Etiquetes

, , , , , , ,

“Durant tota la nit ressonen nombroses campanes, tothom fa els seus vots… llavors tots posen les seves torxes en un lloc alt, o allà on la llum pugui ser vista fàcilment per tot el poble”.

Aquestes paraules descriuen la festa més antiga documentada a la Barcelona medieval, que data de principis del segle XII: les festes de Sant Mateu, que celebraven l’entrada de la tardor, el dia 21 de setembre. Barcelona s’il·luminava amb fogueres de festa, també conegudes com a alimares, que flamejaven dalt dels merlets de les muralles, dalt dels campanars i a les carenes de les muntanyes properes a la ciutat.

No era, però, l’única forma en què el foc prenia un protagonisme festiu. A més de les alimares, també es feien fogueres a peu de carrer i a partir del segle XIV, un invent s’havia fet ben popular, no sense riscos: els focs artificials. Havien arribat a la península a través dels àrabs, i any rere any, creaven problemes a les celebracions. Van ser prohibits una vegada i una altra, fet que ens porta a pensar que els ciutadans no estaven disposats a renunciar-hi tan fàcilment.

fire-750x500

Per exemple, l’any 1403, un pregó pels carrers de Barcelona prohibia que es llancessin focs grecs per les places i per les finestres. L’any 1563, segle i mig després, encara es podia sentir un pregó:

“Per lo gran abús que se fa en dita ciutat de tirar coets, voladors o altres, per persones, fadrins o minyons, així de dia com de nit, ningú no podrà fer, ni fer fer, coets de cap mena ni tronadors, ni voladors”.

Sabem, doncs, que tota festa, ja fos privada, civil o popular, tenia la seva manifestació al carrer. La música s’escampava a mans de cornamusaires i timbalers i els balls s’apropiaven de l’espai públic. Un espai que, de ben segur, s’omplia també de l’esclat de la pólvora i de les llums de les fogueres per donar la benvinguda a la tardor.

Anuncis