues vegades, el francès va haver de buscar refugi. Lògicament, va tornar a Avinyó.

Palau dels Papes, a Avinyó

D’aquesta manera, Avinyó tornava a recuperar l’esplendor d’anys passats. El papa i els cardenals que hi vivien van exercir de grans mecenes. Els músics arribaven provinents de tot arreu per aconseguir feina a la ciutat. Durant el segle XIV, floria la polifonia i els seus nous usos: la gran època de l’Ars Nova.

En l’àmbit eclesiàstic, hi va haver reticències a incorporar aquestes innovacions: alguns cardenals consideraven que aquestes noves polifonies entorpien la comprensió del text, que era tan clara en els anys del cant pla i que podien distreure massa els fidels. Fins i tot el papa Joan XXII va arribar a promulgar una decretal en què prohibia aquell desgavell musical.

En qualsevol cas, sembla que, ja fos pel gust dels mateixos cardenals i nobles que assistien a les celebracions, ja fos perquè el transcurs del temps és imparable, la música d’avantguarda va continuar florint a Avinyó i més enllà de les seves fronteres. Per exemple, al regne d’Aragó, Pere el Cerimoniós va incorporar músics avinyonencs a la seva capella i eren molts els joves que hi anaven a aprendre les noves tècniques, per després portar-les de tornada a les seves terres.

El cisma es va acabar l’any 1417, quan va ser elegit Martí V com a papa únic al concili de Constança i Avinyó quedava enrere: una ciutat cosmopolita que, per uns anys, va ser el centre del món occidental.

Anuncis