Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Corria el segle XIII. La fam i la mort campaven per Europa en forma de males collites i d’epidèmies de pesta negra. Alguns, com el místic franciscà Joaquim de Fiore, havien posat data a la fi del món, que s’acostava cada cop més. Enmig d’aquest paisatge inhòspit, els homes i dones buscaven sortides o es preparaven pel que havia de venir. Així, a Itàlia, no era estrany veure, com apareixien per les viles grups de joves comandats per un sacerdot humil, que predicaven, i davant de les esglésies, nus de cintura cap amunt, es començaven a fuetejar l’esquena per purgar els seus pecats. Eren els anomenats flagel·lants.

La febre penitencial es va estendre ràpidament i aviat aquests joves italians van emprendre camí cap al Nord, i van arribar fins a Alemanya, sobretot a partir de les epidèmies de pesta dels anys 1348 i 1349. Precisament aquell any, a la ciutat de Rutlinga, un sacerdot anomenat Hugo Spechtshart, que a més, era músic, va ser testimoni d’aquella singular manifestació. Va quedar tan impactat, que va decidir posar per escrit allò que havia vist. Sense descuidar-se de recollir també les melodies i les lletres de les cançons que aquells joves cantaven, durant les seves flagel·lacions i també mentre pelegrinaven.

I és que els flagel·lants cantaven les seves pròpies cançons, i aquestes músiques eren considerades una part imprescindible de la seva tasca de penitència i predicació. Aquestes peces són conegudes com Geisslerlieder o cançons de flagel·lants, i beuen principalment de la música popular del moment. Això ho demostren les seves estructures simples i repetitives. Cal remarcar que també tenien un component pràctic: per exemple, les cançons de pelegrinatge podien arribar a tenir 15 estrofes, que devien fer una mica més lleuger el penós trasllat.

D’aquesta manera, i gràcies a la curiositat d’un capellà músic, podem conèixer les sonoritats d’un grup que, no pel fet de ser minoritari, va ser menys important. Flagel·lants que van acabar sent declarats heretges i que van concentrar fins a l’extrem els sentiments de contrarietat i cerca espiritual propis de la seva època.

Anuncis