Etiquetes

, , , , , , , , ,

Durant els segles XII i XIII, música i poesia es fusionaven en la lírica trobadoresca. Trobàvem homes trobadors i dones trobairitz, però aquesta lírica també va deixar lloc a un fenomen ben curiós: el dels homes que es posaven a la pell de les dones i cantaven cançons des del punt de vista femení. Aquestes peces eren denominades cantigas de amigo.

Concretament, aquestes cantigas estaven escrites en llengua galaico-portuguesa, per autors com Martin Codax -trobador de la ciutat de Vigo- i Airas Nunes –de qui es diu que va col·laborar amb Alfons X el Savi per escriure les seves famoses cantigues-.

Així, aquests poemes explicaven en primera persona, com vivia una dona la separació del seu estimat, com esperava el seu retorn, sovint mirant al mar i dialogant amb les onades. És el cas de la cantiga Ondas do mar de Vigo, de Martin Codax, on l’enamorada pregunta a l’oceà: “vindrà aviat el meu amic?”

Dama tocant l’arpa, de Giovanni Boccaccio (s. XIV)

Aquestes cantigas de amigo no són peces enrevessades o dificultoses, tot el contrari: són textos clars i d’estructura simple. Això contrasta amb el grau d’elaboració d’altres poemes escrits per trobadors o trobairitz, però té una explicació. Les cantigas de amigo no miren al nord, no tenen les seves arrels a la poesia provençal; sinó al sud, a un gènere poètic característic del món musulmà: les jarchas, també escrites en veu femenina. Estan considerades com les composicions poètiques més antigues en llengua romanç, ja que se’n troben exemples des del segle XI.

Les mentalitats dels homes i dones medievals s’escolen a la poesia que ells mateixos creaven i des del nostre punt de vista, no podem evitar de fer-nos preguntes: quan els homes parlaven en veu de dona, reflectien com eren i com es comportaven les dones de l’època o més aviat un ideal poètic? Quan les dones escrivien, ho feien adaptant el llenguatge poètic dels homes o expressant els seus sentiments? Els sentiments de la poesia eren sentiments viscuts o pura construcció literària? Nosaltres tan sols podem intuir les respostes a aquestes preguntes, respostes que romanen amagades entre els versos.

Anuncis