Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Ens diu la cançó de gesta que Rotllà era un cavaller que combatia al servei de Carlemany. Sobre el seu cavall, carregava la seva espasa Durendal per combatre els sarraïns, i també un instrument. Era una gran banya foradada, un olifant. Explica el poema que, a Roncesvalls, la tropa dels francs on lluitava Rotllà es veia acorralada i un altre cavaller va demanar-li que fes sonar l’olifant per demanar ajuda. Ell s’hi va negar fins que va ser massa tard i, amb la batalla perduda, va decidir destruir la seva espasa i també la banya perquè no caiguessin en mans de l’enemic. No se’n va sortir i finalment, va accedir a fer sonar l’olifant, però va haver de fer tanta força per fer-lo sonar, que va ser la causa de la seva mort, en esclatar-li les temples.

Rotllà prova de destruir la seva espasa i bufa l’olifant a una vidrera de la Catedral de Chartres (s. XIII)

Aquest cèlebre relat de la derrota dels francs a Roncesvalls inclou la presència de l’olifant, un instrument que, tot i la importància que la cançó li atorga, sabem que no va ser d’ús quotidià, sinó més aviat  un símbol de poder. Aquest corn, tallat en l’ivori d’una banya d’elefant, es van produir sobretot entre els segles XI i XIII, a mans d’artesans musulmans. Sovint eren regals i fins i tot, moneda de canvi en qüestions de privilegis i propietats. Qui posseïa un olifant era poderós, potser sense haver tingut mai la necessitat de trepitjar un camp de batalla.

Es conserven nombrosos olifants a catedrals i museus d’arreu d’Europa. Per exemple, al Museu de Cluny de París, on també se’n pot trobar un altre al Louvre, i l’olifant de l’abadia de Sant Gal, que es troba al Museu Nacional de Suïssa. Els llocs que guardaven olifants es podien convertir fins i tot en llocs de pelegrinatge, com és el cas d’Aquisgrà, on es deia que es guardava l’olifant del mateix Carlemany.

Els olifants se’ns presenten com a testimonis, ara ja muts, d’una època d’herois col·lectius i de cançons de gesta que cantaven les seves victòries i també les seves morts. Una època en què Orient es feia present a Occident a través dels gravats en l’ivori de grans banyes d’elefant de so fort i profund.

Anuncis