Etiquetes

, , , , , , ,

Aquesta setmana, perquè no dir-ho, hem gaudit especialment. Hem gaudit de les connexions a través del temps, dels lligams impossibles que han fet que en un espai de tres minuts, poguessin conviure cançons de minnesänger, òperes romàntiques i bandes sonores de ciència ficció. Us expliquem quina ha estat aquesta sorprenent seqüència sonora, que ha acompanyat el capítol dedicat a la figura de Tannhäuser, poeta de l’amor.

El primer tall, que ens posava en situació, era un fragment de la peça Meie din Liechter Schin de Neidhart von Reuenthal, un dels més coneguts minnesänger, actiu a principis del segle XIII en espais com la cort de Frederic II, a Viena. Ens sorprèn pel seu caràcter festiu i alegre, un tret que no és estrany trobar a gran part de cançons d’amor alemanyes del moment. Aquesta versió s’inclou dins l’àlbum Cançons d’amor del Tirol Sud, interpretat per l’Ensemble Unicorn sota la direcció de Michael Posch. Un disc editat pel segell Pneuma l’any 2006.

Seguidament, vam entrar a la producció del mateix Tannhäuser, Tanhûser, en alemany antic. Ich lobe ein wip és el títol del primer dels seus fragments que vam incloure a aquest capítol. De nou, sona vivaç a les nostres oïdes. L’enregistrament pertany al disc Wanderer’s Voice: Medieval Cantigas and Minnesang, enregistrat per The Newberry Consort i dirigit per Mary Springfels. Va ser editat pel segell Harmonia Mundi l’any 1993.

La segona peça de Tannhäuser que podíem sentir de fons a les nostres paraules era Steter dienest der ist gvot, en aquest cas, un track extret de l’àlbum que el grup I Ciarlatani dedicava al Codex Manesse, una de les grans fonts manuscrites relatives al món de la lírica alemanya, que data de la primera meitat del segle XIV. El segell que l’editava era Christophorus, i ho feia l’any 2008.

I escapant-nos de l’esfera medieval, era inevitable fer sonar la meravellosa obertura de l’òpera de Richard Wagner Tannhäuser, composta l’any 1845. Aquest motiu, que acompanyarà el poeta ja convertit en heroi durant la resta de l’òpera, l’interpretava de forma magistral l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per Claudio Abbado. Ho feia en un enregistrament dedicat a fragments de música orquestral del compositor alemany del segell Deutsche Grammophon editat l’any 2003.

Finalment era el diàleg del replicant Roy Batty a Blade Runner el que ens ajudava a posar el punt i final a aquest capítol. Amb música de Vangelis, Tears in the rain, va ser inclosa a la banda sonora original de la pel·lícula de Ridley Scott, editada l’any 1994 per Atlantic Records.

Esperem que hagueu gaudit d’aquest viatge esbojarrat entre la realitat i la ficció. I us recordem que podeu trobar aquestes peces també al llistat a Spotify de Sons de l’Edat Mitjana!

Anuncis