Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Escriure aquest post és, de nou, un plaer. Com cada setmana, recopilem les músiques que acompanyen les nostres històries en aquesta petita “ampliació”, que fa créixer cada dijous la nostra secció dedicada a formar la Discoteca Medieval, reflectida al nostre llistat d’Spotify. En aquesta ocasió, ens endinsem en la creació d’un compositor imprescindible per entendre la transició entre l’Edat Mitjana i el Renaixement: John Dunstable.

La música que acompanyava l’apertura d’aquest microtò era una versió per a orgue de la peça O rosa bella, que durant molts anys va ser atribuïda a John Dunstable, però que les darreres recerques semblen atribuir a un altre compositor, John Bedyngham. La interpretava l’organista Joseph Payne, dins l’àlbum Das Buxheimer Orgelbuch, primer volum, que editava el segell Naxos (1995) i que dedicava al còdex del mateix nom. Un volum datat a la dècada dels 60 del segle XV.

Speciosa facta est és el títol del motet vocal que segueix, que des del seu uníson inicial es va desplegant a les nostres oïdes. No us enganyarem si diem que aquesta música ens transmet pau, tot i que sabem que les impressions són sempre subjectives… Però aquesta és almenys la de qui escriu aquestes línies. Per això us convidem a escoltar aquesta versió del grup Gothic Voices, sota la direcció de Christopher Page. Aquesta gravació anava inclosa a l’àlbum The service of Venus and Mars, dedicat a música anglesa del segle XV i editat per Helios l’any 1987. En no haver trobat aquesta versió disponible en línia, us en proposem una altra, també ben recomanable, interpretada pel grup La Morra.

En un segon pla apareixia la tercera peça d’aquest microtò, que reconeixem que hem escoltat en mode repetició més d’un cop i més de dos. És el motet Veni Sancte Spiritus, que interpreta el Hilliard Ensemble, sota la direcció de Paul Hillier. La peça es troba a l’àlbum Power / Dunstaple: Masses and Motets, editat l’any 2012 pel segell Erato. De nou, us proposem escoltar aquesta peça atentament, però no amb una escolta analítica o aritmètica: deixeu que la música us traspassi i que les línies melòdiques us facin avançar amb la partitura. No us en penedireu.

Finalment, acabem aquest petit recorregut per una música hipnòtica i evocadora amb un altre motet, Salve Scema Sanctitatis / Salve Servulorum / Cantant Celi Anigma, una peça on cada veu canta una lletra diferent, mostrant una de les característiques més particulars dels motets de l’època: la politextualitat. Els intèrprets en aquesta ocasió eren els membres de l’Orlando Consort, dins el seu àlbum The call of the Phoenix, dedicat a la música litúrgica anglesa del segle XV i editat l’any 2002 per Harmonia Mundi. Esperem que us agradi tant com a nosaltres!

Anuncis