Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

Els monjos estaven asseguts, seixanta figures igualades pel vestit i la caputxa, seixanta ombres. Mentre escoltava aquella harmonia commovedora, preludi de les delícies del paradís, em vaig preguntar si realment l’abadia era un lloc de misteris ocults. Tots van inclinar-se cap a l’altar, en un moment d’intens ardor místic i profunda pau interior. Finalment, amb la caputxa una altra vegada sobre el rostre, van seure i van entonar el solemne Te Deum.

Te Deum laudamus és el primer vers d’aquest himne litúrgic de lloança, que tradicionalment servia per cloure les pregàries de matines als monestirs, tal com descrivia Umberto Eco a la seva novel·la El nom de la rosa. Però l’ús del Te Deum era molt més ampli: era habitual, doncs, sentir aquest cant per donar gràcies en esdeveniments importants,  ja fos la consagració d’un nou bisbe o la victòria en una batalla; a més d’acompanyar processons o tancar les representacions dels drames litúrgics.

Està compost de 29 versos, que poden dividir-se en tres parts, una primera dedicada a la trinitat, una segona a la figura de Crist, i una tercera formada per versos afegits. I és que sembla que el Te Deum no va ser una composició tancada de bon principi, sinó més aviat una obra a la qual es van afegir fragments al llarg del temps.

Es deia que era obra de Sant Ambròs, qui l’any 386, durant el bateig de Sant Agustí d’Hipona, hauria improvisat aquest himne, inspirat per la intensitat del moment. Tot apunta, però, que el seu autor va ser Niceti de Remesiana, un bisbe que l’hauria escrit entre finals del segle IV i principis del segle V.

Sigui com sigui, el Te Deum va tenir un gran èxit, que es manifesta en la seva supervivència al llarg dels segles. Va gaudir de reescriptures diverses al Renaixement, amb obres com les de Gilles Binchois; al Barroc, amb Marc-Antoine Charpentier: al classicisme, amb Franz Joseph Haydn; i al romanticisme, amb Anton Bruckner. I és que encara avui segueix viu el Te Deum, un himne que va veure la llum en plena decadència de l’Imperi Romà.

Anuncis