Etiquetes

, , , , , , , , ,

L’any 847, l’explorador i cabdill víking Ingólfur Arnarson, provinent de Noruega, va arribar a una illa. Era una illa de l’Atlàntic Nord, coberta de neu, que acabaria sent coneguda com la terra del gel: Islàndia.

Els habitants d’Islàndia, abans de l’arribada del cristianisme pels volts del segle XI, adoraven el déus antics: Thor, el guardià de la terra; Frei i Freia, els déus de la fertilitat, i també Odin, déu de la poesia. I si avui coneixem les seves històries, és precisament gràcies als poetes.

A través de les fonts escrites que han arribat fins a nosaltres, coneixem els dos tipus de poesia islandesa més importants a l’Edat Mitjana: d’una banda, l’anomenada poesia escàldica, que elaboraven els poetes guerrers víkings que servien als seus senyors i cantaven les seves virtuts; i de l’altra, la poesia que més directament va recollir la mitologia nòrdica, la poesia èdica. És la denominada Edda Poètica -un conjunt de composicions recopilades al segle XIII-,  que, juntament amb l’Edda en prosa, ens explica les mil i una aventures dels déus nòrdics i els herois germànics.

Port d’Stykkisholmur

Els documents també ens fan saber que, ben lligada amb la poesia es trobava la música. Existia una tradició vocal, així com una tradició instrumental. Per exemple, l’arpa era un instrument molt ben considerat, segons ens diu el rei guerrer Harald Sigurdarson, que al segle XI va incloure saber tocar l’arpa i rimar entre les habilitats pròpies d’un cavaller.

Sabem també que la interpretació vocal podia tenir tres vessants: recitar de manera formal, cantar versos de manera més informal, i per últim, entonar conjurs amb propòsits sobrenaturals. Tot i que sabem que aquestes recitacions es trobarien a mig camí entre parlar i cantar, no podem saber exactament com sonaven, atès que no tenim cap tipus de notació musical que ho hagi fixat.

Víkings, mitologia nòrdica, poesia islandesa medieval. Aquest és tot un món que s’obre als nostres ulls, que ens parla de poetes guerrers, de líders sobre vaixells, d’històries de déus potser no tan oblidats. Unes històries on la música també hi era present, tot i que la seva pista sembli perdre’s en el temps.

Anuncis