Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

Pot semblar estrany a primer cop d’ull, però el títol d’aquest post està ben escrit: l’Institut d’Estudis Catalans accepta la paraula tedèum com a substantiu, tan comú va ser el seu ús i quotidiana la seva presència. Així doncs, a ritme de tedèums, engeguem aquest nou post de la Discoteca Medieval, on compartim amb vosaltres les músiques que han conformat la banda sonora del capítol d’aquesta setmana.

D’entrada, la versió més antiga és l’himne litúrgic l’origen del qual situàvem a l’Alta Edat Mitjana. Una interpretació polida i detallista és la que feien els monjos de l’abadia de Sant Pere de Solesmes, cenobi fundat l’any 1010 i que avui és un dels centres més destacats en la interpretació de cant pla. La mateixa abadia va editar l’àlbum on s’inclou, Mysterium Laudis: Mystère de Louange, l’any 2007.

Si avancem en el temps, arribem al tedèum que frega la frontera entre l’Edat Mitjana i el Renaixement d’aquesta petita mostra. Es tracta de l’obra de Gilles Binchois (1400-1460). La versió que podíem sentir prové de l’àlbum titulat La contenance angloise i està interpretat pel grup Chant 1450, que el presenta d’una manera transparent i sense afectació, que fa créixer el potencial expressiu d’aquesta obra breu. Un potencial reforçat amb un discret acompanyament musical.

La cita barroca era inevitable. I és que potser sigui aquest el tedèum més cèlebre en els nostres dies i per motius, principalment mediàtics: qui no ha sentit algun cop els primers compassos del Te Deum de Marc-Antoine Charpentier? Utilitzat com a sintonia del televisiu Festival d’Eurovisió, l’atmosfera festiva d’aquesta obra predomina des de bon començament. Però el Te Deum de Charpentier va més enllà de la cèlebre introducció. Us convidem a descobrir-lo en la versió que interpreta l’Aradia Ensemble que dirigeix Kevin Mallon, i que va editar Naxos l’any 2003. L’hem triada per la seva interpretació lleugera i que, lluny de la solemnitat recarregada, deixa que la música brilli per si mateixa en moviments gairebé dansats.

No mentim si diem que la melodia vocal del següent tedèum se’ns ha enganxat durant gairebé tota la setmana. Arribem al període clàssic i ho fem amb Franz Joseph Haydn i el seu Te Deum en Do, H.23/c2. D’entre les versions disponibles, que no són poques, us proposem la que interpretava La Petite Bande, sota la direcció de Sigiswald Kuijken, i que va editar el segell Deustche Harmonia Mundi l’any 1996, que també va publicar-ne una reedició l’any 2002. De nou, música festiva: l’acció de gràcies és aquí àgil i convençuda, amb la qualitat que ofereixen els enregistraments d’aquest grup de referència de la interpretació històricament documentada.

I arribem al final amb el més exuberant dels tedèums d’aquesta selecció. Es tracta del que va escriure Anton Bruckner, qui va començar a escriure’l l’any 1881 per finalitzar-lo tres anys més tard. Va publicar-se l’any 1885 i van pagar-li 50 gulden, l’única remuneració com a compositor que obtenir en la seva vida (Bruckner exercia com a mestre i organista). La versió triada l’interpreten l’Orquestra i Cor de la Ràdio de Berlín, sota la direcció de Heinz Rögner. S’ha inclòs darrerament a l’enregistrament Complete Masses d’Anton Bruckner, que editava l’any 2013 el segell Brilliant Records.

Certament, aquests són tan sols cinc exemples d’una tradició que s’estén al llarg dels anys, de la qual hi ha nombroses manifestacions. Esperem que els gaudiu i que si en coneixeu d’altres, no dubteu a compartir-los amb nosaltres. Us estarem ben agraïts!

Anuncis